Tres històries d'amor de tres dècades diferents, entre un croat i una sèrbia, plantegen l'esperança reconciliadora, després de la guerra dels Balcans
12 Maig, 2017
Montse Punsoda
La guerra dels Balcans es presenta al cinema a través de tres històries d’amor, totes elles diferents, però amb un factor comú: les complicacions d’una parella entre una croata i una sèrbia. Es tracta de «Bajo el sol», un film dirigit pel director croat DaliborMatanic, guardonat en el festival de Cannes amb el Premi especial del jurat, Un certainregard, per la reivindicació que en fa sobre la tolerància d’amor i el perdo cap al passat.
Sinopsis
La pel·lícula traça un recorregut a partir de les tres relacions d’amor, ubicades en tres dècades diferents (1991, 2001, 2011) després de la guerra dels Balcans que va acabar amb la divisió de Yugoslavia en set estats dos d’aquests Croàcia i Sèrbia. Els protagonistes de cada una de les tres històries jugaran aquesta carta de la confrontació entre les dues nacionalitats, ja que el noi sempre serà croat i la noia sèrbia. El canvi serà els obstacles que es plantejaran en cada període.
Una porta a l’esperança
El cineasta croat, DaliborMatanic entra en el tema de la reconciliació a través de l’amor, i com aquest pot ser un motiu que «superi les diferències ètniques, religioses i culturals». Per aquest motiu el crític de cinema espiritual, Mn. Peio destaca la pel·lícula com «el triomf de l’amor tot i les diferències, i pel perdó del passat». Segons va dir Matanic – en unes declaracions a Europa Press– «parlar avui dia de reconciliació és un interrogant». És aquest el punt de mira que posa el film que vol deixar una porta oberta a l’esperança del perdó; «un optimisme que se sustenta en molt de sofriment»- declara el director a l’agència de notícies- «tal com ha passat a tota Europa, un territori ple d’odi» afegeix.
L'Església de Barcelona se suma aquest diumenge 15 de novembre a la X Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta jornada convida les comunitats cristianes a posar la mirada en les persones que viuen…
La 39a Setmana de la Gent de Mar se celebra del 9 al 14 de novembre a Barcelona. Enguany, posa el focus en el benestar de les tripulacions i la convivència entre…
El cardenal Joan Josep Omella ha dit el dia de l’acceptació de la seva renúncia com a arquebisbe de Barcelona que «marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans». En la…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...