Arriba Catazònia

El Museu de Cultures del Món obre les portes a les empremtes dels caputxins catalans a l'Amazones

12 Març, 2018

Catazònia és la nova exposició que exposa les empremtes dels caputxins catalans missioners a l’Amazònia. Oberta fins al 24 de juny al Museu de Cultures del Món, aquesta exposició presenta un itinerari curt però molt ric en l’art i la cultura que els missioners caputxins es van trobar a la seva arribada a terres americanes.

L’itinerari

Aquest itinerari consta de quatre parts molt marcades. Primerament hi ha l’apartat d’història que explica quins van ser els missioners que van aconseguir portar l’Evangeli a l’Amazònia. Després trobem l’apartat d’eines, armes de cacera i rituals. Posteriorment arribem a la zona de les pintures conegudes com a «Yanchama«, estores rituals amb un tel natural fet de fibra vegetal. Acabem l’itinerari amb un vídeo explicatiu on Fra Valentí caputxí i director del museu Etnogràfic Missional «Andino-Amazònic» il·lustra els components de tots els estris amazònics exposats.

Caputxins catalans a l’Amazònia   

Catazònia és un homenatge als missioners caputxins que restaren captivats per l’embruix de la cultura amazònica

Amb aquestes paraules el catàleg de l’exposició obre la porta a tota la història dels missioners a Amèrica. I és que quan parlem de caputxins a l’Amazònia hi ha uns quants noms propis que calen ser mencionats. Per començar el pare Fidel de Montclar va ser el precursor de la missió caputxina a l’Amazònia. El 20 de desembre de 1904 el papa Pius X li va confiar la primera evangelització a la zona del Caquetà, Putumayo i Amazones. Un dels seus encerts va decidir situar la població de Sibundoy com a seu del govern eclesiàstic, un lloc estratègic per poder coordinar tota l’acció evangelitzadora.

Un altre nom propi importantíssim durant la labor evangelitzadora de l’Amazònia és el pare Marcel·lí de Castellví. L’any 1933 un dels centres més importants de labor missionera, el centre d’investigacions lingüístiques i etnogràfiques de l’Amazònia colombiana (CILEAC) que va estudiar amb profunditat, no només les llengües i les tradicions sinó tot l’univers cultural i antropològic del món amazònic. «Aquest centre tenia una finalitat molt concreta, trobar les escletxes on la fe cristiana pugues penetrar sense modificar-lo esculturalment, de manera que el missioner sempre s’ha inserit en la forma de ser, la forma de viure de l’home amazònic» ha explicat Fra valentí durant l’itinerari.

Avenços dels caputxins a l’Amazònia

Un dels avenços més importants dels caputxins durant la seva estada a l’Amazònia van ser les vies de comunicació: «Van voler garantir el contacte entre l’Amazònia i la resta del territori colombià a través de la construcció de vies de comunicació obertes en plena selva» -explica el Sr. Norbert Tomàs, comissari de l’exposició- «eren unes obres de gran complexitat tècnica que van ser proporcionades pels frares com un instrument de primera necessitat per a poder garantir la continuïtat de l’obra evangelitzadora i, alhora assegurar la sobirania colombiana al trapezi amazònic» ha finalitzat el comissari.

El repte de la inculturació

Un dels grans reptes aconseguits pels missioners caputxins va ser la de tractar els indígenes amb consideració i respecte: «la metodologia d’evangelització emprada pels frares en terres d’Amèrica era la de preparar els indígenes per a la recepció del baptisme de manera força immediata aconsellant concentrar als indis en les anomenades ‘reduccions’ per fer que la catequesi fos més durable i fructuosa» explica Fra Valentí.

Catazònia és una exposició petita, però alhora molt rica, amb molta història i ajuda audiovisual. Una exposició per a petits i grans que tancarà les seves portes el pròxim 24 de juny.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)