El Nadal més hospitalari

L'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes celebra les festes "mantenint viva la flama que s'encen en el pelegrinatge"

16 Des, 2019
Església de Barcelona

Aquest cap de setmana els membres de l’Hospitalitat de Lourdes han celebrat el Nadal. Van organitzar una cantada de nadales al centre de Barcelona, i diumenge, el 19è dinar de Nadal. Així, es van citar tots en un àpat que va reunir les delegacions de Terrassa, Sant Feliu i Barcelona: Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, Mons. Agustí Cortés i el Cardenal Joan Josep Omella. També el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell i el consiliari Lluís Ramis.

Asseguts a la taula dels bisbes hi havia també els representants de l’entitat. Entre aquests, destacava la presidenta, Marta Ventura, la vicepresidenta Núria Reventós i la Nati Roldàs, cap dels hospitalaris. Com a representació política, destacava el tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.

Mantenint la flama de Lourdes

El bisbe de Terrassa , Mons. Josep Àngel Saiz Meneses va beneir la taula i va aprofitar per desitjar un bon Nadal a tots els assistents. Enguany eren gairebé 500 comensals, més que l’any passat. Voluntaris, pelegrins, malalts i familiars d’aquests, van gaudir de la trobada de germanor. Tots plegats, una gran família que no falta mai en aquesta cita, on es viu el caliu propi del dinar de Nadal i que han viscut tantes experiències plegats “per mantenir viva la flama que encenem de Lourdes”. Així ho deia la presidenta de l’Hospitalitat, durant la seva intervenció assegurant que a partir d’aquesta flama “l’Hospitalitat es dóna a conèixer en les diferents parròquies, escoles i mitjans de comunicació”.

Marta Ventura va agrair a tots els hospitalaris la implicació i la participació que hi han posat al llarg de l’any, durant el qual s’ha dut a terme un gran llistat d’actes. Una empenta que “esdevé el motor de la família hospitalària”. Com un dels engranatges claus, va destacar l’ajuda de l’antic consiliari Mn. Andrelu Oller, que ara dóna pas al servei de Mn. Ramis.

A part dels pelegrinatges i altres trobades d’aquest 2018, va mencionar sobretot la visita de la relíquies de Santa Bernadet, que va desbordar la Catedral de Barcelona de tants que hi van assistir.

L’arbre hospitalari

A sobre la taula, hi havia per a cada un dels començals una felicitació de Nadal, on hi havia representat un arbre de Nadal, perfilat per un conjunt de paraules, totes elles relacionades amb l’essència hospitalària. En aquesta línia, el cardenal Joan Josep Omella va destacar les paraules principals començant per la “fe” que encén l’estel que il·lumina l’arbre. 

Tal com va dir Omella, “si no tenim fé, no tenim res, ja que ens mancarà la llum, i ens portarà un món desanimat”. Seguidament va ressaltar la pau, que s’ha de construir entre tots i la joia que combat la tristor “tal com diuen sempre els hospitalaris”, recordava Omella. “També compartir, com quan anem a Lourdes! Compartim l’amistat, la vida perquè ens fa créixer i dóna vida. Finalment, Jesús i la gruta la Mare de Déu”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)