Cinc nous preveres a l’arxidiòcesi de Barcelona

El cardenal Omella presideix l’ordenació sacerdotal dels cinc nous preveres de l’arxidiòcesi a la Basílica de la Sagrada Família

28 Febr, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Cinc seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona ja són sacerdots. La basílica de la Sagrada Família va acollir les ordenacions sacerdotals dels cinc nous mossens. El temple gaudinià amb aforament complet va gaudir de dues hores i mitja de missa solemne presidida per l’arquebisbe de Barcelona el cardenal Joan Josep Omella que va començar dirigint unes paraules a totes les persones que estan patint a causa de la guerra a Ucraïna, tot demanant al Senyor «que ens faci instruments de pau».

Un cop acabada la lectura de l’Evangeli començava el ritu d’ordenació. Primerament, es comença pel ritu de la crida, seguidament la petició d’ordenació i finalment hi ha l’elecció.

Els preveres Sergio Adán Delgado, Alfons de Alarcón Santaeularia, Santiago Cellier Ravina, Pau Manent Bistué i Federico Marfil Mur. Van ser cridats pel seu nom, seguidament es van posar drets davant l’arquebisbe tot dient «soc aquí».  El rector del seminari Mn. Salvador Bacardit va demanar, en nom l’Església de Barcelona, al cardenal Omella que s’ordeni als candidats. A continuació, l’arquebisbe va preguntar al rector si els futurs preveres eren dignes al que aquest va respondre: «hem consultat al poble cristià, hem escoltat a aquells a qui correspon i puc dir que els han trobat dignes». Finalment, el Sr. Cardenal va dir: «Amb l’ajut del senyor Jesucrist, Déu i salvador nostre escollim a aquests germans nostres per a l’ordre del presbiterat». Així mateix, l’arquebisbe va concloure el primer ritu introductori de l’ordenació escollint als cinc candidats per a  l’Orde dels Preveres.

Presentar l’Evangeli com a llum i esperança

El cardenal Omella va començar l’homilia amb una petita història de com un jove sacerdot va ser ordenat pel seu oncle que era bisbe i estava sota arrest domiciliari en un país assolat pel comunisme. Una història molt emotiva i adient en aquests dies difícils per la situació que s’està vivint a Ucraïna. Per això l’arquebisbe de Barcelona va aconsellar als encara ordenants que «Vivim un temps en què, certament, el secularisme, l’agnosticisme i l’indiferentisme guanyen terreny. Moltes persones viuen com si Déu no existís i ja no es plantegen la qüestió de Déu. Davant aquesta situació, no hem d’acovardir-nos ni deprimir-nos, sinó que hem de ser capaços de presentar l’Evangeli com a camí cap a la plenitud de la vida, com a llum i esperança per als éssers humans». També va afegir que «els sacerdots, amb el nostre testimoni de vida i amb la nostra predicació, hem de ser capaços de suscitar un anhel profund de Déu, perquè, tot i no ser-ne conscient, el cor humà té nostàlgia de Déu, nostàlgia d’amor etern, nostàlgia d’infinit. Per això, cal que anunciem amb íntima convicció i alegria el Déu trinitari que és amor i misericòrdia».

Seguidament, el cardenal Omella  va assegurar als futurs mossens que «el sacerdot no és un home aïllat en el seu món personal o particular, és algú enmig del poble que comparteix les penes i les alegries dels germans».

Si un sol home, en el seu petit món, fa una petita cosa, el món canvia

Per finalitzar amb l’homilia va comprendre que «potser pensareu o direu que us sentiu molt petits i incapaços de viure tot això en plenitud». Per aquest motiu, va citar-los aquesta dita en italià

Se ogni piccolo uomo, nel suo piccolo mondo, fa una piccola cosa, il mondo cambia

Si un sol home, en el seu petit món, fa una petita cosa, el món canvia

«La vostra petitesa quedarà transformada amb l’ajuda del Senyor. Confieu sempre en Ell i en la seva beneïda Mare, Maria Santíssima» va finalitzar.

 

Els passos cap a l’ordenació

Un cop acabada l’homilia, els diaques admesos a l’orde de preveres van manifestar, en presència del cardenal Omella, la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església. En concret, el bisbe pregunta als futurs preveres si estan disposats a ser fidels col·laboradors del ministeri episcopal; així mateix, els pregunten també sobre si estan disposats a exercir el misteri de la Paraula, presidir celebracions litúrgiques, resar pel poble que li sigui encomanat i per això, unir la seva vida a Crist. Els futurs sacerdots van respondre afirmativament a totes les peticions del Sr. Cardenal i així mateix van manifestar obediència i la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església.

Després, els cinc diaques es van prostrar a terra amb senyal d’humilitat i de pregària davant de Déu. Seguidament, amb la lletania dels sants tots van implorar la gràcia de Déu a favor dels candidats.

A continuació el cardenal Omella va imposar les mans als futurs preveres tot fent la pregària d’ordenació. Juntament amb l’arquebisbe, tots els preveres presents a l’acte també van imposar les mans sobre el cap de cadascun dels candidats per significar la seva recepció en el presbiteri. Després els nous ordenats de preveres van ser revestits amb l’estola en la forma presbiteral i amb la casulla. Una mostra que manifestava visiblement el ministeri que des d’aquest moment començaran a exercir en les celebracions litúrgiques.

Mans ungides

Arribats a aquest punt, l’arquebisbe de Barcelona els va ungir les mans per manifestar la participació particular dels preveres en el sacerdoci de Crist. També se’ls va atorgar el calze i la patena amb el pa i el vi, un indicatiu del deure de presidir la celebració eucarística i de seguir Crist crucifica. Finalment, el cardenal Omella va canviar una mica el ritu i en comptes de fer-los un bes de pau, els va abraçar com a segell de l’acolliment que atorga als seus nous col·laboradors en el ministeri presbiteral.

Finalment, els nous ordenats van exercir per primera vegada el seu ministeri en la celebració eucarística concelebrant amb el bisbe i els altres membres del presbiteri.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)