Comentari de Cinema Espiritual: «Las Niñas»

El llargmetratge guardonat amb quatre premis Goya, entre ells el de millor pel·lícula, aprofundeix en l'interior d'un grup de joves, en plena preadolescència, que creixen enmig d'un canvi de segle, en el si d'una escola catòlica

12 Març, 2021
Església de Barcelona

«La millor pel·lícula de l’any». Així han catalogat alguns especialistes de cinema la pel·lícula Las Niñas. Guardonada amb quatre premis al Festival dels Goya (millor pel·lícula, direcció novel, guió i fotografia), el llargmetratge aprofundeix en l’interior d’un grup de joves, en plena preadolescència, que creixen enmig d’un canvi de segle, en el si d’una escola catòlica. Es tracta de l’òpera prima de la directora de cinema Pilar Palomero, que s’ha estrenat amb èxit. 

Sinopsis

Celia (Andrea Fandos), és una nena de 11 anys que estudia en un col·legi de monges a Saragossa i viu amb la seva mare Adela (Natalia de Molina), una vídua de 30 anys que somia que la seva filla tingui tot allò que se li negar a ella, com l’oportunitat d’anar a la universitat. Però un dia arriba a la seva vida Brisa (Zoe Arnao), una nova companya acabada d’arribar de Barcelona, que l’empeny cap a una nova etapa en la seva vida: l’adolescència. En els principis de l’última dècada de segle XX, l’Espanya de l’Expo i de les Olimpíades de l’92, Celia es troba entre dos mons, el de la seva educació a casa ia l’escola i en el d’un nou món que l’espera fora. És el moment de descobrir que la vida està feta de moltes veritats i algunes mentides.

Relat de dones en un canvi de segle

El crític de cinema espiritual destaca la senzillesa de la narració que amb un to proper i real porta a l’espectador dintre del relat. Subratlla, també, la fotografia amb un croma trencadís que porta a endinsar-se a la intimitat d’aquestes noies, que passen de la infantesa a la joventut. La història d’unes preadolescents en una escola catòlica en un moment de canvi de segle, tal com explica Mn. Sánchez. Es dedica aquest relat a les dones i sobre elles, aprofundint en  la Cèlia i la seva mare, totes dues en un procés de dol. 

«D’una banda, la Mare soltera, i especialment enfonsada en una situació, en què es veu marginada socialment. D’altra banda, la petita que creix i se sent confosa davant el creixement i  d’allò que passa al seu voltant», explica.

Tot i la visió que es mostra del catolicisme, una caracterització «molt dura», és de remarcar la profunditat en el sentit de resistència de les dones. «La directora ens involucra en els sentiments i les arrels de la tristor i el silenci – continua el crític-. Mostra la profunditat de les dones, i com la força de vida i la resistència és capaç de vèncer les dificultats», afegeix el crític. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)