El missatge del Sínode

Primer article mensual d’una sèrie sobre pastoral amb joves, a càrrec de Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona i president del Secretariat Interdiocesà de Joventut

21 Febr, 2019
Església de Barcelona

El Sínode de bisbes sobre la fe, els joves i el discerniment vocacional, ha elaborat un document de
167 punts que recull el treball preparatori de dos anys d’escolta dels pastors, dels mateixos joves,
dels experts, religiosos, laics, educadors i de les reflexions, aportacions i discerniment dels pares
sinodals. Concretament hi ha unitat i continuïtat entre el document de treball utilitzat com a pauta i
el document final, aprovat pels dos terços dels participants i entregat al Papa que ha autoritzat la
seva publicació. També es senyala que d’alguna manera el procés sinodal continua perquè el
document és un mapa per guiar els propers passos que cal fer.

El fil conductor

La narració dels deixebles d’Emaús (Lc 24, 13-35) ha estat el fil conductor per entendre la missió de
l’Església en relació a les joves generacions. Jesús camina amb els deixebles i els escolta, després els
ajuda a discernir els fets amb la seva paraula i a la llum de les escriptures; el reconeixen en la fracció
del pa, i tot seguit retornen ràpidament a trobar els seus companys.

Eixos vertebradors o parts del document

“Es posà a caminar amb ells”, “se’ls obriren els ulls”, “es varen aixecar de taula i se’n tornaren”. Són
els tres grans moments de la narració i les tres parts del document conclusiu.

“Es posà a caminar amb ells”

Tota l’Església ha d’estar amb una actitud d’escolta, tal com ho ha estat el Sínode. Cal una escolta
dels joves amarada d’empatia, feta amb humilitat, paciència, llibertat i disponibilitat que permeti
dialogar amb ells, perquè siguin escoltats, reconeguts acompanyats eclesialment i socialment. Per
això cal que els pastors escoltin i cal preparar homes i dones per acompanyar els joves.
El document recull les fortaleses, els desafiaments i vulnerabilitats que viuen els joves en les diverses
cultures.

“Se’ls obriren els ulls”

Afirmació central: Déu parla a l’església i al món per mitjà dels joves, que són “un lloc teològic”. Es
presenta que Jesús jove entre els joves ha de ser l’exemple.
Esdevenir adult és el camí que han de fresar els joves i aquí és significativa la reflexió sobre la llibertat
ferida i redimida, sobre la pròpia missió, l’autoritat, la família, la fe. És en aquesta part que s’hi troba
el capítol sobre el misteri de la vocació o vocacions com a gràcia i llibertat.

“Se’n tornaren sense tardança”

Invitació a una conversió espiritual, pastoral i missionera caminant amb els joves, assumint el
desafiament digital, reconeixent i valorant la dona, tenint present la dimensió de la sexualitat i
l’afectivitat. L’acompanyament vocacional i la crida a la santedat, remarcant el testimoni de santedat
de molts joves en el món d’avui, clou el document.

+ Francesc Pardo
Bisbe de Girona i president del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)