Intimar amb Jesucrist

Entrevista a Josep Manuel Vallejo, director de la revista Catalunya Franciscana

05 Oct, 2017
Església de Barcelona

“Em vaig fer religiós perquè ho porto gravat a les entranyes des del si de la mare, i en el carisma franciscà he trobat el meu lloc”. Aquesta és la raó per la qual fra Josep Manuel Vallejo va optar per la vida religiosa. Es dedica, sobretot, a la divulgació bíblica i al conreu de l’espiritualitat. Dirigeix la revista Catalunya Franciscana. Ahir va impartir la conferència “L’amor no es mereix. Un dia amb Jesús de Natzaret”, a l’URC-CEVRE.

Què és allò específic d’un religiós?

Allò essencial per a un religiós és estar amb Jesús (Mc 3,14), intimar amb Ell, conèixer-lo, parlar-hi sovint. També és important compartir la vida dels pobres, viure en comunitat, col·laborar a fer present el Regne… Però l’essencial és la fascinació per Jesús, tenir el cor del tot enamorat de la seva Persona; d’aquí el celibat. Perquè no es tracta de fer moltes coses, sinó d’irradiar.

Com és aquest contacte íntim amb Jesús?

Fascinant, joiós, pacificador. Et fa sentir plenament estimat, et fa sentir sòlid… És clar que hi ha dies de tot. Però la lectura orant, lenta i atenta de les seves actituds en l’Evangeli em sedueix, m’admira, em treu de mi mateix, m’eixampla l’horitzó, em posa en la veritat, em dóna seguretat i valentia per actuar sense dependre del que diran, em contagia la seva mansuetud davant les agressions… No necessites res més.

Què us mou a donar la vida per Jesucrist?

L’experiència de la sobreabundància del seu Amor (Zaqueu, Canà, multiplicació dels pans, Joan 21, el rentament de peus…) fa que brolli l’agraïment pel do rebut i la disponibilitat per servir: “Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?” (Sl 116). Aquest amor a Jesucrist va creixent a poc a poc d’una pietat més afectiva i sentimental a un amor fidel, més despullat, que no depèn tant del sentiment. Els dolors de la vida i les agressions dels altres t’hi ajuden molt.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 d’octubre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)