En algunes representacions del papa Sixt II el veiem portant una bossa de diners a la mà. No és que fos molt ric, aquest bisbe de Roma, sinó que repartia el poc que tenia entre els pobres. No va poder fer-ho durant molt de temps: elegit bisbe de Roma el 30 d’agost del 257, l’any següent fou detingut amb quatre dels seus diaques, mentre celebrava l’Eucaristia al cementiri de Calixt i executat allà mateix el 6 d’agost. Per això el veiem també amb la palma del martiri.

També celebrem la festa de Sant Gaietà, prevere

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clergat fet que el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”). Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint als empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».

1. Santa Afra, màrtir. Pecadora, es va convertir a Crist i, sense haver estat batejada, segons explica la tradició, va ser cremada viva per confessar la seva fe en Crist. A Augsburg, de la Rètia (304).
2. Sant Donat, segon bisbe d’Arezzo. La virtut i eficàcia de les seves pregàries són lloades pel papa sant Gregori el Gran. A Arezzo, de la Toscana (s. IV).
3. Sant Donacià, bisbe. A Châlons, a la Gàl·lia Belga (s. IV).
4. Sant Victrici, bisbe. Va ser soldat en temps de l’emperador Julià i, en rebutjar les insígnies militars per amor a Crist, va patir diverses tortures per ordre del tribú, que el va condemnar a mort. No obstant això, va aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar també a la fe en Crist els ferotges pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. A Rouen, també a la Gàl·lia (~ 410).
5. Sant Donat, bisbe. Va compondre una Regla per a verges seguint els preceptes de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. A Besançon, a Burgúndia (després de 658).
6. Beat Jordà Forzaté, abat, fundador de monestirs a Pàdua. No va poder evitar la ruïna de la seva pàtria malgrat tots els seus esforços, per la qual cosa va patir el desterrament, que va viure molt piadosament. Insigne per la seva modèstia, probitat de costums i ciència, es va adormir devotament en el Senyor. A Venècia (~ 1248).
7. Sant Albert degli Abbati (o de Tràpani o de Sicília), prevere de l’orde dels Frares Carmelites. Va convertir molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la seva ciutat assetjada. A Messina, Sicília (~ 1306/1307).
8. Beat Albert, monjo de l’orde Camaldulenc, insigne per l’austeritat de vida i la perfecta observança de la seva Regla. A Sassoferrato, al Picè, Itàlia (1350).
9. Beat Vicenç, religiós de l’orde dels Germans Menors, cèlebre per la seva humilitat i el seu esperit profètic. A L’Aquila, a la regió Vestina (ara els Abruços) (1504).
10. Beats Agatàngel de Vincennes (Francesc) Nourry i Cassià de Nantes (Gonçal) Vaz López Netto, preveres de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs. A Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l’Església catòlica els cristians separats i, per ordre del rei d’Etiòpia, van ser penjats en troncs amb el seu cordó religiós i lapidats fins a la mort. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia (1638).
11. Beats Martí de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l’orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs. Van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis del rei Carles I. A Lancaster, Anglaterra (1646).
12. Beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir. Durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant gairebé cinquanta anys, va ser penjat al patíbul. A York, també a Anglaterra (1679).
13. Beat Edmond Bojanowski, prevere. D’acord amb els preceptes de l’Evangeli, va treballar amb molt afany en la formació dels pobres i de la gent analfabeta, i va fundar la Congregació de les Esclaves de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Posnam, Polònia (1871).
14. Sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir. Enmig el furor de la persecució contra l’Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. A Colima, Mèxic (1927).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• Canonges Regulars del Laterà: Santa Juliana de Mont-Cornillon, verge (1258). El Martirologi la situa dia 5 d’abril.
• Ordre de Predicadors: Beat Joan de Salern, prevere (~ 1242). El Martirologi el situa el dia 9 d’agost.
• Ritu Hispanomossàrab: Sant Mamés, màrtir.

A l’agost, plou quan és fosc.