El Sant Crist de Lepant torna restaurat a la Catedral de Barcelona

L’estudi descobreix l’antiga policromia radiant rere una capa de fum, sutge i vernissos i apunta que la imatge podria ser del segle XIII

03 Maig, 2023
Església de Barcelona

El Sant Crist de Lepant torna a la catedral de Barcelona després de gairebé un any en restauració. Coincidint amb la Solemnitat de la Santa Creu, s’ha presentat en roda de premsa la imatge més venerada de Barcelona restaurada i amb un aspecte canviat, i és que s’ha descobert una antiga policromia radiant i en molt bon estat rere una capa de fum, sutge i vernissos del segle XIX i repintades posteriors.

Es va decidir iniciar una consolidació de la peça perquè la pintura estava caient. Després dels estudis previs s’ha fixat el color amb delicadesa en les zones més malmeses. Així ho ha explicat la restauradora de la Catedral de Barcelona, Ana Ordóñez, que ha relatat l’execució, cronologia i el procés de la restauració. «Vam començar amb la fixació de color dels braços, la zona més delicada, i ens vam adonar que la policromia se n’anava pràcticament amb aigua i la part del cos estava en molt bon estat».

«La foscor del Sant Crist de Lepant era brutícia i hagués estat pecat tornar-lo a embrutar»

El degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Santiago Bueno, ha donat el tret de sortida a la presentació del restaurat Sant Crist de Lepant i ha parlat de la importància de la restauració per a la Catedral de Barcelona. «La foscor del Sant Crist de Lepant era brutícia i hagués estat pecat tornar-lo a embrutar» ha explicat el nou degà. Seguidament el conservador de patrimoni i arxiver de la Catedral de Barcelona, Mn. Robert Baró, ha posat el context de la restauració, tot explicant la llegenda, la devoció i el congrés que es vol oferir per estudiar la restauració. «La datació que hem pogut descobrir s’estableix entre després del segle XII i abans del segle XV», i ha procedit remarcant «el valor immaterial de la peça ja que aquest patrimoni és el que omple la peça de sentit i dona una realitat que forma part de la societat que l’estructura i fa que s’identifiqui amb la imatge».

Durant els darrers mesos s’han retirat amb facilitat i paciència els materials sobreposats, el que ara permet apreciar millor l’expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la passió.  A continuació la conservadora-restauradora i radiòloga del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Esther Gual, s’ha centrat en els aspectes tècnics i la importància de la restauració. «Hem analitzat tota la peça i hem vist que el Sant Crist està format d’una sola peça de pollancre amb la creu de pi, el tronc es buit per dins i amb les policromies hem descobert que hi ha moltes reparacions sobretot als braços que són els que més febles estaven».

Sant Crist de Lepant, una imatge del segle XV

Historiadors de l’art especialistes en escultura apunten ara que la imatge podria ser del segle XIII. En qualsevol cas, no és una imatge del XVI com es pensava fins ara. Segons la tradició, aquest Sant Crist va anar a la nau capitana de la decisiva batalla de Lepant del 1571, que va impedir l’avenç dels turcs vers Europa. Una variant del relat atribueix la inclinació del cos al fet que esquivés una bala, i una altra indica que va tapar un forat crític de la nau. Ho ha explicat el tècnic de patrimoni immaterial de la Catedral de Barcelona, Nil Rider assegurant que «amb una petita recerca històrica on s’ha comptat amb la col·laboració de les historiadores de l’art: Francesca Espanyol i l’autora Sílvia Canalda, entre altres historiadors, s’ha vist que aquesta imatge és anterior al que es pensava i ara segurament pot ser la imatge que s’adiu al segle XV a l’altar de la Catedral».

La devoció popular al voltant de la imatge més venerada de Barcelona i la segona de Catalunya després de la Moreneta és ben viva, segueix ben viva i, gràcies a aquesta restauració, es podran descobrir noves dades fins ara desconegudes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🤲🏻 Cornellà ha acollit la celebració diocesana de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías.🙏🏻 Parròquies i comunitats de diferents procedències van compartir l’eucaristia, un dinar intercultural i una tarda de música, danses i pregària.#JMMR2026 #EsglésiaBarcelona #Cornellà ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🗨️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no solament pels seus monuments històrics i les seves prestacions materials, sinó per la sensibilitat humana, la solidaritat i el respecte als valors humans i transcendents».➡️ El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presidir ahir la missa pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'Arxidiòcesi de Barcelona.▶️ Recuperem un fragment de la seva homilia a la basílica de la Mer#MaredeDéudelaMercèM#Mercè2026è#Barcelonaelona ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🙏 Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la MercèL’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest matí la missa pontifical a la basílica de la Mercè, davant de més de tres-centes persones.🗣️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no només pels seus monuments».💬 A l’homilia, el cardenal Omella s’ha referit a Barcelona i ha recordat que la veritable grandesa d’una ciutat es mesura per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans.🤝 Per tercer any consecutiu, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras han assistit a la celebració, i dues d’elles han fet les lectures.Bona festa de la Mercè, Barcelona! 💛✍️ Llegeix la crònica sencera: tinyurl.com/5h2hj5aw📸 A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Avui, 24 de setembre, celebrem la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona🤩El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella, 30 anys de ministeri episcopal! 🎂Aquest 22 de setembre celebrem el 30è aniversari de l'ordenació episcopal del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. El 15 de juliol d'aquell mateix any, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa.Donem gràcies al Senyor per aquests 30 anys de ministeri episcopal i acompanyem el cardenal Omella amb la nostra pregària. Felicitats, senyor Cardenal! 🌟 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell 

(Lc 10,1-12)