II Jornada Mundial de la Pobresa

El 18 de novembre es pregarà pels més pobres a la Catedral de Barcelona sota el lema “El Senyor escolta el pobre que l’invoca”

II Jornada Mundial de la Pobresa. Serà el 18 de novembre. Un dia per prendre consciència de tots els errors que cometem com a societat i de proposar solucions per poder millorar la vida dels 821 milions de persones que pateixen fam crònica. Prenent consciència que el 98% d’aquestes persones viuen en països en desenvolupament i el 70% d’aquests són dones.

Per aquest motiu, la catedral de Barcelona oferirà una missa per posar en relleu una jornada mundial amb un desig ferm de desaparèixer.  Una celebració que presidirà l’arquebisbe Card. Joan Josep Omella i que demana de la participació de la feligresia per pregar per aquells que viuen en situació de vulnerabilitat o pobresa. Sota el lema que es va portar a la I Jornada, en la que el Papa va proclamar al novembre de 2017 “No estimem de paraula, sinó amb obres“, aquest any es dona un pas més. Així, la jornada, organitzada per la Pastoral Social i Caritativa posa com a lema “El Senyor escolta el pobre que l’invoca” (Salm 34,7) i ens convida a prendre consciència de la situació de pobresa que viuen moltes persones.

El Secretariat Diocesà pels Marginats vol aprofitar aquesta jornada i en línia amb el pla pastoral ¡SORTIM! de la Diòcesi per fer visible l’acció social de les nostres comunitats. En la trobada del 18 de novembre, tindrà lloc la benedicció i l’enviament de tots els voluntaris que treballen en el món de la caritat i de la pastoral social.

El papa Francesc sobre la pobresa

“Què expressa el crit del pobre si no és el seu sofriment i soledat, la seva desil·lusió i esperança?”. Aquesta és una de les preguntes que el papa Francesc ha llençat en el seu missatge. Un missatge clar, directe i colpidor, que convida a la reflexió personal. Quina és la nostra relació amb la pobresa? Tenint com a base, primerament, la benaurança “Feliços els pobres en l’esperit, el regne dels cels és per a ells” (Mt 5,3), el pontífex ha mantingut la línia del lema de la Jornada. Així, ha establert tres verbs que caracteritzen l’actitud del pobre del salm i la seva relació amb Déu: cridar, respondre i alliberar.

Els tres verbs del pobre

El primer de tots és el de “cridar”. El pontífex, en les seves paraules, no deixa de banda l’examen de consciència. Explica que, en aquesta Jornada, ens hem d’examinar “per adonar-nos si realment hem estat capaços d’escoltar els pobres”. Així, en aquest “cridar”, recomana el silenci. Tot i que sembla antagònic, Francesc relaciona els dos missatges. Ho fa justificant el silenci com “l’escolta que necessitem per a poder reconèixer la seva veu” (la de la pobresa). Tanmateix, no deixa de ser un repte. Explica el Papa: “S’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés” que aquesta ens porta a “quedar satisfets sense haver pres compromís”.

“El Senyor, diu el salmista, no només escolta el crit del pobre, sinó que respon”. “Respondre“, és a dir, un crit que tenim la missió de “fer-los veure que no ha caigut en el buit”. El missatge que Francesc inscriu en els cristians és el de “no limitar-se a una forma d’assistència”. Al cristià se l’exigeix una “assistència amant que honra l’altre com a persona i busca el seu bé ”

Seguint amb la concisió del seu missatge, Francesc afirma que “la pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia”. Per tant, hem “d’alliberar“. Davant aquest fet, subratlla la crida de l’individu i la comunitat a “ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres”.

El desig del Papa

A través de la Jornada, el papa Francesc té un desig molt clar. Una proposta: celebrar-la “sota el signe de l’alegria per redescobrir el valor d’estar junts. Pregar junts i compartir l’àpat de diumenge”. Ara bé, ens avisa a no caure en l’afany de protagonisme i ser humils per “reconèixer que, en l’immens món de la pobresa, la nostra intervenció és també limitada, dèbil i insuficient”. Aquesta és la clau, doncs, per assolir un missatge més eficaç.

Francesc finalitza amb una idea clara, com és la gran “oportunitat de gràcia”. “Els pobres ens evangelitzen, ajudant-nos a descobrir cada dia la bellesa de l’Evangeli”- avisa- “no deixem caure en oïdes sordes “.

Dades colpidores

821 milions de persones amb fam crònica. Una dada colpidora. Això s’agreuja al saber que: Només 42 persones posseeixen la meitat de la riquesa del món. A més l’1% dels habitants del planeta acumula tanta riquesa com el 99% restant. Desigualtat i inequitat que cal recordar i posar en relleu per poder arribar a canviar aquestes algun dia. Segons dades de Mans Unides se sap que es perden o malgasten l’any 1300 milions de tones d’aliments. Una xifra que podria alimentar 3.000 milions de persones.

Segons Càritas Catalunya, el 33,7%  de famílies i persones ateses no tenen un habitatge digne. Una dada que posa en manifest l’impediment per accedir a un lloguer assequible. A més, el 80,8% d’aquestes persones amb edat laboral estan a l’atur. Tot i que tenir una feina no representa res avui en dia, ja que el 12% dels treballadors catalans està al llindar de la pobresa tot i treballar.