Celebració de Tots Sants amb la Pastoral dels marginats al cementiri de Poble Nou

El bisbe Mons Javier Vilanova presideix la missa de Tots Sants amb els testimonis de diferents entitats socials d'Església

03 Nov, 2021
Església de Barcelona

Imatges: Secretariat de Marginació

Enguany, amb motiu de Tots Sants s’ha recuperat la misa pels difunts al cementiri de Poble Nou, organitzada pel Secretariat de Marginació, que l’any passat no es va poder fer a causa de la Covid. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Javier Vilanova, va presidir la celebració, concelebrada per Mn. Joan Costa, delegat del Secretariat de Pastoral Social, i el rector de la parròquia del Patriarca Abraham, Mn. Gabriel Carrió. També hi va participar, Àngel Zambrana, responsable del Secretariat de Marginació, entre d’altres. La intenció era recordar els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres, i amb un record especial per les persones que han mort enguany en soledat, lluny de la seva casa i de la seva família. 

Pregària 

«Amb l’esperança que els nostres éssers estimats ja gaudeixen de la vida eterna, també ens unim avui per pregar pels qui normalment ningú prega». El bisbe Vilanova es referia a les persones que han mort l’últim any en el carrer, sense companyia, a aquells que van marxar de la seva terra amb la il·lusió de trobar un futur millor. El centenar de persones que participaven de l’Eucaristia a l’aire lliure van escoltar alguns testimonis, com el de l’Andina, una noia de mirada trista que va deixar la seva casa i una parella que la maltractava, treballava durament per enviar diners als seus fills, i que va morir sense que ningú compartís els seus anhels.

Testimoniatges

També vam recordar el Georgere, de Rumania, vivia al carrer, amb la seva salut debilitada, i que amb la Covid, va morir. Els últims dies va estar ben atés en una casa d’acollida de Santa LLuïsa de Marillach. I dels Serveis Socials de Sant Joan de Déu, un record especial per persones ateses en una inmensa solitud, com l’Antonio. Tots ells formen part de les 60 persones sense llar mortes l’últim any. També van haver pregàries i agraïments per tants professionals i voluntaris, que acompanyen germans que passen dificultats en els últims moments de les seves vides. Persones que donen esperança, i que amb el seu exemple ja estan construint en aquest món el regne de Déu.

«La nostra fe en Crist ens asegura que Déu vol el millor per nosaltres, que tinguem una vida plena, seguim el camí de bondat de les Benaurances, la nostra meta és gaudir del cel». Paraules d’esperança del bisbe Vilanova en una Eucaristia, que va ser molt emotiva. 

Com a cloenda, es va cantar el Virolai i es van repartir clavells. Va ser un símbol del regal de compartir la vida amb les persones que tant hem estimat.

 

Font: Secretariat de Marginació (Glòria Carrizosa)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)