El cardenal Omella convida els barcelonins a viure la fraternitat
El cardenal Omella convida els barcelonins a viure la fraternitat
Més de mil persones assisteixen a la Sagrada Família per participar de la trobada de seguiment del Pla pastoral diocesà «Sortim!»
03 Juny, 2019
Església de Barcelona
El Pla pastoral de l’Església que pelegrina a Barcelona ja fa més d’un any que camina. Aquest primer diumenge de juny, en el dia de l’Ascensió del Senyor, ha tingut lloc una trobada diocesana de seguiment del document SORTIM! Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona, text que constitueix el vigent Pla pastoral diocesà.
Més d’un miler de persones van participar a la basílica de la Sagrada Família per commemorar aquest primer any de desplegament del document diocesà, un temps que s’ha dedicat especialment a treballar l’eix de la fraternitat arreu de la diòcesi. El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presidir un acte, conduït per dos laics diocesans, Assumpta Sendra i Joan Hernández.
Un vídeo amb imatges va introduir l’acte, exemplificant la fraternitat, a través de diferents accions realitzades per parròquies i entitats d’Església durant els darrers mesos. A continuació, es va iniciar la celebració amb l’entrada del ciri pasqual. A mesura que la llum del ciri avançava per la nau central, camí de l’altar, centenars de petites llànties han estat enceses pels feligresos que omplien els bancs.
Testimonis diocesans
Seguidament, vuit persones van aportar els seus testimonis de fraternitat viscuts durant aquest curs. Eren testimonis arribats de diferents punts de la diòcesi, com de la parròquia de Santa Maria del Mar, de l’arxiprestat del Poble Nou, d’una comunitat cristiana de Santa Coloma de Gramenet i també d’un grup intereligiós vinculat a la Comunitat de Sant’Egidio.
L’Elena Viarte, per exemple, explicava la rebuda per part de la seva comunitat quan va arribar de l’estranger. Una germanor en la qual «ha trobat amistat i la llibertat de viure en fraternitat les penes i les alegries». «És el tresor més gran que tinc a Barcelona, el viure la fe amb comunitat», explicava. També, situacions de fraternitat interreligiosa, com la que es dona a Sant Egidi, en que les persones, indiferentment de la seva creença s’uneixen per ajudar el més necessitat. Tal com exposava la Natza Acalai, de religió musulmana, «tot i ser diferents i ser fàcil viure amb por, la pregària ens salva». «Dono les gràcies perquè amb la fraternitat inquirida i el testimoni de cristians puc ser millor», afegia.
D’altra banda, el Bartomeu Xapa i la Mari Martín, donaven testimoni de la gràcia de conviure entre comunitats parroquials, a través de grups dedicats a la gent gran, i als més vulnerables. «Un hàbit que involucra totes les parròquies del Poble Nou». Segons van destacar, «la fraternitat ens fa créixer com a persones amb activitats donades a la societat». «L’empatia fa que les comunitats, visquin en fraternitat i les relacions humanes creixin a través d’aquesta donació de compartir la caritat», assegurava.
L’assemblea va respondre cantant Donem gràcies al Senyor. Després va entrar l’Evangeliari en processó per poder proclamar l’Evangeli del dia de l’Ascensió. Es va rebre i aclamar amb el cant de l’Al·leluia.
Una crida a la missió
En el tram final de l’acte, va pujar al presbiteri el cardenal Joan Josep Omella per pronunciar unes paraules en què va agrair la tasca feta pels diocesans en els primers mesos d’aplicació del Pla pastoral i va convidar a tothom a seguir treballant l’eix de la fraternitat. «Déu és fraternitat, relació i comunió –exposava el cardenal– i nosaltres hem estat creats a la seva imatge. Per això és fonamental viure aquesta relació de comunitat entre nosaltres».
També va anunciar que, en el temps d’Advent, prendrà el relleu un nou objectiu que recull el Pla pastoral: l’escolta i acompanyament dels joves. Un nou eix, però sense deixar de banda el de la fraternitat, i tenint en compte el punt central en el panot: Jesús. «Tot ve d’ell. La transformació del món ve de la trobada amb el Senyor, que ens dona la força de l’Esperit per anunciar al món l’Evangeli». En aquest sentit, va senyalar tres principis per seguir la missió com a cristians: «l’adhesió a l’ensenyança dels apòstols», «viure en comú l’oració i l’Eucaristia» i «la fraternitat entre tots».
Pregària d’acció de gràcies
Tota l’assemblea, convidada per l’arquebisbe de Barcelona, va resar en aquell moment el Parenostre. El cardenal Omella ha pronunciat unes paraules d’enviament animant tothom a seguir creixent en la fraternitat. Finalment, l’arquebisbe metropolità va impartir la benedicció, acompanyat dels dos bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.
Per acabar, els presentadors van convidar tot el públic assistent -representants de les parròquies, arxiprestats, delegacions, moviments associacions i entitats- a encendre novament les petites llànties distribuïdes en el si de l’assemblea reunida.
Durant el mes de novembre de 2026, les deu diòcesis amb seu a Catalunya participen en una nova edició de la Cadena de pregària per les vocacions, una iniciativa promoguda per les…
L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha visitat l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona aquest dijous, 5 de novembre. Ha estat rebut per la degana, Cristina Vallejo. Durant la trobada…
L'Església Arxidiocesana de Barcelona, juntament amb l'acció tant de la Caritas Diocesana de Barcelona com de Mans Unides Barcelona, ha augmentat fins a 555.736 les persones ateses en la seva activitat caritativa…
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...