Card. Omella: “Escola, parròquia i família han de caminar junts”

Uns dies després de les conclusions del Sínode sobre els Joves, l’arquebisbe de Barcelona ha participat en una taula rodona sobre l’Educació afectiva i sexual en la infància. En l’acte, van participar la directora acadèmica de l’Instituto de Desarrollo y Persona, Nieves González i la Franciscana M. Ángeles Maeso, amb una llarga experiència treballant en la docència.

Aprender a amar

Com a punt de partida, es va presentar la col·lecció de quaderns Aprendamos a Amar elaborat per la mateixa Nieves González. Segons va explicar, es tracta d’un mètode pedagògic amb diferents unitats didàctiques sobre l’afectivitat i la infància.

En total, es presenten trenta- set activitats per facilitar a pares, professors, catequistes i educadors, el plantejament de la sexualitat. En aquest sentit, l’”estratègia” se centra a encarar el tema des de la bellesa de la persona. D’una banda, es mostra el missatge evangèlic i, d’altra banda, el vessant antropològic. Tal com va dir l’autora, “es proposa una perspectiva nova i veritable”. “Una resposta als desitjos més profunds del cor humà”.

Escola, parròquia i família

La presentació d’aquest projecte, va plantejar quin paper que ha de jugar l’escola i l’Església en la formació dels infants i adolescents. Com a resposta, el cardenal Joan Josep Omella va assegurar que “l’educació es fa a casa amb la família, ja que els pares tenen la principal responsabilitat”. Ara bé, l’arquebisbe també va exposar que de vegades, per circumstàncies laborals per exemple, l’educació dels pares pot patir algunes complicacions. En aquests casos, les iniciatives de l’Església i l’escola per ensenyar valors poden ajudar i ser un afegit a l’educació dels progenitors.

En consonància a aquesta idea, va emfatitzar la importància de la “sinodalitat”. És a dir, caminar junts, en aquest cas, escola, família i parròquia. En el cas dels sacerdots, el cardenal va dirigir-se als seminaristes presents, exhortant a la formació per poder esdevenir bons acompanyants de la família i exemples del treball en equip. “Cal que ens relacionem entre nosaltres– va dir l’arquebisbe de Barcelona-, per conèixer-nos i valorar-nos entre nosaltres, per construir una comunitat amb futur”.

Miralls per als pares i alumnes

Des del punt de vista de la docència, la Gna. Maeso va destacar la importància d’exercir com a miralls tant per als pares com per als nens i nens. “Mirar d’actuar sempre amb coherència”. En aquest sentit, va subratllar la reflexió prèvia a les decisions. “Quan els alumnes ens pregunten sobre identitat nosaltres necessitem aprofundir en els valors antropològics des d’una esfera cristiana i llavors donar-los allò que considerem la millor resposta”.

“És un gran repte i de vegades no tenim resposta – assegurava la franciscana-, però no podem defallir”. “Tenim els alumnes i els pares, per tant, no podem afluixar”. Per això, “hem d’anar conquistant i buscant mètodes per aconseguir persones que puguin ensenyar i acompanyar i, des de la reflexió, combinar les paraules eclesials amb les professionals”, va afegir.

Persistir tot i els entrebancs actuals

També en relació a l’esperança davant els temps que corren, Omella va assegurar que un mai s’ha de donar per vençut. Tot i que “la batalla ideològica és terrible, no podem perdre l’esperança”, exposava.

Davant les situacions complicades, en primer lloc, va aconsellar prendre consciència i, en segon,  informar de la realitat i informar-se un mateix. Finalment, va animar a resistir tant com es pugui sobre les mateixes conviccions i, mentrestant, “anar sembrant els valors i l’antropologia cristiana, tal com demana la nostra aportació”, va dir.

Contagiar-nos de l’amor

Com a punt final, va citar l’amor que es relata en El Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry, entre el Princep i la guineu. Tal com va dir, “un amor sincer, fet des del respecte i la coneixença”. “Tant de bo ens contagiem de la bellesa de l’amor i aprenguem a transmetre-la, sent professors de valors de respecte cap a la persona humana”, va concloure.