La Catedral celebra la festa de la Santa Creu fent una crida especial per la pau

El canonge Mn. Robert Baró beneeïx els quatre punts cardinals de la ciutat i recorda com la creu és l'instrument de vida que ens recorda la resurrecció del Senyor

03 Maig, 2024
Església de Barcelona

Avui, 3 de maig, el Capítol de la Catedral ha fet la benedicció del terme de la ciutat de Barcelona amb motiu de la festa de la Santa Creu. Enguany, l’encarregat d’impartir la benedicció ha estat el canonge Mn. Robert Baró que demanat especialment perquè «la pau davalli sobre la ciutat».

Després de la pregària de Laudes, al cor del temple, s’ha donat pas al ritu inicial a l’altar major, en què el diaca Mn. Ramon Ollé, ha pronunciat la monició diaconal. Tal com ha recordat, en aquest dia marcat del calendari, se celebrava antigament la darrera trobada de la Santa Creu, i per això «des de la creu de terme es beneïa el poble o la ciutat amb tots els que hi habitaven». «D’aquesta manera, es donava les gràcies a Déu pels beneficis que els concedia en aquest any», ha explicat.

Benedicció de la ciutat

Seguidament, s’han desplaçat proclamant el cant de les lletanies dels sants cap al terrat, a tocar del campanar, on es troba la Vera Creu. Tal com marca el cerimonial, després de llegir la Paraula de Déu s’ha prosseguit a la benedicció dels quatre punts cardinals. El canonge Mn. Robert Baró, ha espargit aigua beneïda a la part Est, Oest, Sud i Nord de la ciutat de Barcelona, demanant, així, la protecció de la terra i dels seus fruits, és a dir, de la ciutat i dels barcelonins.

Mn. Robert Baró ha destacat com enguany -a causa de la situació de les obres de manteniment- s’ha pujat per primera vegada en trenta anys les escales de la Glòria pronunciant les lletanies dels sants. Tal com ha exposat el canonge, ha estat manera d’invocar els sants pujant a la Creu gloriosa del Senyor. «Des del segle VI la Catedral està dedicada a la Santa Creu i la ciutat l’adora des de llavors. Perquè és l’instrument d’amor que s’ha convertit en instrument de vida i ens recorda la resurrecció especialment en aquest temps de Pasqua».

Mn. Baró, ha demanat perquè amb la invocació dels Sants i la benedicció del terme, arribi alegri i esperança a la ciutat. Ha demanat especialment per la pluja i per la pau, perquè davalli sobre la ciutat i s’estengui i transformi la ciutat en una comunitat d’amor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)