Card. Omella: «El passat il·lumina el present»

L'Ateneu Universitari Sant Pacià investeix com a doctors Honoris Causa al Prefecte de l'Arxiu Secret del Vaticà i a la directora de la revista Urgellia

30 Maig, 2019
Montse Punsoda

 

L’Ateneu Universitari Sant Pacià ha conferit el doctorat Honoris Causa als professors: Mons. Dr. Sergio B. Pagano i Dra. Carme Batlle i Gallart. El Gran Canceller de l’Ateneu, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha presidit l’acte solemne d’investidura, que ha tingut lloc  a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Asseguts a la taula presidencial, destacaven els nous doctors, juntament amb el rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig i els diferents representants de la institució acadèmica.

L’arquebisbe ha obert l’acte donant la paraula al Secretari general de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Dr. Miquel Ramón Fuentes, que ha llegit l’acta del nomenament de Doctorat Honoris Causa atorgat a. Mons. Sergio Pagano i a la Dra. Carme Batlle i Gallart.  

«Documentant l’Església»

A continuació, Dr. Ramon Corts i Blay ha intervingut, com a padrí del doctor Mons. Sergio Pagano. Durant la seva intervenció, Corts ha elogiat i destacat la trajectòria del bisbe, Prefecte de l’Arxiu Secret del Vaticà, que suposa «un dels centres d’investigació històrica més importants del món». Un arxiu que ha donat a conèixer un gran fons documental de la història de la civilització i que fa poc va anunciar que obriria els arxius relatius al pontificat de Pius XII el 2 de març de 2020.

El Dr. Corts, referint-se a Mons. Pagano i fent seves les paraules del Sant Pare ha dit: «Déu dóna a tots els cristians la gràcia d’escriure una història del bé en la vida dels seus germans». «Gràcies pel vostre treball a favor de la història de l’Església, de la cultura, en última instància, de la persona humana», ha dit.

El Prefecte de l’Arxiu Secret del Vaticà, Mons. Pagano, ha assegurat que des del seu punt de vista: «sempre que es parli de cultura en la televisió, en la ràdio, en els diaris… en el nostre temps, estarem en retorn cap a la culturització, i si produïm analfabetisme, anem en contra d’aquest camí».

La parròquia, «on el cristià cobra sentit»

Després de l’acte d’investidura de Mons. Pagano, el Dr. Josep M. Martí Bonet ha pronunciat el reconeixement de Carme Batlle, actual directora de la revista Urgellia, de la Seu d’Urgell. «Nosaltres, els arxivers, -exposava Martí Bonet- considerem que forma part d’aquesta família tan nostra. Que té cura i gestió dels escrits del país, del nostre poble i de la nostra Església». En aquesta línia ha destacat el seu currículum amplíssim, amb més de 200 estudis i llibres. «Una activitat centrada en l’edat mitjana i especialitzada en els nuclis urbans i parroquials, sobretot, de Barcelona i la Seu d’Urgell». «Ha contribuït a la difusió de la nostra història», ha destacat.

Ha fet èmfasi en l’interès de Carme Batlle «en la nostra gent i, sobretot, en la parròquia». «És fonamental per entendre la nostra història», assegurava. Ja que, «la parròquia ha estat factor aglutinador de les persones, marcant les festes i activitats populars, fent viure la vida íntima de l’Església a cada territori» – continuava-. «A la parròquia el cristià cobra el seu sentit amb la seva participació en la comunitat dels creients i fent, així, palesa la seva missió», ha afegit.

Per la seva banda, la Dr. Carme Batlle ha expressat la «profunda impressió de trobar-se en aquest marc tan grandiós» en un moment de l’acabament de la seva carrera i la importància del seu pas per la revista Urgellia. Ha reconegut aquest distintiu com un «punt final d’un llarg camí dedicat a la recerca històrica de la Catalunya Medieval». A continuació ha exposat la seva dissertació sobre l’Aljama la comunitat Jueva.

Elements de la investidura

Els nous doctors, durant l’acte, després del parlament dels seus padrins, Dr. Ramon Corts i el Dr. Josep Mn. Martí Bonet, han procedit a l’acte d’investidura. Així, han rebut en mans del Cardenal Omella la birreta, «com a distintiu del magisteri», per a Mons. Pagano, vermella i per a la Sra. Batlle blava. També se’ls ha donat l’anell, «com a emblema del privilegi de signar i segellar els dictàmens»;  els guants blancs, «símbol de la puresa i distinció de la categoria»; i una abraçada fraternal «dels qui s’honoren i es congratulen de ser els vostres germans i companys».

Món i cultura

El rector de l’Ateneu ha destacat la importància de la tasca dels dos nous doctors, sobre la recerca històrica.  Ha destacat «la unitat al servei de la veritat» que s’abstreu de la Veritatis Gaudium. Des de l’Ateneu, ha destacat la importància de connectar el món i la cultura per poder entrar i baixar a l’arena del diàleg i de l’intercanvi. En aquest marc, «les ciències eclesiàstiques podran crear nous paradigmes i nous relats d’esperit en sortida».

Dels arxius a l’estima cap a l’Església

Finalment, el cardenal Omella ha felicitat als dos nous doctors, «molt vinculats als arxius». «Que important és conèixer el passat i tot el que ha configurat la nostra història! -ha destacat-. Perquè el «passat il·lumina el present i ens projecta cap al futur». En aquesta línia, ha agraït el «treball silenciós però il·luminador per conèixer la vida de l’Església i de la societat». «Els arxius ens fan conèixer a nosaltres mateixos i a estimar la nostra història per després poder servir millor a la societat i lEsglésia».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tu ets Pere, i et donaré les claus del Regne del cel.

Mt 16,13-20