Santoral

7 d'agost

Sant Gaietà, prevere

A l’agost, plou quan és fosc.
Dita popular

Sant Gaietà, prevere

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, un cop ordenat sacerdot, fundà a Roma una societat apostòlica de Clergues regulars (Teatins), per tal de renovar la clerecia. És remarcable la seva assiduïtat en la pregària i la caritat amb el proïsme. Morí assistint els empestats de Nàpols (1547)

  1. Sants Sixt II, Papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els divins misteris i ensenyava els fidels els mandats del Senyor, quan els soldats van irrompre per aplicar l'edicte de l'emperador Valerià va ser detingut i, immediatament, decapitat el dia sis d'agost. Amb ell van patir el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el Papa al cementiri de Calixt, a la via Apia. Aquest mateix dia, els seus diaques sants Agapit i Felicíssim també van morir al cementiri de Pretextat, on van ser sepultats (258).
  2. Sant Gaietà de Thiene, prevere. A Nàpols, a la regió de la Campània, es va dedicar piadosament a obres de caritat, especialment a favor dels afectats de malalties incurables, va promoure confraries per formar religiosament els laics i va instituir els Clergues Regulars, per a la reforma de l'Església. Va ensenyar els seus deixebles a seguir la primitiva manera de vida apostòlica (1547).
  3. Santa Afra, màrtir. Pecadora, es va convertir a Crist i, sense haver estat batejada, segons explica la tradició, va ser cremada viva per confessar la seva fe en Crist. A Augsburg, de la Rètia (304).
  4. Sant Donat, segon bisbe d'Arezzo. La virtut i eficàcia de les seves pregàries són lloades pel papa sant Gregori el Gran. A Arezzo, de la Toscana (s. IV).
  5. Sant Donacià, bisbe. A Châlons, a la Gàl·lia Belga (s. IV).
  6. Sant Victrici, bisbe. Va ser soldat en temps de l'emperador Julià i, en rebutjar les insígnies militars per amor a Crist, va patir diverses tortures per ordre del tribú, que el va condemnar a mort. No obstant això, va aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar també a la fe en Crist els ferotges pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. A Rouen, també a la Gàl·lia (~ 410)
  7. Sant Donat, bisbe. Va compondre una Regla per a verges seguint els preceptes de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. A Besançon, a Burgúndia (després de 658).
  8. Beat Jordà Forzaté, abat, fundador de monestirs a Pàdua. No va poder evitar la ruïna de la seva pàtria malgrat tots els seus esforços, per la qual cosa va patir el desterrament, que va viure molt piadosament. Insigne per la seva modèstia, probitat de costums i ciència, es va adormir devotament en el Senyor. A Venècia (~ 1248).
  9. Sant Albert degli Abbati (o de Tràpani o de Sicília), prevere de l’orde dels Frares Carmelites. Va convertir molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la seva ciutat assetjada. A Messina, Sicília (~ 1306/1307)
  10. Beat Albert, monjo de l’orde Camaldulenc, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seva Regla. A Sassoferrato, al Picè, Itàlia (1350).
  11. Beat Vicenç, religiós de l’orde dels Germans Menors, cèlebre per la seva humilitat i el seu esperit profètic. A L’Aquila, a la regió Vestina (ara els Abruços) (1504).
  12. Beats Agatàngel de Vincennes (Francesc) Nourry i Cassià de Nantes (Gonçal) Vaz López Netto, preveres de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs. A Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i, per ordre del rei d'Etiòpia, van ser penjats en troncs amb el seu cordó religiós i lapidats fins a la mort. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia (1638).
  13. Beats Martí de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l’orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs. Van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis del rei Carles I. A Lancaster, Anglaterra (1646).
  14. Beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir. Durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant gairebé cinquanta anys, va ser penjat al patíbul. A York, també a Anglaterra (1679).
  15. Beat Edmond Bojanowski, prevere. D'acord amb els preceptes de l'Evangeli, va treballar amb molt afany en la formació dels pobres i de la gent analfabeta, i va fundar la Congregació de les Esclaves de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Posnam, Polònia (1871).
  16. Sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir. Enmig el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. A Colima, Mèxic (1927).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)