Torralba explica la vivència del dol a persones que acompanyen processos de dol, en l’àmbit de l’Església de Barcelona

En el marc formatiu de l’Església Arxidiocesana de Barcelona, el Dr. Francesc Torralba ha compartit amb els equips d’agents pastorals i sacerdots del Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut, així com també de Tanatoris, la pròpia vivència del dol per la mort del seu fill Oriol. Arran de l’experiència ha escrit el llibre No hi ha paraules. Assumir la mort d’un fill, obra en la que descriu de manera sincera i propera el que ha esdevingut d’ençà de l’accident, tan exteriorment com interiorment i també des d’una perspectiva filosòfica.

El Seminari Conciliar de Barcelona ha estat l’escenari d’aquesta trobada, que es plantejava des d’un enfoc de com afrontar el dol amb esperança.

No hi ha paraules

D’entrada va parlar de la prudència necessària quan s’acompanya en el dol, la dificultat d’articular un consol quan no s’ha passat per l’experiència i la premissa que cada dol és personal i intransferible. Va continuar explicant l’impacte que suposa haver d’assumir la mort sobtada que irromp inesperadament en la família. Segons Torralba “el dol és un moviment sísmic de la persona, una revolució de totes les seves dimensions”. En aquest sentit afegeix que cal treballar perquè l’absència no eclipsi les persones presents (de l’entorn familiar).

La mort d’un ésser estimat té un impacte corporal, però també psicològic, emocional i social. Tampoc ens podem oblidar de la ressonància espiritual.

La fe que ens sosté

En aquest sentit va parlar de la paraula de Déu que ens il·lumina en situacions de dificultat, la necessitat d’una mirada evangèlica fonamentada en la confiança del retrobament i l’esperança (en la promesa d’un cel nou). L’ajut de la pregària, considerar tot allò que engloba la categoria ‘Misteri’, i davant la contrarietat esbrinar “Què vol Déu de mi ara?”.  També va fer esment que hi ha persones que ho viuen a la inversa, amb una indignació que els condueix a l’ateisme.

Puntualitzacions

Al llarg de la xerrada, Francesc Torralba va concretar alguns aspectes a tenir en compte en l’acompanyament al dol. Quan no hi ha paraules… hi ha altres llenguatges a vegades més expressius degut a la circumstància (llàgrimes, abraçades, carícies).

Així mateix considera que és més adequat parlar d’absència que no pas de pèrdua, donat que ens referim a una persona -no a un objecte- i determina “la dignitat infinita de la persona és irreemplaçable, deixa un buit”.

Torralba puntualitza que la última etapa del dol no és l’acceptació, sinó la gratitud pel do de la vida (encara que sigui fràgil i efímera). “El valor d’una vida no depèn dels anys que ha viscuts sinó el que genera al seu voltant. Si ha fet el bé, l’existència serà fecunda i la vida té sentit per sí mateixa”.

Anna de Quadras
SADiM · Servei d’Acompanyament en el dol i la malaltia