Cinc nous preveres de l’arxidiòcesi de Barcelona

Jordi Avilés Zapater, Jordi Domènech Llauradó, Vicenç Martí Fraga, Joan Mundet Tarragó i Diego Pino són els nous mossens ordenats de l’Església a Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Jordi Avilés Zapater, Jordi Domènech Llauradó,  Vicenç Martí Fraga, Joan Mundet Tarragó i Diego Pino són els nous mossens de l’arxidiòcesi de Barcelona. Cinc perfils molt diferents que després de set anys de discerniment han arribat a la fi d’una etapa que és el punt de sortida del seu camí com a sacerdots. Una Sagrada Família amb els pocs seients disponibles, per les mesures de seguretat, plens ha gaudit d’una llarga missa solemne presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella que, amb tota la precaució, va donar pas als ritus d’ordenació.

Els ritus d’ordenació

Després d’acabar la lectura de l’Evangeli, s’ha donat pas al ritu de la crida. Els futurs mossens han estat cridats pel seu nom, seguidament s’han posat drets davant l’arquebisbe tot dient «sóc aquí».  El rector del seminari Mn. Felip-Juli Rodríguez ha demanat, en nom l’Església de Barcelona, al cardenal Omella per l’ordenació dels candidats. A continuació, l’arquebisbe ha preguntat al rector si els futurs preveres són dignes al que aquest ha respost: «Hem consultat al poble cristià, hem escoltat a aquells a qui correspon i puc dir que els han trobat dignes». Finalment el Sr. Cardenal ha dit: «Amb l’ajut del senyor Jesucrist, Déu i salvador nostre, escollim a aquests germans nostres per a l’ordre del presbiterat». Així mateix, ha finalitzat el primer ritu introductori de l’ordenació escollint als cinc candidats per a  l’Orde dels Preveres.

«El prevere és Crist Pastor enmig de la comunitat que serveix»

«Déu ens porta per camins inusitats, però sempre ens condueix amb molta delicadesa i immens amor. I ens va treballant per dins, ens va transformant perquè arribem a ser sants».  El cardenal Omella ha començat l’homilia parlant de la incertesa que ha provocat la pandèmia davant aquestes ordenacions presbiterals. Unes ordenacions que coincideixen amb la vigília de la festa dels apòstols Pere i Pau.

Per l’arquebisbe de Barcelona «la clau està a estimar com Crist, el Bon Pastor, ens estima a tots. El prevere és Crist Pastor enmig de la comunitat que serveix». Per això ha posat l’exemple dels dos patrons del clergat: Sant Joan d’Àvila i Sant Joan María Vianney. «Ells no concebien el ministeri presbiteral en la mediocritat, en anar passant i exercint la pastoral amb més o menys entusiasme i profunditat. Ells se sentien cridats a la santedat i ens conviden a ser sants. Però tenien clar que no es podia ser sant al marge del ministeri».

La pregària, l’Eucaristia i l’amor als pobres

Omella ha mostrat tres fites que proposaven els dos sants per arribar a servir a l’Església. El primer és la pregària. «El sacerdot ha de ser sempre un expert de Déu, no tant pel que ha estudiat quant pel que ha experimentat del Verb de la Vida». Seguidament ve l’Eucaristia. «El veritable prevere de l’Església sap fer-se pa, Eucaristia, aliment i do per als altres. L’Eucaristia l’empeny a desapropiar-se de si mateix, a descentrar-se, a abajarse per a servir, a donar-se sense mesura». Finalment, l’amor als pobres. «Els dos sants patrons del clergat sabien que el Senyor Jesús té una predilecció especial pels pobres, per quants sofreixen. I els dos van fer el possible per atendre’ls i servir-los des d’un lliurament generós i des d’una total austeritat i pobresa de vida».

«Enmig d’aquests temps d’indiferència espiritual, d’autocentrament en el jo i de confusió de l’alegria amb el plaer material i dels sentits, és quan la nostra societat té més necessitat de veritables homes de Déu» ha assegurat el cardenal Omella. «Demanem-li que ens concedeixi el do de la santedat, que sapiguem acompanyar totes les persones que Déu Pare ens ha confiat a la trobada amb Crist el nostre Salvador. Que res ni ningú ens impedeixi ser veritables apòstols que facin de la seva vida una ofrena permanent d’amor al Pare per la salvació del món» ha finalitzat.

Els passos cap a l’ordenació

Un cop acabada l’homilia, els diaques admesos a l’orde de preveres han manifestat, en presència del cardenal Omella, la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església. En concret, l’arquebisbe ha preguntat als futurs preveres si estan disposats a ser fidels col·laboradors del ministeri episcopal; així mateix els ha preguntat també sobre si estan disposats a exercir el misteri de la Paraula, presidir celebracions litúrgiques, resar pel poble que li sigui encomanat i per això, unir la seva vida a Crist. Els futurs sacerdots han respost afirmativament a totes les peticions del Sr. Cardenal i així mateix han manifestat obediència i la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de crist i de l’Església.

Seguidament, els cinc futurs sacerdots s’han prostrat a terra amb senyal d’humilitat i de pregària davant de Déu. Amb la lletania dels sants, tots han implorat la gràcia de Déu a favor dels candidats.

A continuació, el cardenal Omella ha imposat les mans als futurs preveres tot fent la pregària d’ordenació. Juntament amb l’arquebisbe, tots els preveres presents a l’acte, amb la mascareta posada, també han fet el gest per significar la seva recepció en el presbiteri. Finalitzada la imposició de les mans, aquests s’han revestit amb l’estola en la forma presbiteral i amb la casulla. Una mostra que manifesta visiblement el ministeri que des d’aquest moment començaran a exercir en les celebracions litúrgiques.

Mans ungides

Arribats a aquest punt, l’arquebisbe de Barcelona els ha ungit les mans per manifestar la participació particular dels preveres en el sacerdoci de Crist. També se’ls ha atorgat el calze i la patena amb el pa i el vi, un indicatiu del deure de presidir la celebració eucarística i de seguir Crist crucificat. Després, el cardenal Omella ha segellat l’acolliment que atorga als seus nous col·laboradors en el ministeri presbiteral amb una abraçada de pau. Un gest que acostuma a ser un bes però que a causa de la pandèmia ha estat canviat per una fraternal abraçada. Finalment, els nous preveres han celebrat la seva primera eucaristia com a mossens de l’arxidiòcesi de Barcelona.

«Endavant, aferreu-vos al Senyor i confieu en ell»

«Avui donem gràcies a Déu pel do que acabem de rebre i que posem al vostre servei». Mn. Diego Pino i Mn. Jordi Domènech han estat els encarregats d’agrair a totes les persones l’ajuda i l’acompanyament, no només els anys de seminari, sinó durant el recorregut de la seva vida. «Aquests anys de seminari ens han permès discernir la nostra vocació, en ell ens hem anat unint més al Senyor» ha assegurat Pino.

«Gràcies formadors i directors espirituals que importants heu estat per nosaltres». L’agraïment també ha anat dirigit als companys de seminari. «Què hagués sigut de nosaltres sense els nostres companys de pau i de guerra, més que companys, germans. Endavant, aferreu-vos al Senyor i confieu en ell».

Per la seva part, Domènech ha mostrat el seu agraïment a Déu. «Ens has creat, cridat i format. Gràcies Senyor per aquest do immerescut i per confiar en nosaltres». Els nous ordenats han finalitzat el seu discurs d’ordenació tot dient: «Val veritablement la pena entregar la vida a Déu del tot en el camí que cadascú crida. No tingueu por a entregar-vos plenament al Senyor, poseu-vos en les seves mans».