Presentació d’“El goig d’un mot”, el darrer llibre de Mn. Manuel Tort

El dijous 11 de maig, a les 17.00 h., a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol (c. Joan Güell, 198-200),tingué lloc l’acte de presentació del llibre “El goig d’un mot” (Editorial Claret),que recull 25 poemes, publicats amb motiu d’haver acomplert el nostre sacerdot-poeta els 90 anys, el passat 7 d’abril. El títol del capítol central del llibre el titula “Darrers poemes (2014-2016)”.

En primer lloc, va parlar el cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, que ha redactat el Pòrtic del llibre. Va explicar el rerefons d’un del poemes inclosos en el recull: el titulat Deixeble de Jesús, dedicat al papa Francesc, que el cardenal Martínez Sistach va presentar personalment al Sant Pare en el curs de l’audiència privada que li concedí el bisbe de Roma el passat 16 de febrer. “El Sant Pare va obrir el sobre que contenia el poema. El va llegir íntegrament en veu baixa i em sembla que va entendre tot, perquè no em va demanar que li traduís cap paraula”, va dir el cardenal. I  va afegir: “Em sembla que aquest poema és com l’homenatge de tot els poetes cristians de la nostra terra a la figura del papa Francesc i per això em sembla que podem dir que al nostre mossèn Tort li escau molt bé el títol de poeta pontifici”.

Va recordar la llarga producció poètica de Mn. Tort que es manifesta en els 28 llibres que ha publicat abans d’aquest darrer recull i ha citat aquestes paraules recollides en el Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (Ed- Claret, Barcelona 2001), sobre el nostre poeta: “La seva poesia és essencialment lírica i radicalment religiosa i ha evolucionat sota la influència primerenca de Maragall i Joan Alcover fins a Carner, Riba, Machado, Miguel Hernández i Guerau de Liost. Destaca el seu rigor formal i la seva riquesa lingüística”.

El cardenal també va destacar el treball pastoral fet per mossèn Tort, en especial en el barri del Guinardó -i a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat-, que és també el barri on nasqué el cardenal Martínez Sistach, i la seva aportació al foment del  diàleg entre la fe i la cultura catalana.

Després de les paraules del cardenal, Mn. Manuel Simó, prevere i periodista, comentà el contingut del llibre. Fent una paràfrasi del pensament d’Umberto Eco, va dir que “es pot dir que en aquest llibre de Mn. Manuel Tort, com en tota la seva obra poètica, cal distingir entre la intenció de l’autor, la recepció dels lectors i la pròpia obra en si mateixa”.

En quan al primer punt, va dir que “Manuel Tort ha estat un permanent treballador de la paraula poètica, paraula que beu sovint de la Paraula, Verb etern, font de bellesa”. “La recepció per part dels lectors de Mn. Manuel Tort –va dir sobre el segon punt indicat per Umberto Eco- és el descobriment d’una sorprenent versificació posada al servei de motivacions tan quotidianes com una pregària, la commemoració assenyalada d’un bon amic, un elogi o el comiat entranyable d’un difunt estimat. La seva obra poètica ha nascut i ha crescut sovint pel contacte amb la terra catalana que tant estima i les persones que l’han motivat literàriament per la seva amistat”.

Sobre el tercer punt, o sigui el sentit de l’obra en si mateixa, va dir que “aquesta obra, com pràcticament tots els llibres que ha publicat Mn. Tort, neix, com ell mateix ha referit, d’una de les motivacions que més dignament pot empènyer un ésser humà, l‘agraïment. Amb motiu dels seus noranta anys, Mn. Tort ens ha volgut donar una mostra d’allò que sap fer, donar-nos unes ‘paraules belles”. Moltes gràcies per aquests paraules belles i per molts anys!”

Com a cloenda de l’acte, Mn. Manuel Tort va llegir aquests sis poemes del seu llibre: “El goig d’un mot”, que dóna el títol al  recull; “Deixeble de Jesús”, el poema dedicat al papa Francesc; “Has presidit nostra Setmana Santa”, dedicat al seu amic, el cardenal Martínez Sistach, ara també company de residència de Mn. Tort; “Oh Verge de les llàgrimes vermelles”, sobre la mort de molts emigrants en les aigües del Mediterrani; “El teu traspàs ha estat un cop terrible”, escrit en la mort del seu amic mossèn Xavier Bastida; i finalment “Pins de Sant Pau”, en el que evoca la seva infància i el drama de la guerra civil viscut per ell sota els aleshores joves pins  dels jardins del famós hospital barceloní.

Com un petit tast del llibre, oferim el poema “Deixeble de Jesús”, dedicat al papa Francesc:

Deixeble de Jesús, com els apòstols,
vius plenament la seva companyia.
D’enllà de l’horitzó has vingut a Europa.
Benvingut siguis!
El nostre continent va esmorteint-se.
Els qui, essent joves, hem viscut com roses
que no tenen pètals ara ens crèiem
ser lliures sempre.
Lliures sense temença d’altres guerres,
lliures com els ocells que besen l’aire,
lliures com els amics que comparteixen
les confidències.
Però si el cor no estima, si no s’obre
a tots els circumdants, siguin quins siguin,
hem retornat als dies de muralles
inexpugnables.
Deixeble de Jesús, vingut d’Amèrica,
com ens corprenen les teves paraules!
Dius: “Pau i bé” com feia el Poverel·lo
Com t’hi assembles!
Europa és un santcrist. Ha d’obrir els braços
a tots els qui demanen llar i feina.
Europa és tant dels fills com dels que hi vénen
de llunyes terres.
Cal que s’agermanin tot i que s’adonin
que no son pas millors els uns que els altres.
Que tots puguin tenir un salari digne
i pa de sobres.
Deixeble de Jesús, et donem gràcies
de les llavors que plantes dia a dia.
Que arrelin fondament al cor d’Europa
Francesc, per sempre.

Manuel Tort