Les campanes de Santa Llúcia sonen per primer cop després de mig segle
Les campanes de Santa Llúcia sonen per primer cop després de mig segle
Centenars de persones veneren a la patrona dels cecs i de les modistes per poder rebre la seva benedicció
13 Des, 2019
Les campanes de la Capella de Santa Llúcia sonen per primer cop després de més de cinquanta anys mentre centenars de persones fan cua per venerar la patrona en el seu día. La música anunciava la missa de les 11 que es duia a terme a la Catedral. L’instrument s’ha rehabilitat per a que torni a acomplir la seva funció, després d’haver-se fet malbé pel pas del temps.
El ritual de la llum
“Que santa Llúcia et conservi la vista” és la benedicció que reben els que avui s’apropen a la capella romànica per adquirir una vela i poder acariciar les relíquies de la patrona dels cecs i de les modistes. Primer, es passen pels ulls les relíquies dels ossos de la màrtir. Després es fa un petó a una altra relíquia que conté les còrnies. Un cop finalitzat aquest ritual és costum anar al claustre i encendre un ciri, per evocar la llum que proporciona la Santa.
En busca de la vista
«Aquestes festes han canviat molt!» exclama Asunción Herrero, que va treballar com a modista de jove: «nosaltres veníem totes les cosidores a festejar Santa Llúcia a la capella i desprès marxàvem a dinar fora per Barcelona», comenta. No és d’estranyar que la majoria de persones que busquin la seva benedicció en un dia com avui tinguin un ofici que requereixi d’una vista d’or. La Santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs com d’altres professions que exigeixen una bona visió.
La llegenda
La llegenda atribueix a aquesta Santa la protecció de la vista: abans de matar-la, li van arrencar els ulls perquè es va negar a deixar de ser cristiana davant del tribunal romà.
Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu, però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare que l’alliberés del compromís, Llúcia va demanar a Santa Àgata que li curés la disenteria a Eutíquia. La malaltia es va curar. La seva mare va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.
El seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà. Va ser sotmesa a un judici en el qual es va intentar que abandonés la fe cristiana i adorés els déus pagans. Davant la negativa, va ser sotmesa a diverses tortures i va ser decapitada.
Més de cinquanta persones van assistir dimarts 3 de novembre, a les 19 h, a la presentació oficial del llibre «Dios entre líneas. De la aparente ausencia de Dios en las parábolas»,…
Aquest dimecres, 4 de novembre, oferim el tercer videopòdcast amb l’entrevista al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. La setmana passada, el dijous 29 d’octubre, es va donar a conèixer la…
«El Senyor és el refugi del pobre» és el títol del Missatge per a la X Jornada Mundial dels Pobres del papa Lleó XIV per a aquest mes de novembre. Així, el…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...