Las cartas de san Agustín

Entrevista a Joan Torra, profesor de patología a la Facultad de Teología de Cataluña

02 Mar, 2018
Església de Barcelona

El Dr. Joan Torra, profesor de patología a la Facultad de Teología de Cataluña, siempre se ha sentido atraído por el momento “fascinante, único e irrepetible” que vivieron los Padres de la Iglesia, que tuvieron que “crear”, partiendo de Jesús, todo el ordenamiento de la Iglesia. Y, de todos los Padres, “en nuestra teología latina indudablemente san Agustín es lo más grande”, asegura. El Dr. Torra ha estudiado la sacramentalidad de la Pascua en las cartas 54 y 55.

Por qué se ha interesado por estas dos cartas?

Fue el Dr. Miquel S. Gordo quién me hizo conocer estas cartas durante mis estudios teológicos. Los dos textos, del año 400, son una carta y un tratado que explican qué entiende por sacramento y como la Pascua es el sacramento cristiano por excelencia.

La teología de la Pascua de san Agustín mantiene toda la actualidad?

Y tanto que sí! Precisamente es él quien hace dar cuenta que el que es distintivo de Jesús es su Pascua, «el paso, a través de la pasión, de la muerte a la vida». Este paso lo hace para abrir camino. Así, quien cree en él, por el bautismo también pasa de la muerte a la vida, a pesar de que este paso no será definitivo hasta el fin de la vida.

Cuál es el núcleo de la sacramentalidad pascual de san Agustín?

Todo el que tenemos explicado de Jesús hasta su hora definitiva pascual no está sólo como ejemplo, sino que está como signo sagrado -sacramento- que nos hace pasar a esta vida nueva, un paso que sólo no habríamos podido hacer. Si no hubiera la Pascua, Jesús no sería el salvador. Hace falta que recibimos santamente en la vida la salvación que él nos ha ganado con su muerte y resurrección y que es presente en la celebración eclesial. Es el misterio pascual.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el full Dominical del 4 de marzo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)