El Sant Crist de Lepant torna restaurat a la Catedral de Barcelona

L’estudi descobreix l’antiga policromia radiant rere una capa de fum, sutge i vernissos i apunta que la imatge podria ser del segle XIII

03 Maig, 2023
Església de Barcelona

El Sant Crist de Lepant torna a la catedral de Barcelona després de gairebé un any en restauració. Coincidint amb la Solemnitat de la Santa Creu, s’ha presentat en roda de premsa la imatge més venerada de Barcelona restaurada i amb un aspecte canviat, i és que s’ha descobert una antiga policromia radiant i en molt bon estat rere una capa de fum, sutge i vernissos del segle XIX i repintades posteriors.

Es va decidir iniciar una consolidació de la peça perquè la pintura estava caient. Després dels estudis previs s’ha fixat el color amb delicadesa en les zones més malmeses. Així ho ha explicat la restauradora de la Catedral de Barcelona, Ana Ordóñez, que ha relatat l’execució, cronologia i el procés de la restauració. «Vam començar amb la fixació de color dels braços, la zona més delicada, i ens vam adonar que la policromia se n’anava pràcticament amb aigua i la part del cos estava en molt bon estat».

«La foscor del Sant Crist de Lepant era brutícia i hagués estat pecat tornar-lo a embrutar»

El degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Santiago Bueno, ha donat el tret de sortida a la presentació del restaurat Sant Crist de Lepant i ha parlat de la importància de la restauració per a la Catedral de Barcelona. «La foscor del Sant Crist de Lepant era brutícia i hagués estat pecat tornar-lo a embrutar» ha explicat el nou degà. Seguidament el conservador de patrimoni i arxiver de la Catedral de Barcelona, Mn. Robert Baró, ha posat el context de la restauració, tot explicant la llegenda, la devoció i el congrés que es vol oferir per estudiar la restauració. «La datació que hem pogut descobrir s’estableix entre després del segle XII i abans del segle XV», i ha procedit remarcant «el valor immaterial de la peça ja que aquest patrimoni és el que omple la peça de sentit i dona una realitat que forma part de la societat que l’estructura i fa que s’identifiqui amb la imatge».

Durant els darrers mesos s’han retirat amb facilitat i paciència els materials sobreposats, el que ara permet apreciar millor l’expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la passió.  A continuació la conservadora-restauradora i radiòloga del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Esther Gual, s’ha centrat en els aspectes tècnics i la importància de la restauració. «Hem analitzat tota la peça i hem vist que el Sant Crist està format d’una sola peça de pollancre amb la creu de pi, el tronc es buit per dins i amb les policromies hem descobert que hi ha moltes reparacions sobretot als braços que són els que més febles estaven».

Sant Crist de Lepant, una imatge del segle XV

Historiadors de l’art especialistes en escultura apunten ara que la imatge podria ser del segle XIII. En qualsevol cas, no és una imatge del XVI com es pensava fins ara. Segons la tradició, aquest Sant Crist va anar a la nau capitana de la decisiva batalla de Lepant del 1571, que va impedir l’avenç dels turcs vers Europa. Una variant del relat atribueix la inclinació del cos al fet que esquivés una bala, i una altra indica que va tapar un forat crític de la nau. Ho ha explicat el tècnic de patrimoni immaterial de la Catedral de Barcelona, Nil Rider assegurant que «amb una petita recerca històrica on s’ha comptat amb la col·laboració de les historiadores de l’art: Francesca Espanyol i l’autora Sílvia Canalda, entre altres historiadors, s’ha vist que aquesta imatge és anterior al que es pensava i ara segurament pot ser la imatge que s’adiu al segle XV a l’altar de la Catedral».

La devoció popular al voltant de la imatge més venerada de Barcelona i la segona de Catalunya després de la Moreneta és ben viva, segueix ben viva i, gràcies a aquesta restauració, es podran descobrir noves dades fins ara desconegudes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)