El Cardenal Omella assisteix a la trobada ‘Mediterrani, frontera de Pau’

La crida per a la pau a la regió del mediterrani s'ha estès als germans del de l'est d'Europa

28 Febr, 2022
Església de Barcelona

Fotografia: Vatican News

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella ha assistit a Florència per participar de la trobada Mediterrani, frontera de Pau, que s’ha celebrat del 23 al 27 febrer. Aquest simposi era la segona part del que es va celebrar el febrer del 2020, amb l’objectiu d’abordar la realitat de les migracions y elaborar una carta d’intencions, la Carta di Firenze. Aquesta suposa un compromís signat per a la pau i el diàleg, que recull punts acordats, independentment de les diferents visions del món i religions. Es defensa la necessitat  garantir per sobre de tot els drets humans. 

En total han assistit cinquanta vuit bisbes i seixanta cinc alcaldes d’Espanya i Itàlia, amb el compromís de promoure la pau, el diàleg i la convivència en aquesta regió. El tema de discussió s’ha ampliat amb el context de crisi, marcat per la guerra entre Ucraïna i Rússia. D’aquesta manera, la crida per a la pau a la regió del mediterrani s’ha estès als germans del de l’est d’Europa.

Carta de Florència

En la carta di Firenze, tal com destaca el mitjà Vatican News , «els Bisbes i els Alcaldes constaten els beneficis que es deriven de la intensificació de la col·laboració a les seves ciutats per preservar la justícia, reforçar la fraternitat i el respecte de tots els ciutadans i de les comunitats culturals i religioses presents en elles». Segons detalla el document conclusiu, «a partir d’aquesta fructífera i cordial trobada, que mai abans no s’havia produït, van acordar conjuntament certs ideals i valors per inspirar el progrés futur, reduir la discriminació i la violència i obrir horitzons d’esperança per a les generacions més joves».

Entre els punts, es detalla que  «la Mediterrània no pot ni vol ser un lloc de conflicte entre forces externes» i cal posar la persona «al centre de l’agenda internacional perseguint la pau, protegint el planeta, assegurant la prosperitat, promovent el respecte i la dignitat dels drets fonamentals de cada individu».També, subratlla la «necessitat de desenvolupar més oportunitats de diàleg i trobades constructives entre les diferents tradicions culturals i religioses presents a les nostres comunitats, per tal de reforçar els llaços de fraternitat».

Del Meditarrani a l’est d’Europa

Quant a la situació de guerra a l’est d’Europa entre Ucraïna i Rússia, els  Bisbes van emetre el primer dia un comunicat condemnant l’agressió russa i reclamant acabar amb aquesta «la bogeria de la guerra». Van expressar la seva preocupació, amb l’espera que es posi fi aviat a la violència i al  patiment del poble ucraïnès i el desig que s’iniciïn negociacions per reconstruir la pau

En aquesta línia, el president de la Conferència Episcopal Italiana, el Cardenal Gualtiero Bassetti,  va exhortar «que els pobles del Mediterrani siguin testimonis per a tothom d’una pau possible, la pau que parteix d’un cor convertit al´Evangeli i produeix opcions concretes per al bé de tots». Així ho va dir a l’homilia d’aquest diumenge, en la missa de cloenda. Basseti ha fet una crida a la pregària i també  «a actuar contra esta tragedia humanitaria». 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)