Celebració de Tots Sants amb la Pastoral dels marginats al cementiri de Poble Nou

El bisbe Mons Javier Vilanova presideix la missa de Tots Sants amb els testimonis de diferents entitats socials d'Església

03 Nov, 2021
Església de Barcelona

Imatges: Secretariat de Marginació

Enguany, amb motiu de Tots Sants s’ha recuperat la misa pels difunts al cementiri de Poble Nou, organitzada pel Secretariat de Marginació, que l’any passat no es va poder fer a causa de la Covid. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Javier Vilanova, va presidir la celebració, concelebrada per Mn. Joan Costa, delegat del Secretariat de Pastoral Social, i el rector de la parròquia del Patriarca Abraham, Mn. Gabriel Carrió. També hi va participar, Àngel Zambrana, responsable del Secretariat de Marginació, entre d’altres. La intenció era recordar els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres, i amb un record especial per les persones que han mort enguany en soledat, lluny de la seva casa i de la seva família. 

Pregària 

«Amb l’esperança que els nostres éssers estimats ja gaudeixen de la vida eterna, també ens unim avui per pregar pels qui normalment ningú prega». El bisbe Vilanova es referia a les persones que han mort l’últim any en el carrer, sense companyia, a aquells que van marxar de la seva terra amb la il·lusió de trobar un futur millor. El centenar de persones que participaven de l’Eucaristia a l’aire lliure van escoltar alguns testimonis, com el de l’Andina, una noia de mirada trista que va deixar la seva casa i una parella que la maltractava, treballava durament per enviar diners als seus fills, i que va morir sense que ningú compartís els seus anhels.

Testimoniatges

També vam recordar el Georgere, de Rumania, vivia al carrer, amb la seva salut debilitada, i que amb la Covid, va morir. Els últims dies va estar ben atés en una casa d’acollida de Santa LLuïsa de Marillach. I dels Serveis Socials de Sant Joan de Déu, un record especial per persones ateses en una inmensa solitud, com l’Antonio. Tots ells formen part de les 60 persones sense llar mortes l’últim any. També van haver pregàries i agraïments per tants professionals i voluntaris, que acompanyen germans que passen dificultats en els últims moments de les seves vides. Persones que donen esperança, i que amb el seu exemple ja estan construint en aquest món el regne de Déu.

«La nostra fe en Crist ens asegura que Déu vol el millor per nosaltres, que tinguem una vida plena, seguim el camí de bondat de les Benaurances, la nostra meta és gaudir del cel». Paraules d’esperança del bisbe Vilanova en una Eucaristia, que va ser molt emotiva. 

Com a cloenda, es va cantar el Virolai i es van repartir clavells. Va ser un símbol del regal de compartir la vida amb les persones que tant hem estimat.

 

Font: Secretariat de Marginació (Glòria Carrizosa)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)