El Sant Crist de Lepant torna restaurat a la Catedral de Barcelona

L’estudi descobreix l’antiga policromia radiant rere una capa de fum, sutge i vernissos i apunta que la imatge podria ser del segle XIII

03 Maig, 2023
Església de Barcelona

El Sant Crist de Lepant torna a la catedral de Barcelona després de gairebé un any en restauració. Coincidint amb la Solemnitat de la Santa Creu, s’ha presentat en roda de premsa la imatge més venerada de Barcelona restaurada i amb un aspecte canviat, i és que s’ha descobert una antiga policromia radiant i en molt bon estat rere una capa de fum, sutge i vernissos del segle XIX i repintades posteriors.

Es va decidir iniciar una consolidació de la peça perquè la pintura estava caient. Després dels estudis previs s’ha fixat el color amb delicadesa en les zones més malmeses. Així ho ha explicat la restauradora de la Catedral de Barcelona, Ana Ordóñez, que ha relatat l’execució, cronologia i el procés de la restauració. «Vam començar amb la fixació de color dels braços, la zona més delicada, i ens vam adonar que la policromia se n’anava pràcticament amb aigua i la part del cos estava en molt bon estat».

«La foscor del Sant Crist de Lepant era brutícia i hagués estat pecat tornar-lo a embrutar»

El degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Santiago Bueno, ha donat el tret de sortida a la presentació del restaurat Sant Crist de Lepant i ha parlat de la importància de la restauració per a la Catedral de Barcelona. «La foscor del Sant Crist de Lepant era brutícia i hagués estat pecat tornar-lo a embrutar» ha explicat el nou degà. Seguidament el conservador de patrimoni i arxiver de la Catedral de Barcelona, Mn. Robert Baró, ha posat el context de la restauració, tot explicant la llegenda, la devoció i el congrés que es vol oferir per estudiar la restauració. «La datació que hem pogut descobrir s’estableix entre després del segle XII i abans del segle XV», i ha procedit remarcant «el valor immaterial de la peça ja que aquest patrimoni és el que omple la peça de sentit i dona una realitat que forma part de la societat que l’estructura i fa que s’identifiqui amb la imatge».

Durant els darrers mesos s’han retirat amb facilitat i paciència els materials sobreposats, el que ara permet apreciar millor l’expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la passió.  A continuació la conservadora-restauradora i radiòloga del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Esther Gual, s’ha centrat en els aspectes tècnics i la importància de la restauració. «Hem analitzat tota la peça i hem vist que el Sant Crist està format d’una sola peça de pollancre amb la creu de pi, el tronc es buit per dins i amb les policromies hem descobert que hi ha moltes reparacions sobretot als braços que són els que més febles estaven».

Sant Crist de Lepant, una imatge del segle XV

Historiadors de l’art especialistes en escultura apunten ara que la imatge podria ser del segle XIII. En qualsevol cas, no és una imatge del XVI com es pensava fins ara. Segons la tradició, aquest Sant Crist va anar a la nau capitana de la decisiva batalla de Lepant del 1571, que va impedir l’avenç dels turcs vers Europa. Una variant del relat atribueix la inclinació del cos al fet que esquivés una bala, i una altra indica que va tapar un forat crític de la nau. Ho ha explicat el tècnic de patrimoni immaterial de la Catedral de Barcelona, Nil Rider assegurant que «amb una petita recerca històrica on s’ha comptat amb la col·laboració de les historiadores de l’art: Francesca Espanyol i l’autora Sílvia Canalda, entre altres historiadors, s’ha vist que aquesta imatge és anterior al que es pensava i ara segurament pot ser la imatge que s’adiu al segle XV a l’altar de la Catedral».

La devoció popular al voltant de la imatge més venerada de Barcelona i la segona de Catalunya després de la Moreneta és ben viva, segueix ben viva i, gràcies a aquesta restauració, es podran descobrir noves dades fins ara desconegudes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)