Eva Fernández: «Podem arribar a ser profecia social en aprendre que, junts, busquem el bé comú»

La presidenta d'Acció Catòlica General participa en una jornada al Seminari de Barcelona per treballar el document postsinodal

19 Febr, 2025
Església de Barcelona

D’esquerra a dreta: el cardenal Joan Josep Omella, el bisbe Francesc Conesa, el P. Fernando Cordero i Eva Fernández, al Sínode sobre la Sinodalitat l’octubre del 2024.

El Seminari conciliar de Barcelona acull el dilluns 3 de març, a les 19.00, una jornada per compartir informació, reflexió i pregària per fer realitat el document postsinodal a l’Església diocesana. Aquesta sessió, amb el títol El Sínode, avui i aquí, compta amb la participació de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i la presidenta d’Acció Catòlica General, Eva Fernández, tots dos membres del Sínode.

Podem dir que l’Església realment està en mode “sinodal” o encara hi ha resistències?

Estic convençuda que la sinodalitat es va obrint pas a la nostra Església, però hem de ser conscient que es tracta d’un procés en el qual cal una conversió, tant personal com pastoral i estructural, per anar superant no només les resistències d’alguns, sinó també els costums i inèrcies que tenim adquirides. Deixem-nos il·luminar per l’Esperit perquè ell ens vagi marcant el camí.

El Sínode ha estat un dels processos participatius eclesials més grans dels darrers temps, què ha suposat per a l’Església?

El procés sinodal ha afavorit que ens escoltem, que perdem la por a la confrontació i que ens obrim a un diàleg profund valorant l’aportació de l’altre des dels seus dons i carismes. Caminar junts ens ajuda, no només a nivell eclesial, sinó que podem arribar a ser profecia social en aprendre que, junts, encara que en la diferència, busquem el bé comú i la construcció del Regne de Déu.

Vostè va participar en l’assemblea sinodal, com va viure aquesta experiència?

Amb una gran il·lusió i esperança. Vaig viure una experiència impressionant d’Església universal, on vaig percebre que, essent de diferents procedències, races i idiomes, amb cultures i sensibilitats diferents, amb ritus i fins i tot confessions diferents, cadascú des del seu carisma i servei en l’Església, ens uneix a tots un mateix objectiu: voler transmetre l’amor i la misericòrdia de Déu enmig del nostre món i descobrir els camins necessaris per ser més evangelitzadors avui.

Per primer cop un Sínode ha comptat amb presència femenina, amb veu i vot, és un punt d’inflexió?

Caminem junts, en corresponsabilitat, homes i dones, sense distincions. I alhora, reconeixem la gran tasca que, tants cops de manera senzilla, fan les dones a la nostra Església i impulsem la seva presència en els llocs de responsabilitat i en els processos de presa de decisions, posant en valor les capacitats i dons de cadascuna.

“Caminem junts, en corresponsabilitat, homes i dones, sense distincions. I alhora, reconeixem la gran tasca que, tants cops de manera senzilla, fan les dones a la nostra Església”

A què estan cridats els laics en aquest camí sinodal?

Crec que hi ha diferents reptes que el Sínode ens llança als laics. D’una banda, ens impulsa a la corresponsabilitat real i efectiva al si de les nostres comunitats i parròquies. I, de l’altra, ens estimula a viure la nostra vocació laical sent testimonis de l’amor i la tendresa de Déu enmig del món a través de les nostres obres i l’anunci explícit de la nostra fe.

Què vol transmetre als diocesans de Barcelona?

Us animo a endinsar-vos en el document final del Sínode, allà se’ns plantegen molts reptes i se’ns mostren diferents camins que podem abordar per anar fent passes cap a una Església sinodal des de la realitat de la nostra pròpia parròquia i comunitat. No serà un camí senzill, però sí apassionant, per construir una Església més familiar, més propera, més acollidora i que sempre tingui present i tingui cura dels més vulnerables.

Font: Catalunya Cristiana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)