«Dios entre líneas» convida a descobrir la presència de Déu en les paràboles de Jesús

La seu del Secretariat de Catequesi acull la presentació de la publicació amb els autors Josep Otón, Enrique Grau, Meritxell Plana Belenguer i Xavier Pérez Esquerdo

05 Nov, 2026
Església de Barcelona

Més de cinquanta persones van assistir dimarts 3 de novembre, a les 19 h, a la presentació oficial del llibre «Dios entre líneas. De la aparente ausencia de Dios en las parábolas», de l’Editorial San Pablo, publicat dins la col·lecció Mashal. La seu del Secretariat Diocesà de Catequesi va ser l’escenari d’una trobada que va reunir els responsables de la col·lecció i els quatre autors de l’obra.

La primera taula va comptar amb les intervencions de Mn. Joan Mundet, director del Secretariat Diocesà de Catequesi, que va donar la benvinguda als assistents i els va acollir a la seu; el germà Pepe Pedregosa, en representació de l’Editorial San Pablo, i el diaca Mn. Quique Fernández, en nom de la col·lecció Mashal.

Mn. Joan Mundet va destacar especialment la vessant catequètica del llibre, que ofereix una oportunitat per aprofundir en les paràboles de Jesús i descobrir-ne el missatge.

Per la seva banda, el germà Pepe Pedregosa va explicar que amb aquesta publicació s’havia fet realitat un somni: disposar d’una col·lecció dedicada a les paràboles. «Dios entre líneas» és el novè llibre de la col·lecció. Durant la seva intervenció, també va tenir unes paraules de record per a Javier Velasco, de l’Escola d’Animació Bíblica, traspassat recentment. Va agrair als autors la seva tasca per apropar la Paraula de Déu a l’home d’avui i va acabar animant tots els presents a «somiar desperts».

A continuació, el diaca Mn. Quique Fernández va explicar alguns dels criteris que havia establert per donar forma a la col·lecció: publicar deu llibres, treballar paràboles no gaire conegudes i comptar amb autors que, més que grans biblistes, fossin bons cristians i bons amics. També va compartir una anècdota sobre el procés de creació del llibre: els autors van fer una pluja d’idees per escollir-ne el títol, mentre que el subtítol el tenia clar des del primer moment. Va cloure la intervenció convidant els assistents a deixar entrar la presència de Déu en les seves vides.

Tres paràboles per descobrir Déu entre línies

La segona taula va reunir els quatre autors del llibre: Josep Otón, Enrique Grau, Meritxell Plana Belenguer i Xavier Pérez Esquerdo. Cadascun va compartir la seva experiència i les reflexions que havia suscitat la paràbola que havia treballat.

Josep Otón: les deu verges (Mt 25,1-13)

Josep Otón va començar explicant que la paràbola de les deu verges no li semblava gens agraïda. Ben al contrari, la trobava antipàtica, perquè aparentment no acabava bé i semblava transmetre una moralitat contrària a l’ensenyament habitual de Jesús: les verges prudents no comparteixen l’oli amb les altres i sembla que els diguin que s’espavilin, que és problema seu.

Tanmateix, llegint-la «entre línies», va descobrir que la paràbola és una sacsejada que cal entendre en el seu context. Jesús ja era a Jerusalem, la gent no estava preparada i, en el fons, semblava que no s’estaven assabentant de res. Ell sabia que havia de morir i desaparèixer, i amb aquesta paràbola advertia que, si no es prepara el camí, quan arribi el moment no s’estarà preparat. Cal, per tant, estar atents, perquè això pot passar en qualsevol moment.

Otón també va fer un paral·lelisme amb la invitació a un casament. Va explicar que la manera com es viu una celebració depèn molt de la relació que es té amb els nuvis: quan hi ha una relació directa i propera, es tenen més ganes d’assistir-hi i se’n gaudeix més; en canvi, quan es tracta d’un compromís, com ara el casament d’algú de la feina o d’un cosí segon, l’experiència pot ser molt més distant.

Finalment, va situar la paràbola a Getsemaní, a la muntanya de les Oliveres, i va recordar que Getsemaní significa «premsa d’oli». A partir d’aquesta imatge, va fer una lectura de l’oli de les verges com allò que cadascuna ha de produir per si mateixa: res no ve regalat i cadascú s’ha d’espavilar.

Enrique Grau: la vídua i el jutge (Lc 18,1-8)

Enrique Grau va explicar que la paràbola de la vídua i el jutge li havia resultat molt complicada de treballar. La vídua havia insistit tant al jutge que li costava trobar-hi la presència de Déu a través d’aquests dos personatges.

Aquesta situació el va portar a pensar en les experiències difícils de la vida quotidiana que sovint no entenem: la mort d’un fill, la pèrdua de la feina o els camps de concentració, entre d’altres. Davant d’aquestes situacions, ens preguntem on és Déu. La seva reflexió el va portar a plantejar que Déu és precisament aquest silenci que sentim. El silenci és una expressió de Déu: no és que Déu no hi sigui, sinó que Déu vol fer silenci.

També va parlar de la relació entre la fe i l’oració. Va remarcar que la fe sense oració és buida i que l’oració sense fe també ho és. Va acabar compartint algunes anècdotes de la seva vida matrimonial que l’han ajudat a confiar plenament en Déu i a deixar-se portar, en el seu cas, també pel criteri de la seva esposa, que, segons va explicar amb humor, flueix més que no pas ell.

Meritxell Plana Belenguer i Xavier Pérez Esquerdo: les aus i els lliris (Mt 6,26-33; Lc 12,22-34)

Xavier Pérez Esquerdo i Meritxell Plana Belenguer van treballar conjuntament la paràbola de les aus del cel i els lliris del camp. Pérez Esquerdo va començar destacant que Jesús ens convida a no viure angoixats pel futur ni obsessionats per les necessitats materials.

Xavier Pérez Esquerdo: no es pot controlar tot i confiança

Va recordar que Déu alimenta les aus i vesteix els lliris amb una bellesa extraordinària i que, per tant, encara té més cura de nosaltres, que som fills seus. No es tracta de deixar de ser responsables, sinó d’aprendre a confiar en la providència de Déu i de no voler tenir-ho tot sota control. La invitació de Jesús és clara: buscar primer el Regne de Déu, perquè la resta ens serà donada de més a més.

L’autor també va explicar que escriure aquest llibre li havia fet reflexionar sobre la seva pròpia afició a controlar-ho tot, probablement vinculada a la seva vocació periodística. Va reconèixer que controlar-ho tot és impossible i que, quan intentem assumir aquest control, estem ocupant un paper que no ens correspon. Només Déu pot controlar-ho tot. Fins i tot va fer broma sobre el fet que no havia pogut controlar què explicaria la seva esposa, Meritxell, durant la seva intervenció.

Meritxell Plana Belenguer: les preocupacions i el tresor del cor

Meritxell Plana Belenguer va centrar la seva intervenció en la confiança i en el lloc on posem les nostres preocupacions, recordant que allà on tenim el tresor també hi tenim el cor.

Va parlar de les preocupacions mundanes i quotidianes que sovint ens ocupen: que no guanyi el nostre equip preferit, les arrugues dels ulls, no cabre en uns pantalons, la panxa o la feina. Moltes persones diuen que creuen en Déu, però, a l’hora de la veritat, aquestes són algunes de les coses que els preocupen.

Per transmetre aquesta reflexió, va proposar una dinàmica molt catequètica, fent valer la seva vocació de catequista. Va obrir un petit cofre que hi havia damunt la taula i que contenia paperets enrotllats, cadascun amb un missatge que expressava una preocupació. La curiositat de la dinàmica va ser que les persones que llegien els paperets descobrien que aquella preocupació coincidia precisament amb alguna de les seves pròpies preocupacions en la vida privada.

A partir d’aquesta experiència, va convidar els assistents a reflexionar sobre el joc de paraules «pre-ocupa»: sovint ens ocupem abans que passi allò que creiem que ens passarà. I aquest temps que dediquem a ocupar-nos prèviament de les coses el podríem invertir en altres qüestions, com ara l’oració.

Finalment, va recordar que no sempre som capaços de veure on serà Déu en el futur que ens preocupa. Però sí que podem fer un exercici de memòria i mirar enrere per descobrir com hem arribat fins aquí. Si repassem el nostre passat, segurament podrem reconèixer la mà de Déu en totes les coses que ens han passat.

Font: Secretariat Diocesà de Catequesi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
El cardenal Joan Josep Omella dona la benvinguda a @fraoctavi, al Full dominical.📰Llegeix el suplement monogràfic sobre el nomenament de l'arquebisbe electe.➡️ tinyurl.com/4c78edp7 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

(Lc 19,1-10)