«Bajo el sol»

Tres històries d'amor de tres dècades diferents, entre un croat i una sèrbia, plantegen l'esperança reconciliadora, després de la guerra dels Balcans

12 Maig, 2017
Montse Punsoda

La guerra dels Balcans es presenta al cinema a través de tres històries d’amor, totes elles diferents, però amb un factor comú: les complicacions d’una parella entre una croata i una sèrbia. Es tracta de «Bajo el sol», un film dirigit pel director croat Dalibor Matanic, guardonat en el festival de Cannes amb el Premi especial del jurat, Un certain regard, per la reivindicació que en fa sobre la tolerància d’amor i el perdo cap al passat.

Sinopsis

La pel·lícula traça un recorregut a partir de les tres relacions d’amor, ubicades en tres dècades diferents (1991, 2001, 2011) després de la guerra dels Balcans que va acabar amb la divisió de Yugoslavia en set estats dos d’aquests Croàcia i Sèrbia. Els protagonistes de cada una de les tres històries jugaran aquesta carta de la confrontació entre les dues nacionalitats, ja que el noi sempre serà croat i la noia sèrbia. El canvi serà els obstacles que es plantejaran en cada període.

Una porta a l’esperança

El cineasta croat, Dalibor Matanic entra en el tema de la reconciliació a través de l’amor, i com aquest pot ser un motiu que «superi les diferències ètniques, religioses i culturals». Per aquest motiu el crític de cinema espiritual, Mn. Peio destaca la pel·lícula com «el triomf de l’amor tot i les diferències, i pel perdó del passat». Segons va dir Matanic – en unes declaracions a Europa Press– «parlar avui dia de reconciliació és un interrogant». És aquest el punt de mira que posa el film que vol deixar una porta oberta a l’esperança del perdó; «un optimisme que se sustenta en molt de sofriment»- declara el director a l’agència de notícies- «tal com ha passat a tota Europa, un territori ple d’odi» afegeix.

Comentari de Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)