Les comunitats africanes de la diòcesi s’uneixen en una celebració a Santa Maria de Sants

Al voltant de tres-centes persones celebren amb els africans residents a Catalunya una missa a l'estil del contintinent Africà

01 Març, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest últim dissabte de febrer, tot aquell que passés per la parròquia de Santa Maria de Sants durant la tarda podia escoltar els cants de lloança que ressonaven des de l’església. Un senyal clara i sonora de la trobada celebrada per les diferents comunitats africanes residents a la diòcesi de Barcelona. Ha estat la tercera edició que va comptar amb l’assistència de l’arquebisbe de Barcelonal, card.Joan Josep Omella, el qual va presidir la celebració i, fins i tot, va entonar algun dels cants, que caracteritzen les celebracions africanes. També va assistir-hi el director del Secretariat de la Pastoral amb MigrantsMn. Joan Cabot que va concelebrar.

Acollir i ser acollits 

«Per als africans el cant és la manera d’expressar la nostra fe i lloar Déu». Així ho explica el pare Frédéric Djouyep, sacerdot provinent del Camerun adscrit a la parròquia de Santa Maria de Sants. Assegura que per a ell i per als africans catòlics el fet de poder celebrar la missa com si ho fessin a l’Àfrica a Catalunya suposa «un motiu de felicitat i esperança».

Frédéric Djouyep detalla orgullós com tres-centes persones van unir-se a la celebració i destaca la pluralitat d’aquestes, entre les quals hi havia feligresos autòctons, africans de diferents comunitats de la diòcesi, així com religioses de diferents congregacions. Precisament, Joan Cabot afirma com l’objectiu de la Pastoral amb Migrants va encaminat amb aquest propòsit d’acollir el nouvingut perquè pugui integrar-se i alhora ser un nexe amb la diòcesi, de tal manera que la feligresia d’aquí també s’hi relacioni i conegui la seva cultura. A més a més, MnDjouyep destaca «la necessitat de crear un punt de trobada i un motiu d’unió entre els africans aquí» per crear vincles i tenir aquests moments per unir-se i pregar com si ho fessin al continent africà.

Viure la Paraula de Déu en comunitat

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella, que durant un any va conviure a Zaire amb els Pares Blancs, va destacar la nostàlgia que senten tots aquells que han viatjat i conegut Àfrica. «Tot aquell que l’ha conegut l’estima i la respecta amb totes les seves virtuts i defectes», va dir. Va expressar la seva satisfacció de poder compartir amb la comunitat africana les seves celebracions i va convidar també a estimar Catalunya, la terra, els costums la seva llengua. «L’amor ens uneix a tots, per això som cristians i catòlics perquè hi ha de cor l’amor. Perquè Déu no és més que amor». «Dintre de la diòcesi de Barcelona, teniu una gran casa comuna, on viviu l’amor sense deixar les vostres arrels i us integreu», va afegir.

El Cardenal va recordar que és la paraula de Déu la que ens convoca i ens parla. D’aquesta va subratllar tres trets. En primer lloc, deixar-se guiar per la llum de Déu, que ens il·lumina i ens uneix. «Cadascun units al senyor portem la nostra llum». En segon lloc, lliurar-se dels prejudicis que separen i, en tercer lloc, escoltar el Sant Pare que ens convoca a caminar junts, en sinodalitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)