L’espiritualitat dels Òscar 2018

"La forma de l'aigua", "Tres anuncis als afores", "L'Instant més fosc" i "Coco" són les quatre més premiades pel festival cinematogràfic, que analitzem aquí des del punt de vista de l’Església

09 Març, 2018
Església de Barcelona

La recent gala dels Oscar 2018 ha premiat quatre films destacats pel crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez. Es tracta de: La Forma del Agua, Tres anuncios en las Afueras, El instante más oscuro i Coco.

Cada una de les trames d’aquestes produccions subratllen diversos valors interessants des del punt de vista de l’Església. L’espectador descobreix trets sobre la reconciliació, l’amor al diferent,, el record dels avantpassats, entre d’altres..

La forma de l’Aigua (Guillermo del Toro)

Guillermo del Toro s’ha endut l’Oscar al Millor Director per La forma de l’Aigua. Es desenvolupa en un laboratori, on tindrà lloc la història d’amor entre una noia sordmuda i un ésser estrany. S’ubica enmig la Guerra Freda, en que plena competició científica entre les grans potències mundials, sorgeix aquesta relació natural i fora dels estereotips socials.

El crític de cinema espiritual fa una relectura de l’amor sense barreres. D’altra banda, el valor de l’amistat de debó, capaç de donar-ho per tal de protegir aquell que ens importa. També, reflexiona sobre “la naturalesa humana” i on hi ha la línia que delimita que és ser o no ser persona.

Segons va exposar el director Guillermo del Toro, pretén ser una “oda a l’amor i al cinema”. Una reflexió sobre la tolerància i l’empatia contra el que és diferent.

Tres anuncis als afores (Martin McDonagh)

Mn. Peio destaca entre les seves predilectes la del director Tres anuncis als afores reconeguda amb l’Oscar 2018 a la Millor Actriu, Frances McDormand, i al Millor Guió a càrrec del mateix director, Martin McDonagh. Aquest planteja la història d’una dona que ha perdut la filla assassinada. Veient que la policia no busca el sospitós posa tres anuncis enmig del poble denunciant el cos policial.

La història planteja una transformació. D’una banda, del cap dels policies i la protagonista. En segon lloc, entre aquesta i un dels membres del cos, amb qui acabaran treballant plegats per arribar al final de la qüestió. Com es pot canviar la ira i ser capaços de fer-li front.

L’Instant més fosc (Joe Wright)

Gary Oldman, s’ha endut el duardó d’Oscar al Millor Actor per L’Instant més fosc, on destaca per la seva interpretació de Winston Churchill. Es tracta de fer front al si entrar o no a la II Guerra Mundial i convèncer al parlament sobre el deure que tenen de defensar la llibertat de les nacions.

El crític de cinema espiritual exposa que es tracta d’una pel·lícula sobre el discerniment”. Una trama que fa reflexionar sobre allò que mou les nostres decisions. “Una mirada cap a la pau i la llibertat”.

Coco (Disney/Pixar)

L’Oscar a la millor animació ha estat per Coco, produïda pels mateixos d’Inside Out (Del Revés), que entra en la relació entre els vius i els morts de la manera més dolça des de la perspectiva d’un nen.

Respecte a la trama, la força d’aquest film rau en el valor de la família i les persones. També, d’adonar-se’n com, el més enllà, després de la mort, és possible des de l’alegria i record de les persones.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)