Intimar amb Jesucrist

“Em vaig fer religiós perquè ho porto gravat a les entranyes des del si de la mare, i en el carisma franciscà he trobat el meu lloc”. Aquesta és la raó per la qual fra Josep Manuel Vallejo va optar per la vida religiosa. Es dedica, sobretot, a la divulgació bíblica i al conreu de l’espiritualitat. Dirigeix la revista Catalunya Franciscana. Ahir va impartir la conferència “L’amor no es mereix. Un dia amb Jesús de Natzaret”, a l’URC-CEVRE.

Què és allò específic d’un religiós?

Allò essencial per a un religiós és estar amb Jesús (Mc 3,14), intimar amb Ell, conèixer-lo, parlar-hi sovint. També és important compartir la vida dels pobres, viure en comunitat, col·laborar a fer present el Regne… Però l’essencial és la fascinació per Jesús, tenir el cor del tot enamorat de la seva Persona; d’aquí el celibat. Perquè no es tracta de fer moltes coses, sinó d’irradiar.

Com és aquest contacte íntim amb Jesús?

Fascinant, joiós, pacificador. Et fa sentir plenament estimat, et fa sentir sòlid… És clar que hi ha dies de tot. Però la lectura orant, lenta i atenta de les seves actituds en l’Evangeli em sedueix, m’admira, em treu de mi mateix, m’eixampla l’horitzó, em posa en la veritat, em dóna seguretat i valentia per actuar sense dependre del que diran, em contagia la seva mansuetud davant les agressions… No necessites res més.

Què us mou a donar la vida per Jesucrist?

L’experiència de la sobreabundància del seu Amor (Zaqueu, Canà, multiplicació dels pans, Joan 21, el rentament de peus…) fa que brolli l’agraïment pel do rebut i la disponibilitat per servir: “Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?” (Sl 116). Aquest amor a Jesucrist va creixent a poc a poc d’una pietat més afectiva i sentimental a un amor fidel, més despullat, que no depèn tant del sentiment. Els dolors de la vida i les agressions dels altres t’hi ajuden molt.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 d’octubre