Card. Omella: «El passat il·lumina el present»

L'Ateneu Universitari Sant Pacià investeix com a doctors Honoris Causa al Prefecte de l'Arxiu Secret del Vaticà i a la directora de la revista Urgellia

30 Maig, 2019
Montse Punsoda

 

L’Ateneu Universitari Sant Pacià ha conferit el doctorat Honoris Causa als professors: Mons. Dr. Sergio B. Pagano i Dra. Carme Batlle i Gallart. El Gran Canceller de l’Ateneu, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha presidit l’acte solemne d’investidura, que ha tingut lloc  a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Asseguts a la taula presidencial, destacaven els nous doctors, juntament amb el rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig i els diferents representants de la institució acadèmica.

L’arquebisbe ha obert l’acte donant la paraula al Secretari general de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Dr. Miquel Ramón Fuentes, que ha llegit l’acta del nomenament de Doctorat Honoris Causa atorgat a. Mons. Sergio Pagano i a la Dra. Carme Batlle i Gallart.  

«Documentant l’Església»

A continuació, Dr. Ramon Corts i Blay ha intervingut, com a padrí del doctor Mons. Sergio Pagano. Durant la seva intervenció, Corts ha elogiat i destacat la trajectòria del bisbe, Prefecte de l’Arxiu Secret del Vaticà, que suposa «un dels centres d’investigació històrica més importants del món». Un arxiu que ha donat a conèixer un gran fons documental de la història de la civilització i que fa poc va anunciar que obriria els arxius relatius al pontificat de Pius XII el 2 de març de 2020.

El Dr. Corts, referint-se a Mons. Pagano i fent seves les paraules del Sant Pare ha dit: «Déu dóna a tots els cristians la gràcia d’escriure una història del bé en la vida dels seus germans». «Gràcies pel vostre treball a favor de la història de l’Església, de la cultura, en última instància, de la persona humana», ha dit.

El Prefecte de l’Arxiu Secret del Vaticà, Mons. Pagano, ha assegurat que des del seu punt de vista: «sempre que es parli de cultura en la televisió, en la ràdio, en els diaris… en el nostre temps, estarem en retorn cap a la culturització, i si produïm analfabetisme, anem en contra d’aquest camí».

La parròquia, «on el cristià cobra sentit»

Després de l’acte d’investidura de Mons. Pagano, el Dr. Josep M. Martí Bonet ha pronunciat el reconeixement de Carme Batlle, actual directora de la revista Urgellia, de la Seu d’Urgell. «Nosaltres, els arxivers, -exposava Martí Bonet- considerem que forma part d’aquesta família tan nostra. Que té cura i gestió dels escrits del país, del nostre poble i de la nostra Església». En aquesta línia ha destacat el seu currículum amplíssim, amb més de 200 estudis i llibres. «Una activitat centrada en l’edat mitjana i especialitzada en els nuclis urbans i parroquials, sobretot, de Barcelona i la Seu d’Urgell». «Ha contribuït a la difusió de la nostra història», ha destacat.

Ha fet èmfasi en l’interès de Carme Batlle «en la nostra gent i, sobretot, en la parròquia». «És fonamental per entendre la nostra història», assegurava. Ja que, «la parròquia ha estat factor aglutinador de les persones, marcant les festes i activitats populars, fent viure la vida íntima de l’Església a cada territori» – continuava-. «A la parròquia el cristià cobra el seu sentit amb la seva participació en la comunitat dels creients i fent, així, palesa la seva missió», ha afegit.

Per la seva banda, la Dr. Carme Batlle ha expressat la «profunda impressió de trobar-se en aquest marc tan grandiós» en un moment de l’acabament de la seva carrera i la importància del seu pas per la revista Urgellia. Ha reconegut aquest distintiu com un «punt final d’un llarg camí dedicat a la recerca històrica de la Catalunya Medieval». A continuació ha exposat la seva dissertació sobre l’Aljama la comunitat Jueva.

Elements de la investidura

Els nous doctors, durant l’acte, després del parlament dels seus padrins, Dr. Ramon Corts i el Dr. Josep Mn. Martí Bonet, han procedit a l’acte d’investidura. Així, han rebut en mans del Cardenal Omella la birreta, «com a distintiu del magisteri», per a Mons. Pagano, vermella i per a la Sra. Batlle blava. També se’ls ha donat l’anell, «com a emblema del privilegi de signar i segellar els dictàmens»;  els guants blancs, «símbol de la puresa i distinció de la categoria»; i una abraçada fraternal «dels qui s’honoren i es congratulen de ser els vostres germans i companys».

Món i cultura

El rector de l’Ateneu ha destacat la importància de la tasca dels dos nous doctors, sobre la recerca històrica.  Ha destacat «la unitat al servei de la veritat» que s’abstreu de la Veritatis Gaudium. Des de l’Ateneu, ha destacat la importància de connectar el món i la cultura per poder entrar i baixar a l’arena del diàleg i de l’intercanvi. En aquest marc, «les ciències eclesiàstiques podran crear nous paradigmes i nous relats d’esperit en sortida».

Dels arxius a l’estima cap a l’Església

Finalment, el cardenal Omella ha felicitat als dos nous doctors, «molt vinculats als arxius». «Que important és conèixer el passat i tot el que ha configurat la nostra història! -ha destacat-. Perquè el «passat il·lumina el present i ens projecta cap al futur». En aquesta línia, ha agraït el «treball silenciós però il·luminador per conèixer la vida de l’Església i de la societat». «Els arxius ens fan conèixer a nosaltres mateixos i a estimar la nostra història per després poder servir millor a la societat i l’Església».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

3 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)