500 anys de les famoses 95 tesis de Martin Luther

La Comunitat Evangèlica de parla Alemanya i la delegació d'Ecumenisme de l'Arquebisbat han organitzat una vetlla pregària en commemoració a la Reforma Luterana

03 Nov, 2017
Església de Barcelona

El 31 d’octubre de 1517, Martin Luther, professor de Teologia a la Universitat de Wittenberg, va clavar, a la porta de l’església del castell d’aquella ciutat, les seves famoses 95 tesis contra la “venda de les indulgències”. Aquest fet es considera com l’inici de la Reforma luterana i de tot el que ella va significar, al món protestant, a l’Església Catòlica i a la cultura europea.

La Comunitat Evangèlica de parla Alemanya i la Delegació Diocesana d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona, van organitzar una Vetlla de Pregària en commemoració dels 500 anys de l’inici de Reforma luterana, el dimarts 31 d’octubre de 2017 a l’església luterana de Barcelona.

La celebració va estar presidida per Mons. Jaume González-Agàpito, delegat diocesà d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses, el Rvd. Pastor Holger Lübs, rector de l’Església Evangèlica de Parla Alemanya i el Rvd. Mn. Ottmar Breitenhuber, rector de la parròquia catòlica alemanya de St. Albert Magnus.

A l’inici el delegat d’Ecumenisme, va dirigir unes paraules en nom de l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Card. Joan Josep Omella. Seguidament es va iniciar la Pregària comuna en el marc del document “Del Conflicte a la Comunió”. Els moments rellevants varen ser les lectures del penediment, el símbol de la pau, els cinc compromisos i el Pare Nostre.

La part musical va anar a càrrec del Cor de l’Església Evangèlica de parla Alemanya i de l’Església Catòlica Alemanya de Barcelona i amb la intervenció, i el posterior concert, del Conjunt de Trombón de Heimsen.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)