Comencen les obres de restauració i consolidació de l’església d'aquesta parròquia barcelonina
30 Maig, 2019
L’església de Sant Andreu de Palomar comença les obres de restauració més esperades. Ha arribat el moment de restaurar la cúpula, emblema del barri, i millorar l’estat de l’edifici principal. Un pressupost d’1,2 milions d’euros que farà realitat un projecte constructivo clau per al futur de la parròquia de Sant Andreu.
L’actuació és fruit d’un conveni entre l’Arquebisbat de Barcelona; la parròquia de Sant Andreu de Palomar; l’Ajuntament de Barcelona (mitjançant l’Institut Municipal del Paisatge Urbà); l’Institut Català del Sòl i la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Un acord que durà a terme un projecte que rehabilitarà i consolidarà la parròquia, centrant-se sobretot en la cúpula i la llanterna, els dos elements que es troben en pitjor estat. Les obres se centraran en l’estructura que engloba la popular cúpula tot i que també inclourà reparacions puntuals de la resta de l’edifici. «Hem de tornar a posar l’església com estava, tornant a posar les coses al seu lloc» ha explicat el rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, Josep Soler.
En total el repartiment dels pagaments es farà de la següent manera. L’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Andreu de Palomar aporten 436.029,70€ (IVA inclòs) i l’Institut Català del Sòl i l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, aporten, cadascun, la quantitat total de 332.968,15€ (IVA inclòs).
Antecedents
Els orígens de l’assentament religiós els trobem sobre l’any 991, en una església que va ser consagrada per primera vegada el novembre de 1105. Després de ser destruïda l’any 1115 pels almoràvits, es va reconstruir i tornar a consagrar el 1132. L’any 1850 l’església es queda petita pel creixement demogràfic de la població i es decideix reconstruir-la per ampliar-la. Se li dóna l’encàrrec a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, andreuenc. El dia del Corpus de 1881 s’inaugura l’absis, la sagristia, la capella, el creuer, el presbiteri i la cúpula. Però el 9 d’agost de 1882 cau la cúpula ocasionant 7 morts i 11 ferits. Falqués, abandona el càrrec i el substitueix Josep Domènech i Estapà, que reconstrueix la cúpula fent-la doble i amb llanterna.
El 5 de març de 1889 s’acaba el campanar i el 1904 la façana, projectada inicialment amb dos campanars dels quals només es va arribar a construir un. Durant la Setmana Tràgica de 1909 s’incendia l’església, que l’any següent, es restaura i es beneeix.
De nou, durant la Guerra Civil espanyola, el 1936, el temple és incendiat i fins al 1939 no és reconstruït, moment en què s’amplia la capella del Santíssim. Durant les obres de prolongació del metro de 1965 a 1967, es causen unes grans esquerdes al temple i fins 1981 no es comencen les obres de reparació que van durar fins a 1985 i van permetre recuperar l’espai que no es feia servir per precaució. A més s’han anat realitzant feines de manteniment a les cobertes i, després del despreniment d’un tros de nervi de la cúpula durant el mes de novembre de 2003, es van col·locar xarxes de protecció envoltant la cúpula i la llanterna.
El projecte de rehabilitació
El projecte consist eix en la rehabilitació i consolidació de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar, posant especial èmfasi en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna que són els elements que es troben en pitjor estat.
Es preveu realitzar el projecte en dos grups d’actuacions: Les actuacions primàries inclouen totes les intervencions a realitzar en l’àmbit de la cúpula i la llanterna així com de l’estructura que la suporta, és a dir que s’ocupa de tot l’àmbit del transsepte. El segon grup d’actuació inclou totes les intervencions de reparació i consolidació puntual de tota la resta de l’edifici.
Actuacions primàries
Pel que fa a la cúpula tècnicament es preveu reparar els danys i el seu reforç interior amb un gunitat de formigó per solucionar els problemes produïts per la diferència tèrmica entre l’interior i l’exterior. També es posarà un morter amb propietats aïllants per a preservar l’estructura dels efectes de la radiació. Finalment es sanejarà i protegirà l’estructura metàl·lica interior. Un cop executat el conjunt d’aquestes actuacions es tornarà a col·locar l’engaltat ceràmic. Per permetre el manteniment posterior de tota la volta, es construirà una nova passera perimètrica.
A l’estructura a sobre de la corona, l’anomenada llanterna, també s’actuarà. Es substituirà el casquet que la cobreix, perquè el seu mal estat no permet reparar-lo. També es repararà l’estructura vertical, sanejant i protegint els perfils existents. Pel que fa a la decoració de la llanterna es recuperaran les peces de ceràmica (fabricades a taller similars a les existents), es pintarà tot l’interior, es restituirà la creu un cop reparada i es col·locarà el parallamps. Igualment es procedirà amb les finestres retirades, s’instal·larà una escala de gat i una línia de vida per poder realitzar tasques de manteniment.
Actuacions a la resta del temple
Un cop finalitzades les actuacions primàries ja descrites es procedirà a realitzar les actuacions secundàries. Primerament es realitzarà la reparació del forjat de volta ceràmica ubicada al nivell 2 del campanar. S’executarà una capa de compressió de 6cm de formigó armat amb acer inoxidable. Per poder-la executar es repicaran el paviment i el reblert fins a deixar a la vista la volta ceràmica. Un cop repicada, es realitzarà la capa de compressió que es connectarà al mur existent amb connectors d’acer inoxidable. Finalment es restituiran el reblert i paviments de la zona afectada.
Donat el mal estat del sistema de desguàs d’aigües pluvials, es substituiran alguns dels baixants i canalons ceràmics per uns de coure. Durant una actuació anterior es van substituir alguns dels baixants ceràmics per baixants de PVC que s’hauran de netejar. Finalment, es repararan les fissures i esquerdes als murs de fàbrica amb grapes. El rector Mn. Josep Soler assegura que «és un bon moment perquè la gent del barri que s’ho sent seu, creï aquest sentit col·lectiu de barri i també de la parròquia».
En dotze mesos l’església de Sant Andreu de Palomar lluirà una nova cúpula, amb una estructura més resistent que la sostindrà perquè segueixi sent un emblema del barri de Sant Andreu.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less