Les comunitats africanes de la diòcesi s’uneixen en una celebració a Santa Maria de Sants

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest últim dissabte de febrer, tot aquell que passés per la parròquia de Santa Maria de Sants durant la tarda podia escoltar els cants de lloança que ressonaven des de l’església. Un senyal clara i sonora de la trobada celebrada per les diferents comunitats africanes residents a la diòcesi de Barcelona. Ha estat la tercera edició que va comptar amb l’assistència de l’arquebisbe de Barcelonal, card.Joan Josep Omella, el qual va presidir la celebració i, fins i tot, va entonar algun dels cants, que caracteritzen les celebracions africanes. També va assistir-hi el director del Secretariat de la Pastoral amb Migrants, Mn. Joan Cabot que va concelebrar.

Acollir i ser acollits 

«Per als africans el cant és la manera d’expressar la nostra fe i lloar Déu». Així ho explica el pare Frédéric Djouyep, sacerdot provinent del Camerun adscrit a la parròquia de Santa Maria de Sants. Assegura que per a ell i per als africans catòlics el fet de poder celebrar la missa com si ho fessin a l’Àfrica a Catalunya suposa «un motiu de felicitat i esperança».

Frédéric Djouyep detalla orgullós com tres-centes persones van unir-se a la celebració i destaca la pluralitat d’aquestes, entre les quals hi havia feligresos autòctons, africans de diferents comunitats de la diòcesi, així com religioses de diferents congregacions. Precisament, Joan Cabot afirma com l’objectiu de la Pastoral amb Migrants va encaminat amb aquest propòsit d’acollir el nouvingut perquè pugui integrar-se i alhora ser un nexe amb la diòcesi, de tal manera que la feligresia d’aquí també s’hi relacioni i conegui la seva cultura. A més a més, Mn. Djouyep destaca «la necessitat de crear un punt de trobada i un motiu d’unió entre els africans aquí» per crear vincles i tenir aquests moments per unir-se i pregar com si ho fessin al continent africà.

Viure la Paraula de Déu en comunitat

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella, que durant un any va conviure a Zaire amb els Pares Blancs, va destacar la nostàlgia que senten tots aquells que han viatjat i conegut Àfrica. «Tot aquell que l’ha conegut l’estima i la respecta amb totes les seves virtuts i defectes», va dir. Va expressar la seva satisfacció de poder compartir amb la comunitat africana les seves celebracions i va convidar també a estimar Catalunya, la terra, els costums la seva llengua. «L’amor ens uneix a tots, per això som cristians i catòlics perquè hi ha de cor l’amor. Perquè Déu no és més que amor». «Dintre de la diòcesi de Barcelona, teniu una gran casa comuna, on viviu l’amor sense deixar les vostres arrels i us integreu», va afegir.

El Cardenal va recordar que és la paraula de Déu la que ens convoca i ens parla. D’aquesta va subratllar tres trets. En primer lloc, deixar-se guiar per la llum de Déu, que ens il·lumina i ens uneix. «Cadascun units al senyor portem la nostra llum». En segon lloc, lliurar-se dels prejudicis que separen i, en tercer lloc, escoltar el Sant Pare que ens convoca a caminar junts, en sinodalitat.