Les cartes de sant Agustí

El Dr. Joan Torra, professor de patrologia a la Facultat de Teologia de Catalunya, sempre s’ha sentit atret pel moment “fascinant, únic i irrepetible” que van viure els Pares de l’Església, que van haver de “crear”, partint de Jesús, tot l’ordenament de l’Església. I, de tots els Pares, “en la nostra teologia llatina indubtablement sant Agustí és el més gran”, assegura. El Dr. Torra ha estudiat la sacramentalitat de la Pasqua en les cartes 54 i 55.

Per què s’ha interessat per aquestes dues cartes?

Va ser el Dr. Miquel S. Gros qui em va fer conèixer aquestes cartes durant els meus estudis teològics. Els dos textos, de l’any 400, són una carta i un tractat que expliquen què entén per sagrament i com la Pasqua és el sagrament cristià per excel·lència.

La teologia de la Pasqua de sant Agustí manté tota l’actualitat?

I tant que sí! Precisament és ell qui fa adonar que el que és distintiu de Jesús és la seva Pasqua, «el pas, a través de la passió, de la mort a la vida». Aquest pas el fa per obrir camí. Així, el qui creu en ell, pel baptisme també passa de la mort a la vida, tot i que aquest pas no serà definitiu fins a la fi de la vida.

Quin és el nucli de la sacramentalitat pasqual de sant Agustí?

Tot el que tenim explicat de Jesús fins a la seva hora definitiva pasqual no hi és només com a exemple, sinó que hi és com a signe sagrat -sagrament- que ens fa passar a aquesta vida nova, un pas que sols no hauríem pas pogut fer. Si no hi hagués la Pasqua, Jesús no seria el salvador. Cal que rebem santament en la vida la salvació que ell ens ha guanyat amb la seva mort i resurrecció i que és present en la celebració eclesial. És el misteri pasqual.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 4 de març