Cent anys de la revista 21

Els editors de la revista organitzen una taula rodona sobre "Com comunicar la fe en temps del papa Francesc?"

23 Abr, 2018
Església de Barcelona

La sala d’actes del barceloní Col·legi Padre Damián Sagrados Corazones obria les seves portes el matí del dissabte 21 d’abril per rebre molts amics de la centenària Revista 21. Religiosos dels Sagrats Cors, docents, subscriptors de la revista i periodistes de diferents mitjans es van unir a aquesta festa. Com ambientació hi havia una exposició de portades del recorregut de “Reinado Social” a 21.

Com comunicar la fe?

El pretext per dur a terme aquesta conversa entre amics no podia ser més adient: com comunicar la fe en temps del Papa Francesc? L’acte va començar amb unes paraules de Fernando Cordero, director de la Revista 21. Va homenatjar la figura del Pare Calasanz, religiós i mossèn dels Sagrats Cors i visionari fundador de la revista. Va  recordar, també, la inspiradora i evangèlica figura de San Damián de Molokai, tan present a les portades, els articles i, sobretot, a l’esperit de la revista al llarg d’aquest segle de vida. També va advocar  per un periodisme en “xarxa”, on els diferents mitjans van de la mà i es recolzen.

Sintonia entre 21 i el Sant Pare

Francesc Roasaura, director de Signes dels temps de TV3, no va poder assistir a l’acte, però es va fer present a través d’un vídeo en què afirmava que 21 no és una “revista de sagristia”  i que és capaç de tractar temes molt diversos d’una forma sempre positiva, quelcom lloable en aquests temps en què, sovint la polèmica i allò negatiu copsen els titulars.

A continuació el fundador del portal Aleteia i antic alumne del col·legi Sagrados Corazones de Miranda d’Ebro, Jesús Colina, va voler subratllar la sintonia existent entre 21 i el Papa Francesc. Per al recent premi ¡Bravo! De comunicació, la revista és un punt de trobada entre creients i no creients. Marcat per una actitud oberta i d’acollida. Són precisament dues de les característiques més evidents del discurs de Francesc.

La periodista Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, va defensar en la seva intervenció la necessitat d’escoltar la gent per entendre què és allò que hem de comunicar. En aquest mateix sentit es va pronunciar el periodista de La Vanguardia Iñaki Pardo, que va insistir en què la comunicació religiosa tot sovint peca de ser autorreferencial, oblidant-se que són les històries de les persones, és a dir, el factor humà, allò que realment interessa a la gent. 

Conectar a través de la senzillesa

La intervenció de Jordi Listerri,  director del portal Catalunya Religió¸ va remarcar la manera que té el Papa de connectar amb la gent a través de gestos senzills, en què es revela la seva preferència pels qui pateixen i a través dels quals aconsegueix cridar l’atenció dels que cerquen.

Seguint amb aquesta mateixa idea, Joan Andreu Parra, redactor del seminari Catalunya Cristiana, va advocar per un periodisme en què les noticies prefabricades es deixessin en un costat per donar més pas al testimoni i l’anunci per ser fidel a allò que és genuí del periodisme cristià, sense por a aixecar la veu i projectar una mirada de fe a sobre els diferents temes d’actualitat, fins i tot, fora de la zona de confort dels mitjans cristians. Per fer això, segons l’escriptor i col·laborador de 21,  Josep Otón,  no s’ha d’oblidar que a vegades Jesús no feia servir un llenguatge explícitament religiós, sinó que feia servir un discurs més universal. Per això, es creu que és necessari adaptar el llenguatge. Fer-lo més intel·ligible a tantes persones que a dia d’avui ja no empren les categories tradicionals.

Mitjans en sintonia

Tots van coincidir en la necessitat de treballar en equip. Que els diferents mitjans de comunicació religiosa es donin la mà mútuament. Per a Jesús Colina, la comunicació és el cim de la comunió, no només en l’àmbit periodístic, sinó en qualsevol moment i lloc. Quan això passa es contribueix a l’evangelització, l’objectiu de la missió del creient. En paraules de  Míriam Díez, només així “el periodisme religiós, que és una minoria creativa, aconseguirà ser significativament innovador”.

Al final de l’acte Fernando Cordero va cedir la paraula a un alumne del col·legi de segon d’ESO perquè compartís la seva opinió. Va expressar que li havia cridat molt l’atenció l’elevadíssim seguiment que tenen els perfils del Papa a les xarxes socials.

FONT: Revista 21

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)