Presentació d’“El goig d’un mot”, el darrer llibre de Mn. Manuel Tort

En un acte celebrat a la Residència Sant Josep Oriol, presidit pel cardenal Martínez Sistach

12 Maig, 2017
Església de Barcelona

El dijous 11 de maig, a les 17.00 h., a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol (c. Joan Güell, 198-200),tingué lloc l’acte de presentació del llibre “El goig d’un mot” (Editorial Claret),que recull 25 poemes, publicats amb motiu d’haver acomplert el nostre sacerdot-poeta els 90 anys, el passat 7 d’abril. El títol del capítol central del llibre el titula “Darrers poemes (2014-2016)”.

En primer lloc, va parlar el cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, que ha redactat el Pòrtic del llibre. Va explicar el rerefons d’un del poemes inclosos en el recull: el titulat Deixeble de Jesús, dedicat al papa Francesc, que el cardenal Martínez Sistach va presentar personalment al Sant Pare en el curs de l’audiència privada que li concedí el bisbe de Roma el passat 16 de febrer. “El Sant Pare va obrir el sobre que contenia el poema. El va llegir íntegrament en veu baixa i em sembla que va entendre tot, perquè no em va demanar que li traduís cap paraula”, va dir el cardenal. I  va afegir: “Em sembla que aquest poema és com l’homenatge de tot els poetes cristians de la nostra terra a la figura del papa Francesc i per això em sembla que podem dir que al nostre mossèn Tort li escau molt bé el títol de poeta pontifici”.

Va recordar la llarga producció poètica de Mn. Tort que es manifesta en els 28 llibres que ha publicat abans d’aquest darrer recull i ha citat aquestes paraules recollides en el Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (Ed- Claret, Barcelona 2001), sobre el nostre poeta: “La seva poesia és essencialment lírica i radicalment religiosa i ha evolucionat sota la influència primerenca de Maragall i Joan Alcover fins a Carner, Riba, Machado, Miguel Hernández i Guerau de Liost. Destaca el seu rigor formal i la seva riquesa lingüística”.

El cardenal també va destacar el treball pastoral fet per mossèn Tort, en especial en el barri del Guinardó -i a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat-, que és també el barri on nasqué el cardenal Martínez Sistach, i la seva aportació al foment del  diàleg entre la fe i la cultura catalana.

Després de les paraules del cardenal, Mn. Manuel Simó, prevere i periodista, comentà el contingut del llibre. Fent una paràfrasi del pensament d’Umberto Eco, va dir que “es pot dir que en aquest llibre de Mn. Manuel Tort, com en tota la seva obra poètica, cal distingir entre la intenció de l’autor, la recepció dels lectors i la pròpia obra en si mateixa”.

En quan al primer punt, va dir que “Manuel Tort ha estat un permanent treballador de la paraula poètica, paraula que beu sovint de la Paraula, Verb etern, font de bellesa”. “La recepció per part dels lectors de Mn. Manuel Tort –va dir sobre el segon punt indicat per Umberto Eco- és el descobriment d’una sorprenent versificació posada al servei de motivacions tan quotidianes com una pregària, la commemoració assenyalada d’un bon amic, un elogi o el comiat entranyable d’un difunt estimat. La seva obra poètica ha nascut i ha crescut sovint pel contacte amb la terra catalana que tant estima i les persones que l’han motivat literàriament per la seva amistat”.

Sobre el tercer punt, o sigui el sentit de l’obra en si mateixa, va dir que “aquesta obra, com pràcticament tots els llibres que ha publicat Mn. Tort, neix, com ell mateix ha referit, d’una de les motivacions que més dignament pot empènyer un ésser humà, l‘agraïment. Amb motiu dels seus noranta anys, Mn. Tort ens ha volgut donar una mostra d’allò que sap fer, donar-nos unes ‘paraules belles”. Moltes gràcies per aquests paraules belles i per molts anys!”

Com a cloenda de l’acte, Mn. Manuel Tort va llegir aquests sis poemes del seu llibre: “El goig d’un mot”, que dóna el títol al  recull; “Deixeble de Jesús”, el poema dedicat al papa Francesc; “Has presidit nostra Setmana Santa”, dedicat al seu amic, el cardenal Martínez Sistach, ara també company de residència de Mn. Tort; “Oh Verge de les llàgrimes vermelles”, sobre la mort de molts emigrants en les aigües del Mediterrani; “El teu traspàs ha estat un cop terrible”, escrit en la mort del seu amic mossèn Xavier Bastida; i finalment “Pins de Sant Pau”, en el que evoca la seva infància i el drama de la guerra civil viscut per ell sota els aleshores joves pins  dels jardins del famós hospital barceloní.

Com un petit tast del llibre, oferim el poema “Deixeble de Jesús”, dedicat al papa Francesc:

Deixeble de Jesús, com els apòstols,
vius plenament la seva companyia.
D’enllà de l’horitzó has vingut a Europa.
Benvingut siguis!
El nostre continent va esmorteint-se.
Els qui, essent joves, hem viscut com roses
que no tenen pètals ara ens crèiem
ser lliures sempre.
Lliures sense temença d’altres guerres,
lliures com els ocells que besen l’aire,
lliures com els amics que comparteixen
les confidències.
Però si el cor no estima, si no s’obre
a tots els circumdants, siguin quins siguin,
hem retornat als dies de muralles
inexpugnables.
Deixeble de Jesús, vingut d’Amèrica,
com ens corprenen les teves paraules!
Dius: “Pau i bé” com feia el Poverel·lo
Com t’hi assembles!
Europa és un santcrist. Ha d’obrir els braços
a tots els qui demanen llar i feina.
Europa és tant dels fills com dels que hi vénen
de llunyes terres.
Cal que s’agermanin tot i que s’adonin
que no son pas millors els uns que els altres.
Que tots puguin tenir un salari digne
i pa de sobres.
Deixeble de Jesús, et donem gràcies
de les llavors que plantes dia a dia.
Que arrelin fondament al cor d’Europa
Francesc, per sempre.

Manuel Tort

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)