Premis Oscar, Globus d’Or, Bafta… Són només alguns dels festivals cinematogràfics que han seleccionat la pel·lícula d’aquesta setmana entre les millors de l’any. Es tracta de The Florida Project, dirigida per l’estatunitenc Sean Baker. Es presenta la pobresa des de la visió dels més petits, a tocar de la màgia de Disneyworld. Sinopsis La trama […]
02 Març, 2018
Església de Barcelona
Premis Oscar, Globus d’Or, Bafta… Són només alguns dels festivals cinematogràfics que han seleccionat la pel·lícula d’aquesta setmana entre les millors de l’any. Es tracta de The Florida Project, dirigida per l’estatunitencSeanBaker. Es presenta la pobresa des de la visió dels més petits, a tocar de la màgia de Disneyworld.
Sinopsis
La trama es desenvolupa a partir de l’experiència de la Moonee, una nena de 6 anys que viu la seva infància enmig la precarietat, als afores d’Orlando (Florida). Ella somia en anar a Disneyworld, ubicat a pocs km del petit motel on viu la seva mare, de 22 anys, que arriba a final de mes gràcies al suport dels seus veïns. La petita Moonee es farà amiga d’una nouvinguda amb qui viurà un dels estius més intensos on es confrontaran els somnis i la realitat.
La pobresa a tocar de la màgia
La producció ha estat lloada per les crítiques. Aquestes feliciten tant la tècnica del director, com la història que narra. Per alguns “la millor pel·lícula de l’any“. D’una banda, es destaca com les seqüències van passant amb la realitat d’un documental. D’altra banda, se subratlla la genialitat del relat, que ofereix una reflexió des del punt de vista d’una nena sobre la pobresa només a uns km de la màgia de Disneyworld.
Segons el crític de Cinema Espiritual, a través d’aquest relat sobre la pobresa és mostra “la força de la vida que intenta aixecar-se i continuar endavant”. La pel·lícula mostra la situació de precarietat i com hi ha una sortida rere les pitjors condicions“.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less