El Cardenal Omella assisteix a la trobada ‘Mediterrani, frontera de Pau’

La crida per a la pau a la regió del mediterrani s'ha estès als germans del de l'est d'Europa

28 Febr, 2022
Església de Barcelona

Fotografia: Vatican News

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella ha assistit a Florència per participar de la trobada Mediterrani, frontera de Pau, que s’ha celebrat del 23 al 27 febrer. Aquest simposi era la segona part del que es va celebrar el febrer del 2020, amb l’objectiu d’abordar la realitat de les migracions y elaborar una carta d’intencions, la Carta di Firenze. Aquesta suposa un compromís signat per a la pau i el diàleg, que recull punts acordats, independentment de les diferents visions del món i religions. Es defensa la necessitat  garantir per sobre de tot els drets humans. 

En total han assistit cinquanta vuit bisbes i seixanta cinc alcaldes d’Espanya i Itàlia, amb el compromís de promoure la pau, el diàleg i la convivència en aquesta regió. El tema de discussió s’ha ampliat amb el context de crisi, marcat per la guerra entre Ucraïna i Rússia. D’aquesta manera, la crida per a la pau a la regió del mediterrani s’ha estès als germans del de l’est d’Europa.

Carta de Florència

En la carta di Firenze, tal com destaca el mitjà Vatican News , «els Bisbes i els Alcaldes constaten els beneficis que es deriven de la intensificació de la col·laboració a les seves ciutats per preservar la justícia, reforçar la fraternitat i el respecte de tots els ciutadans i de les comunitats culturals i religioses presents en elles». Segons detalla el document conclusiu, «a partir d’aquesta fructífera i cordial trobada, que mai abans no s’havia produït, van acordar conjuntament certs ideals i valors per inspirar el progrés futur, reduir la discriminació i la violència i obrir horitzons d’esperança per a les generacions més joves».

Entre els punts, es detalla que  «la Mediterrània no pot ni vol ser un lloc de conflicte entre forces externes» i cal posar la persona «al centre de l’agenda internacional perseguint la pau, protegint el planeta, assegurant la prosperitat, promovent el respecte i la dignitat dels drets fonamentals de cada individu».També, subratlla la «necessitat de desenvolupar més oportunitats de diàleg i trobades constructives entre les diferents tradicions culturals i religioses presents a les nostres comunitats, per tal de reforçar els llaços de fraternitat».

Del Meditarrani a l’est d’Europa

Quant a la situació de guerra a l’est d’Europa entre Ucraïna i Rússia, els  Bisbes van emetre el primer dia un comunicat condemnant l’agressió russa i reclamant acabar amb aquesta «la bogeria de la guerra». Van expressar la seva preocupació, amb l’espera que es posi fi aviat a la violència i al  patiment del poble ucraïnès i el desig que s’iniciïn negociacions per reconstruir la pau

En aquesta línia, el president de la Conferència Episcopal Italiana, el Cardenal Gualtiero Bassetti,  va exhortar «que els pobles del Mediterrani siguin testimonis per a tothom d’una pau possible, la pau que parteix d’un cor convertit al´Evangeli i produeix opcions concretes per al bé de tots». Així ho va dir a l’homilia d’aquest diumenge, en la missa de cloenda. Basseti ha fet una crida a la pregària i també  «a actuar contra esta tragedia humanitaria». 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)