3a edició de Jornades de la Interacció Cultural per «teixir comunitats acollidores»

Del 15 al 23 febrer es disposa un programa d'activitats socials i culturals per fomentar l'acollida i treballar per una societat més inclusiva i solidària

18 Febr, 2025
Església de Barcelona
Fotografia: Acte inaugural (Càritas Barcelona)

Aquesta setmana l’Arxidiòcesi de Barcelona acull la tercera edició de les Jornades de l’Església de Barcelona per la interacció entre cultures. Es tracta d’una iniciativa promoguda pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Càritas Diocesana de Barcelona i la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants. El propòsit és fomentar l’acollida i la implicació de tots per treballar per una societat més inclusiva i solidària. Per això, del 15 al 23 de febrer s’ha organitzat tot un programa d’activitats socials i culturals de tot tipus per convidar tothom a sumar-s’hi.

Teixim comunitats acollidores

‘Teixim Comunitats Acollidores’ és el lema que dona nom a les jornades d’aquest any. Mn. Joan Cabot, el director del Secretariat de la Pastoral amb Migrants, explica que el nom ve d’un document de la Conferència Episcopal Espanyola Comunidades Acogedoras y Misioneras, sobre el sentit de l’acollida i de la missió de les comunitats des de la diversitat cultural i les bones pràctiques, així com la visió d’església del món que vivim.

L’acte inaugural va tenir lloc el mateix dia 15, amb la representació de la Flashmob ‘Teixim Comunitats Acollidores’, que va consistir en la creació d’un teler comunitari. L’artista uruguaiana Jimena Lucas va ser l’artífex que ho va desenvolupar amb la col·laboració de diversos membres de Càritas. Tal com explicava l’artista en declaracions a Càritas Diocesana de Barcelona, «el teler mostra tot el que suposa la migració, el trajecte que fa una persona des que marxa de casa seva fins que arriba al nou destí. No només és un camí físic, sinó també emocional».

Programa cultural, social i espiritual

Al llarg dels deu dies hi ha programats diversos actes culturals, socials i espirituals promoguts per diferents entitats i repartits a diferents espais. Entre aquests destaca una taula rodona al voltant d’aquest document de la Conferència Episcopal Espanyola que acull la parròquia de Santa Anna, i sessions informatives com una sobre bones pràctiques d’acollir i acompanyar des de la comunitat, promoguda per Càritas Barcelona, que aprofundirà en tres casos ubicats a Sant Feliu, al Raval de Barcelona i a Santa Coloma de Gramenet.

En la vessant cultural destaca una part audiovisual, centrada en la projecció de dues pel·lícules: The Visitor i El 47, per aprofundir i reflexionar sobre l’acollida i integració dels migrants.

Hi haurà també una part dedicada a la pregària, com és la missa intercultural que culminarà les jornades el diumenge a les 17 h a l’església de Santa Maria del Mar.

Camí cap a «un nou nosaltres»

Les activitats compten amb la participació de les diferents comunitats catòliques que viuen a l’Església de Barcelona, com els filipins, els xinesos, els libanesos, els vietnamites, els africans… Tal com explica Mn. Joan Cabot des del Secretariat de la Pastoral amb Migrants, hi ha un contacte continu al llarg de l’any. «Aquestes tenen la seva vida pròpia, les seves celebracions, més o menys periòdiques, però el que fem sobretot, és intentar que aquestes comunitats no visquin com a satèl·lits a la diòcesi, sinó que tinguin un arrelament territorial i també en la pastoral». «Volem que siguin comunitats que, a part de defensar i de viure la seva fe, la seva sensibilitat, la seva cultura, la seva llengua, però que tinguin interacció amb l’església local», afegeix Cabot.

Joan Cabot insisteix que per tal que aquesta acollida funcioni, cal actuar des de les dues direccions, tant per part dels que venen de fora com dels autòctons, els quals han d’assumir aquesta realitat diversa i multicultural quan parlen del “nosaltres”. «Aquestes comunitats, aquestes persones que venen d’altres cultures, d’altres orígens, volem que s’integrin i que formin part de l’església, però també volem que l’església diocesana s’identifiqui amb ells i, com diu el papa, construïm “un nou nosaltres”».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)