«A la societat el que no s’explica no existeix»

El Dr. Fernando Giménez Barriocanal parla sobre 'L’assistència religiosa als hospitals públics' a la jornada formativa del Servei d’Assistència Religiosa Catòlica Hospitalària

25 Abr, 2018

L’assistència religiosa als hospitals públics. Amb aquesta premissa el Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS), juntament amb la Conferència Episcopal Tarraconense, han organitzat la jornada formativa del Servei d’Assistència Religiosa Catòlica Hospitalària (SARCH). La persona indicada per donar aquesta ponència ha estat el Dr. Fernando Giménez Barriocanal, vicesecretari d’Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola.

La sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha omplert de clergues, religiosos i laics implicats amb el sector de la Salut que no s’han volgut perdre les paraules de Giménez Barriocanal qui ha posat especial interès en totes les lleis i convenis, tant estatals com autonòmiques, que existeixen per proporcionar un marc legal als assumptes religiosos als recintes hospitalaris.

Per què assistència religiosa als hospitals públics?

“Enguany hem triat aquesta temàtica perquè hem trobat problemes a resoldre o confusions i hem pensat que la millor manera de resoldre’ls és portant a una persona experta a parlar d’aquest tema” ha comentat Mn. Joan Bajo, coordinador del SIPS de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Convivència Església-Estat

El vicesecretari d’Assumptes Econòmics ha començat amb quatre articles concrets de quatre lleis dels fonaments jurídico-socials com són l’article 18 de la declaració dels Drets Humans, l’article 16 de la Constitució Espanyola, l’article quart de l’acord d’Assumptes Jurídics i l’article 2.3 de la llei Orgànica de llibertat religiosa. Aquestes quatre lleis regulen el marc de convivència entre religió i Estat.

Amb aquestes quatre lleis es demarquen els drets i obligacions que pot seguir la religió als hospitals. Segons Giménez Barriocanal: “hi ha d’haver un principi de proporcionalitat”. Segons el vicesecretari, “En el cas espanyol, la confessió més requerida és la catòlica, però també els altres credos hi són benvinguts per rebre assistència. En definitiva, hi ha més persones preparades per dur a terme una assistència catòlica que d’altres confessions tot i que també estan ateses però en menor mesura”.

A la societat el que no s’explica no existeix

Amb aquesta frase el Dr. Fernando Giménez Barriocanal ha remarcat i demanat a tots els assistents fer les enquestes i estadístiques que es demanen per així es puguin “mostrar les veritables dades d’assistència religiosa”. El Vicesecretari també ha insistit en una qüestió:

Cal comunicar perquè l’Església és comunicació

Giménez Barriocanal ha recalcat que “s’ha d’explicar el missatge de Déu amb senzillesa com ho feien els evangelistes per poder arribar a tothom amb un missatge clar. És el mateix que amb les dades, cal fabricar-les per després explicar-les”.

El col·loqui

Després de la ponència del Dr. Fernando Giménez Barriocanal i del petit esmorzar que han gaudit tots els assistents en comunió s’ha donat pas al col·loqui. Sacerdots, religiosos, religioses i laics han pogut fer preguntes i comentaris al ponent sobre tots els dubtes sobre les lleis i la pràctica de la Pastoral de la Salut.

Dr. Fernando Giménez Barriocanal

Fernando Giménez Barriocanal és vicesecretari per a Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola des de 2005 i és president del Grup COPE des de juny de 2010. Va néixer el 16 de desembre de 1967 a Madrid. Està casat i és pare de cinc fills. És llicenciat (1990) i doctor (1995) en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Madrid.

La seva vida professional està vinculada a la Conferència Episcopal des de l’any 1992, any en què va ser nomenat secretari tècnic de la Gerència, prestant assessorament econòmic i fiscal a la CEE i les Diòcesis. Va ser l’encarregat de l’àrea d’informàtica entre 1994 i 1999. En aquest temps, va impulsar la implantació d’Internet a la CEE i les diòcesis espanyoles i va representar a la Conferència Episcopal en les trobades de la Xarxa Informàtica de l’Església a Amèrica Llatina (RIIAL).

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)