Comentari de Cinema Espiritual: «Las Niñas»

El llargmetratge guardonat amb quatre premis Goya, entre ells el de millor pel·lícula, aprofundeix en l'interior d'un grup de joves, en plena preadolescència, que creixen enmig d'un canvi de segle, en el si d'una escola catòlica

12 Març, 2021
Església de Barcelona

«La millor pel·lícula de l’any». Així han catalogat alguns especialistes de cinema la pel·lícula Las Niñas. Guardonada amb quatre premis al Festival dels Goya (millor pel·lícula, direcció novel, guió i fotografia), el llargmetratge aprofundeix en l’interior d’un grup de joves, en plena preadolescència, que creixen enmig d’un canvi de segle, en el si d’una escola catòlica. Es tracta de l’òpera prima de la directora de cinema Pilar Palomero, que s’ha estrenat amb èxit. 

Sinopsis

Celia (Andrea Fandos), és una nena de 11 anys que estudia en un col·legi de monges a Saragossa i viu amb la seva mare Adela (Natalia de Molina), una vídua de 30 anys que somia que la seva filla tingui tot allò que se li negar a ella, com l’oportunitat d’anar a la universitat. Però un dia arriba a la seva vida Brisa (Zoe Arnao), una nova companya acabada d’arribar de Barcelona, que l’empeny cap a una nova etapa en la seva vida: l’adolescència. En els principis de l’última dècada de segle XX, l’Espanya de l’Expo i de les Olimpíades de l’92, Celia es troba entre dos mons, el de la seva educació a casa ia l’escola i en el d’un nou món que l’espera fora. És el moment de descobrir que la vida està feta de moltes veritats i algunes mentides.

Relat de dones en un canvi de segle

El crític de cinema espiritual destaca la senzillesa de la narració que amb un to proper i real porta a l’espectador dintre del relat. Subratlla, també, la fotografia amb un croma trencadís que porta a endinsar-se a la intimitat d’aquestes noies, que passen de la infantesa a la joventut. La història d’unes preadolescents en una escola catòlica en un moment de canvi de segle, tal com explica Mn. Sánchez. Es dedica aquest relat a les dones i sobre elles, aprofundint en  la Cèlia i la seva mare, totes dues en un procés de dol. 

«D’una banda, la Mare soltera, i especialment enfonsada en una situació, en què es veu marginada socialment. D’altra banda, la petita que creix i se sent confosa davant el creixement i  d’allò que passa al seu voltant», explica.

Tot i la visió que es mostra del catolicisme, una caracterització «molt dura», és de remarcar la profunditat en el sentit de resistència de les dones. «La directora ens involucra en els sentiments i les arrels de la tristor i el silenci – continua el crític-. Mostra la profunditat de les dones, i com la força de vida i la resistència és capaç de vèncer les dificultats», afegeix el crític. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

6 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)