Cinc nous preveres de l’arxidiòcesi de Barcelona

Jordi Avilés Zapater, Jordi Domènech Llauradó, Vicenç Martí Fraga, Joan Mundet Tarragó i Diego Pino són els nous mossens ordenats de l’Església a Barcelona

29 Juny, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

 

Jordi Avilés Zapater, Jordi Domènech Llauradó,  Vicenç Martí Fraga, Joan Mundet Tarragó i Diego Pino són els nous mossens de l’arxidiòcesi de Barcelona. Cinc perfils molt diferents que després de set anys de discerniment han arribat a la fi d’una etapa que és el punt de sortida del seu camí com a sacerdots. Una Sagrada Família amb els pocs seients disponibles, per les mesures de seguretat, plens ha gaudit d’una llarga missa solemne presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella que, amb tota la precaució, va donar pas als ritus d’ordenació.

Els ritus d’ordenació

Després d’acabar la lectura de l’Evangeli, s’ha donat pas al ritu de la crida. Els futurs mossens han estat cridats pel seu nom, seguidament s’han posat drets davant l’arquebisbe tot dient «sóc aquí».  El rector del seminari Mn. Felip-Juli Rodríguez ha demanat, en nom l’Església de Barcelona, al cardenal Omella per l’ordenació dels candidats. A continuació, l’arquebisbe ha preguntat al rector si els futurs preveres són dignes al que aquest ha respost: «Hem consultat al poble cristià, hem escoltat a aquells a qui correspon i puc dir que els han trobat dignes». Finalment el Sr. Cardenal ha dit: «Amb l’ajut del senyor Jesucrist, Déu i salvador nostre, escollim a aquests germans nostres per a l’ordre del presbiterat». Així mateix, ha finalitzat el primer ritu introductori de l’ordenació escollint als cinc candidats per a  l’Orde dels Preveres.

«El prevere és Crist Pastor enmig de la comunitat que serveix»

«Déu ens porta per camins inusitats, però sempre ens condueix amb molta delicadesa i immens amor. I ens va treballant per dins, ens va transformant perquè arribem a ser sants».  El cardenal Omella ha començat l’homilia parlant de la incertesa que ha provocat la pandèmia davant aquestes ordenacions presbiterals. Unes ordenacions que coincideixen amb la vigília de la festa dels apòstols Pere i Pau.

Per l’arquebisbe de Barcelona «la clau està a estimar com Crist, el Bon Pastor, ens estima a tots. El prevere és Crist Pastor enmig de la comunitat que serveix». Per això ha posat l’exemple dels dos patrons del clergat: Sant Joan d’Àvila i Sant Joan María Vianney. «Ells no concebien el ministeri presbiteral en la mediocritat, en anar passant i exercint la pastoral amb més o menys entusiasme i profunditat. Ells se sentien cridats a la santedat i ens conviden a ser sants. Però tenien clar que no es podia ser sant al marge del ministeri».

La pregària, l’Eucaristia i l’amor als pobres

Omella ha mostrat tres fites que proposaven els dos sants per arribar a servir a l’Església. El primer és la pregària. «El sacerdot ha de ser sempre un expert de Déu, no tant pel que ha estudiat quant pel que ha experimentat del Verb de la Vida». Seguidament ve l’Eucaristia. «El veritable prevere de l’Església sap fer-se pa, Eucaristia, aliment i do per als altres. L’Eucaristia l’empeny a desapropiar-se de si mateix, a descentrar-se, a abajarse per a servir, a donar-se sense mesura». Finalment, l’amor als pobres. «Els dos sants patrons del clergat sabien que el Senyor Jesús té una predilecció especial pels pobres, per quants sofreixen. I els dos van fer el possible per atendre’ls i servir-los des d’un lliurament generós i des d’una total austeritat i pobresa de vida».

«Enmig d’aquests temps d’indiferència espiritual, d’autocentrament en el jo i de confusió de l’alegria amb el plaer material i dels sentits, és quan la nostra societat té més necessitat de veritables homes de Déu» ha assegurat el cardenal Omella. «Demanem-li que ens concedeixi el do de la santedat, que sapiguem acompanyar totes les persones que Déu Pare ens ha confiat a la trobada amb Crist el nostre Salvador. Que res ni ningú ens impedeixi ser veritables apòstols que facin de la seva vida una ofrena permanent d’amor al Pare per la salvació del món» ha finalitzat.

Els passos cap a l’ordenació

Un cop acabada l’homilia, els diaques admesos a l’orde de preveres han manifestat, en presència del cardenal Omella, la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església. En concret, l’arquebisbe ha preguntat als futurs preveres si estan disposats a ser fidels col·laboradors del ministeri episcopal; així mateix els ha preguntat també sobre si estan disposats a exercir el misteri de la Paraula, presidir celebracions litúrgiques, resar pel poble que li sigui encomanat i per això, unir la seva vida a Crist. Els futurs sacerdots han respost afirmativament a totes les peticions del Sr. Cardenal i així mateix han manifestat obediència i la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de crist i de l’Església.

Seguidament, els cinc futurs sacerdots s’han prostrat a terra amb senyal d’humilitat i de pregària davant de Déu. Amb la lletania dels sants, tots han implorat la gràcia de Déu a favor dels candidats.

A continuació, el cardenal Omella ha imposat les mans als futurs preveres tot fent la pregària d’ordenació. Juntament amb l’arquebisbe, tots els preveres presents a l’acte, amb la mascareta posada, també han fet el gest per significar la seva recepció en el presbiteri. Finalitzada la imposició de les mans, aquests s’han revestit amb l’estola en la forma presbiteral i amb la casulla. Una mostra que manifesta visiblement el ministeri que des d’aquest moment començaran a exercir en les celebracions litúrgiques.

Mans ungides

Arribats a aquest punt, l’arquebisbe de Barcelona els ha ungit les mans per manifestar la participació particular dels preveres en el sacerdoci de Crist. També se’ls ha atorgat el calze i la patena amb el pa i el vi, un indicatiu del deure de presidir la celebració eucarística i de seguir Crist crucificat. Després, el cardenal Omella ha segellat l’acolliment que atorga als seus nous col·laboradors en el ministeri presbiteral amb una abraçada de pau. Un gest que acostuma a ser un bes però que a causa de la pandèmia ha estat canviat per una fraternal abraçada. Finalment, els nous preveres han celebrat la seva primera eucaristia com a mossens de l’arxidiòcesi de Barcelona.

«Endavant, aferreu-vos al Senyor i confieu en ell»

«Avui donem gràcies a Déu pel do que acabem de rebre i que posem al vostre servei». Mn. Diego Pino i Mn. Jordi Domènech han estat els encarregats d’agrair a totes les persones l’ajuda i l’acompanyament, no només els anys de seminari, sinó durant el recorregut de la seva vida. «Aquests anys de seminari ens han permès discernir la nostra vocació, en ell ens hem anat unint més al Senyor» ha assegurat Pino.

«Gràcies formadors i directors espirituals que importants heu estat per nosaltres». L’agraïment també ha anat dirigit als companys de seminari. «Què hagués sigut de nosaltres sense els nostres companys de pau i de guerra, més que companys, germans. Endavant, aferreu-vos al Senyor i confieu en ell».

Per la seva part, Domènech ha mostrat el seu agraïment a Déu. «Ens has creat, cridat i format. Gràcies Senyor per aquest do immerescut i per confiar en nosaltres». Els nous ordenats han finalitzat el seu discurs d’ordenació tot dient: «Val veritablement la pena entregar la vida a Déu del tot en el camí que cadascú crida. No tingueu por a entregar-vos plenament al Senyor, poseu-vos en les seves mans».

https://livestream.com/accounts/3246094/streamingsf1/videos/208048443

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)