Les campanes de Santa Llúcia sonen per primer cop després de mig segle
Les campanes de Santa Llúcia sonen per primer cop després de mig segle
Centenars de persones veneren a la patrona dels cecs i de les modistes per poder rebre la seva benedicció
13 Des, 2019
Les campanes de la Capella de Santa Llúcia sonen per primer cop després de més de cinquanta anys mentre centenars de persones fan cua per venerar la patrona en el seu día. La música anunciava la missa de les 11 que es duia a terme a la Catedral. L’instrument s’ha rehabilitat per a que torni a acomplir la seva funció, després d’haver-se fet malbé pel pas del temps.
El ritual de la llum
“Que santa Llúcia et conservi la vista” és la benedicció que reben els que avui s’apropen a la capella romànica per adquirir una vela i poder acariciar les relíquies de la patrona dels cecs i de les modistes. Primer, es passen pels ulls les relíquies dels ossos de la màrtir. Després es fa un petó a una altra relíquia que conté les còrnies. Un cop finalitzat aquest ritual és costum anar al claustre i encendre un ciri, per evocar la llum que proporciona la Santa.
En busca de la vista
“Aquestes festes han canviat molt!” exclama Asunción Herrero, que va treballar com a modista de jove: “nosaltres veníem totes les cosidores a festejar Santa Llúcia a la capella i desprès marxàvem a dinar fora per Barcelona”, comenta. No és d’estranyar que la majoria de persones que busquin la seva benedicció en un dia com avui tinguin un ofici que requereixi d’una vista d’or. La Santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs com d’altres professions que exigeixen una bona visió.
La llegenda
La llegenda atribueix a aquesta Santa la protecció de la vista: abans de matar-la, li van arrencar els ulls perquè es va negar a deixar de ser cristiana davant del tribunal romà.
Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu, però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare que l’alliberés del compromís, Llúcia va demanar a Santa Àgata que li curés la disenteria a Eutíquia. La malaltia es va curar. La seva mare va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.
El seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà. Va ser sotmesa a un judici en el qual es va intentar que abandonés la fe cristiana i adorés els déus pagans. Davant la negativa, va ser sotmesa a diverses tortures i va ser decapitada.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less