Miró i Ardèvol: «L’eclipsi de Déu no ha fet desaparèixer la seva llum»

"Eclipsi i Resplendors de Déu a Catalunya" és el títol de la tercera Conferència Quaresmal de la basílica de la Puríssima Concepció

12 Març, 2018

Eclipsi i Resplendors de Déu a Catalunya. Amb aquest tema complex i necessari el Sr. Josep Miró i Ardèvol, membre del Dicasteri per als laics, la família i la vida, i Sr. Jordi Cabanes, director Col·legi Abat Oliba, han dialogat durant la tercera Conferència Quaresmal que s’imparteix a la basílica de la Puríssima Concepció.

Els eclipsis

La ciutadania catalana viu un eclipsi de Déu important en l’actualitat. Els temples es buiden i la mitjana d’edat puja. Malgrat que l’Església s’ha sabut sincronitzar sovint amb la ciutadania, aquesta segueix vivint una especial laïcitat. Per què? Hi ha tres factors importants segons el Sr. Miró i Ardèvol que són: Primerament, els corrents filosòfics que hi ha des de la il·lustració. «Aquests corrents profundament antireligiosos i anticristians han fet que l’Església reaccioni de forma reactiva, però també prepositiva«.

En segon terme, les universitats, l’ensenyament i la comunicació segueixen els propòsits antireligiosos, ja que «en moltes ocasions l’Església es tanca en el seu temple i fa que Déu s’allunyi de la societat» explica Miró. Finalment, el tercer factor i més important és: «portar l’Església al món en comptes de portar el món a l’Església«. Un fet al qual el Sr. Miró i Ardèvol ha posat molt èmfasi per poder acabar amb aquest eclipsi de Déu. 

Com acabar amb aquest eclipsi?

L’eclipsi de Déu no ha fet desaparèixer la seva llum

«És un eclipsi no completat, on encara seguim veient la lluna» explicava el Sr. Josep Miró i Ardèvol qui va recitar alguna de les propostes que ell creia pertinents per finalitzar amb l’eclipsi. «Tenim una exigència global i després personal: cal comunicar Déu pel testimoni. Hi ha una capacitat de transmetre Déu formidable a través de les homilies«.- I és que segons Miró durant les homilies es transmet la paraula de Déu amb més claredat que mai i és en aquell moment on s’ha d’intentar apropar el missatge del Senyor.

L’Església ha de parlar i sobretot ha de fer sentir la seva veu

Arribar als catòlics no practicants

«La meitat de Catalunya es considera Catòlica no practicant» assegura Miró. Aquelles persones que es consideren catòliques però trepitgen el temple poc sovint o gairebé mai són el públic potencial a qui transmetre el missatge de Déu segons expliquen els dos ponents. «S’ha de crear una pastoral massiva on tota l’Església diocesana s’evoqui a transmetre el missatge de Déu, només d’aquesta manera aconseguirem apropar l’Església a aquells catòlics no practicants» han assegurat.

Cal expressar el mateix amb un llenguatge més proper per poder arribar a tothom

Les resplendors

Tot i la foscor constant en què l’Església viu actualment, encara es poden trobar resplendors que fan seguir endavant amb la paraula de Déu. «Només mirant la natura es pot veure la resplendor de la creació de Déu. També es poden veure resplendors amb les obres pensant en Déu com la Sagrada Família o Santa Maria del Mar» -explica Miró i Ardèvol-  «En els Evangelis és on Déu brilla amb més insistència» ha recalcat.

La concòrdia

Catalunya viu un moment de canvi i dificultat. Per això la pregunta sobre què ha de fer l’Església durant aquest procés d’autodeterminació era gairebé obligada. La resposta ha estat clara i concisa: «l’Església ha de servir al país amb la concòrdia» ha explicat Josep Miró qui ha assegurat que: «ara s’ha de tenir capacitat de dialogar, respectar l’altre i de comprendre les seves raons, que no significa compartir-les ni estar-hi d’acord, simplement entendre-les«.

És temps de quaresma, moment per reflexionar, de corregir els errors i trobar les resplendors per sortir de l’eclipsi de Déu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)