Les comunitats africanes de la diòcesi s’uneixen en una celebració a Santa Maria de Sants

Al voltant de tres-centes persones celebren amb els africans residents a Catalunya una missa a l'estil del contintinent Africà

01 Març, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest últim dissabte de febrer, tot aquell que passés per la parròquia de Santa Maria de Sants durant la tarda podia escoltar els cants de lloança que ressonaven des de l’església. Un senyal clara i sonora de la trobada celebrada per les diferents comunitats africanes residents a la diòcesi de Barcelona. Ha estat la tercera edició que va comptar amb l’assistència de l’arquebisbe de Barcelonal, card.Joan Josep Omella, el qual va presidir la celebració i, fins i tot, va entonar algun dels cants, que caracteritzen les celebracions africanes. També va assistir-hi el director del Secretariat de la Pastoral amb Migrants, Mn. Joan Cabot que va concelebrar.

Acollir i ser acollits 

«Per als africans el cant és la manera d’expressar la nostra fe i lloar Déu». Així ho explica el pare Frédéric Djouyep, sacerdot provinent del Camerun adscrit a la parròquia de Santa Maria de Sants. Assegura que per a ell i per als africans catòlics el fet de poder celebrar la missa com si ho fessin a l’Àfrica a Catalunya suposa «un motiu de felicitat i esperança».

Frédéric Djouyep detalla orgullós com tres-centes persones van unir-se a la celebració i destaca la pluralitat d’aquestes, entre les quals hi havia feligresos autòctons, africans de diferents comunitats de la diòcesi, així com religioses de diferents congregacions. Precisament, Joan Cabot afirma com l’objectiu de la Pastoral amb Migrants va encaminat amb aquest propòsit d’acollir el nouvingut perquè pugui integrar-se i alhora ser un nexe amb la diòcesi, de tal manera que la feligresia d’aquí també s’hi relacioni i conegui la seva cultura. A més a més, Mn. Djouyep destaca «la necessitat de crear un punt de trobada i un motiu d’unió entre els africans aquí» per crear vincles i tenir aquests moments per unir-se i pregar com si ho fessin al continent africà.

Viure la Paraula de Déu en comunitat

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella, que durant un any va conviure a Zaire amb els Pares Blancs, va destacar la nostàlgia que senten tots aquells que han viatjat i conegut Àfrica. «Tot aquell que l’ha conegut l’estima i la respecta amb totes les seves virtuts i defectes», va dir. Va expressar la seva satisfacció de poder compartir amb la comunitat africana les seves celebracions i va convidar també a estimar Catalunya, la terra, els costums la seva llengua. «L’amor ens uneix a tots, per això som cristians i catòlics perquè hi ha de cor l’amor. Perquè Déu no és més que amor». «Dintre de la diòcesi de Barcelona, teniu una gran casa comuna, on viviu l’amor sense deixar les vostres arrels i us integreu», va afegir.

El Cardenal va recordar que és la paraula de Déu la que ens convoca i ens parla. D’aquesta va subratllar tres trets. En primer lloc, deixar-se guiar per la llum de Déu, que ens il·lumina i ens uneix. «Cadascun units al senyor portem la nostra llum». En segon lloc, lliurar-se dels prejudicis que separen i, en tercer lloc, escoltar el Sant Pare que ens convoca a caminar junts, en sinodalitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)