II Jornada Mundial de la Pobresa

El 18 de novembre es pregarà pels més pobres a la Catedral de Barcelona sota el lema “El Senyor escolta el pobre que l’invoca”

13 Nov, 2018
Església de Barcelona

II Jornada Mundial de la Pobresa. Serà el 18 de novembre. Un dia per prendre consciència de tots els errors que cometem com a societat i de proposar solucions per poder millorar la vida dels 821 milions de persones que pateixen fam crònica. Prenent consciència que el 98% d’aquestes persones viuen en països en desenvolupament i el 70% d’aquests són dones.

Per aquest motiu, la catedral de Barcelona oferirà una missa per posar en relleu una jornada mundial amb un desig ferm de desaparèixer.  Una celebració que presidirà l’arquebisbe Card. Joan Josep Omella i que demana de la participació de la feligresia per pregar per aquells que viuen en situació de vulnerabilitat o pobresa. Sota el lema que es va portar a la I Jornada, en la que el Papa va proclamar al novembre de 2017 «No estimem de paraula, sinó amb obres«, aquest any es dona un pas més. Així, la jornada, organitzada per la Pastoral Social i Caritativa posa com a lema “El Senyor escolta el pobre que l’invoca” (Salm 34,7) i ens convida a prendre consciència de la situació de pobresa que viuen moltes persones.

El Secretariat Diocesà pels Marginats vol aprofitar aquesta jornada i en línia amb el pla pastoral ¡SORTIM! de la Diòcesi per fer visible l’acció social de les nostres comunitats. En la trobada del 18 de novembre, tindrà lloc la benedicció i l’enviament de tots els voluntaris que treballen en el món de la caritat i de la pastoral social.

El papa Francesc sobre la pobresa

“Què expressa el crit del pobre si no és el seu sofriment i soledat, la seva desil·lusió i esperança?”. Aquesta és una de les preguntes que el papa Francesc ha llençat en el seu missatge. Un missatge clar, directe i colpidor, que convida a la reflexió personal. Quina és la nostra relació amb la pobresa? Tenint com a base, primerament, la benaurança “Feliços els pobres en l’esperit, el regne dels cels és per a ells” (Mt 5,3), el pontífex ha mantingut la línia del lema de la Jornada. Així, ha establert tres verbs que caracteritzen l’actitud del pobre del salm i la seva relació amb Déu: cridar, respondre i alliberar.

Els tres verbs del pobre

El primer de tots és el de “cridar”. El pontífex, en les seves paraules, no deixa de banda l’examen de consciència. Explica que, en aquesta Jornada, ens hem d’examinar “per adonar-nos si realment hem estat capaços d’escoltar els pobres”. Així, en aquest “cridar”, recomana el silenci. Tot i que sembla antagònic, Francesc relaciona els dos missatges. Ho fa justificant el silenci com “l’escolta que necessitem per a poder reconèixer la seva veu” (la de la pobresa). Tanmateix, no deixa de ser un repte. Explica el Papa: “S’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés” que aquesta ens porta a “quedar satisfets sense haver pres compromís”.

“El Senyor, diu el salmista, no només escolta el crit del pobre, sinó que respon”. «Respondre«, és a dir, un crit que tenim la missió de “fer-los veure que no ha caigut en el buit”. El missatge que Francesc inscriu en els cristians és el de “no limitar-se a una forma d’assistència”. Al cristià se l’exigeix una “assistència amant que honra l’altre com a persona i busca el seu bé ”

Seguint amb la concisió del seu missatge, Francesc afirma que “la pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia”. Per tant, hem «d’alliberar«. Davant aquest fet, subratlla la crida de l’individu i la comunitat a “ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres”.

El desig del Papa

A través de la Jornada, el papa Francesc té un desig molt clar. Una proposta: celebrar-la “sota el signe de l’alegria per redescobrir el valor d’estar junts. Pregar junts i compartir l’àpat de diumenge”. Ara bé, ens avisa a no caure en l’afany de protagonisme i ser humils per “reconèixer que, en l’immens món de la pobresa, la nostra intervenció és també limitada, dèbil i insuficient”. Aquesta és la clau, doncs, per assolir un missatge més eficaç.

Francesc finalitza amb una idea clara, com és la gran “oportunitat de gràcia”. “Els pobres ens evangelitzen, ajudant-nos a descobrir cada dia la bellesa de l’Evangeli”- avisa- “no deixem caure en oïdes sordes “.

Dades colpidores

821 milions de persones amb fam crònica. Una dada colpidora. Això s’agreuja al saber que: Només 42 persones posseeixen la meitat de la riquesa del món. A més l’1% dels habitants del planeta acumula tanta riquesa com el 99% restant. Desigualtat i inequitat que cal recordar i posar en relleu per poder arribar a canviar aquestes algun dia. Segons dades de Mans Unides se sap que es perden o malgasten l’any 1300 milions de tones d’aliments. Una xifra que podria alimentar 3.000 milions de persones.

Segons Càritas Catalunya, el 33,7%  de famílies i persones ateses no tenen un habitatge digne. Una dada que posa en manifest l’impediment per accedir a un lloguer assequible. A més, el 80,8% d’aquestes persones amb edat laboral estan a l’atur. Tot i que tenir una feina no representa res avui en dia, ja que el 12% dels treballadors catalans està al llindar de la pobresa tot i treballar.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)