3a edició de Jornades de la Interacció Cultural per «teixir comunitats acollidores»

Del 15 al 23 febrer es disposa un programa d'activitats socials i culturals per fomentar l'acollida i treballar per una societat més inclusiva i solidària

18 Febr, 2025
Església de Barcelona
Fotografia: Acte inaugural (Càritas Barcelona)

Aquesta setmana l’Arxidiòcesi de Barcelona acull la tercera edició de les Jornades de l’Església de Barcelona per la interacció entre cultures. Es tracta d’una iniciativa promoguda pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Càritas Diocesana de Barcelona i la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants. El propòsit és fomentar l’acollida i la implicació de tots per treballar per una societat més inclusiva i solidària. Per això, del 15 al 23 de febrer s’ha organitzat tot un programa d’activitats socials i culturals de tot tipus per convidar tothom a sumar-s’hi.

Teixim comunitats acollidores

‘Teixim Comunitats Acollidores’ és el lema que dona nom a les jornades d’aquest any. Mn. Joan Cabot, el director del Secretariat de la Pastoral amb Migrants, explica que el nom ve d’un document de la Conferència Episcopal Espanyola Comunidades Acogedoras y Misioneras, sobre el sentit de l’acollida i de la missió de les comunitats des de la diversitat cultural i les bones pràctiques, així com la visió d’església del món que vivim.

L’acte inaugural va tenir lloc el mateix dia 15, amb la representació de la Flashmob ‘Teixim Comunitats Acollidores’, que va consistir en la creació d’un teler comunitari. L’artista uruguaiana Jimena Lucas va ser l’artífex que ho va desenvolupar amb la col·laboració de diversos membres de Càritas. Tal com explicava l’artista en declaracions a Càritas Diocesana de Barcelona, «el teler mostra tot el que suposa la migració, el trajecte que fa una persona des que marxa de casa seva fins que arriba al nou destí. No només és un camí físic, sinó també emocional».

Programa cultural, social i espiritual

Al llarg dels deu dies hi ha programats diversos actes culturals, socials i espirituals promoguts per diferents entitats i repartits a diferents espais. Entre aquests destaca una taula rodona al voltant d’aquest document de la Conferència Episcopal Espanyola que acull la parròquia de Santa Anna, i sessions informatives com una sobre bones pràctiques d’acollir i acompanyar des de la comunitat, promoguda per Càritas Barcelona, que aprofundirà en tres casos ubicats a Sant Feliu, al Raval de Barcelona i a Santa Coloma de Gramenet.

En la vessant cultural destaca una part audiovisual, centrada en la projecció de dues pel·lícules: The Visitor i El 47, per aprofundir i reflexionar sobre l’acollida i integració dels migrants.

Hi haurà també una part dedicada a la pregària, com és la missa intercultural que culminarà les jornades el diumenge a les 17 h a l’església de Santa Maria del Mar.

Camí cap a «un nou nosaltres»

Les activitats compten amb la participació de les diferents comunitats catòliques que viuen a l’Església de Barcelona, com els filipins, els xinesos, els libanesos, els vietnamites, els africans… Tal com explica Mn. Joan Cabot des del Secretariat de la Pastoral amb Migrants, hi ha un contacte continu al llarg de l’any. «Aquestes tenen la seva vida pròpia, les seves celebracions, més o menys periòdiques, però el que fem sobretot, és intentar que aquestes comunitats no visquin com a satèl·lits a la diòcesi, sinó que tinguin un arrelament territorial i també en la pastoral». «Volem que siguin comunitats que, a part de defensar i de viure la seva fe, la seva sensibilitat, la seva cultura, la seva llengua, però que tinguin interacció amb l’església local», afegeix Cabot.

Joan Cabot insisteix que per tal que aquesta acollida funcioni, cal actuar des de les dues direccions, tant per part dels que venen de fora com dels autòctons, els quals han d’assumir aquesta realitat diversa i multicultural quan parlen del “nosaltres”. «Aquestes comunitats, aquestes persones que venen d’altres cultures, d’altres orígens, volem que s’integrin i que formin part de l’església, però també volem que l’església diocesana s’identifiqui amb ells i, com diu el papa, construïm “un nou nosaltres”».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)