«Bajo el sol»

Tres històries d'amor de tres dècades diferents, entre un croat i una sèrbia, plantegen l'esperança reconciliadora, després de la guerra dels Balcans

12 Maig, 2017
Montse Punsoda

La guerra dels Balcans es presenta al cinema a través de tres històries d’amor, totes elles diferents, però amb un factor comú: les complicacions d’una parella entre una croata i una sèrbia. Es tracta de «Bajo el sol», un film dirigit pel director croat Dalibor Matanic, guardonat en el festival de Cannes amb el Premi especial del jurat, Un certain regard, per la reivindicació que en fa sobre la tolerància d’amor i el perdo cap al passat.

Sinopsis

La pel·lícula traça un recorregut a partir de les tres relacions d’amor, ubicades en tres dècades diferents (1991, 2001, 2011) després de la guerra dels Balcans que va acabar amb la divisió de Yugoslavia en set estats dos d’aquests Croàcia i Sèrbia. Els protagonistes de cada una de les tres històries jugaran aquesta carta de la confrontació entre les dues nacionalitats, ja que el noi sempre serà croat i la noia sèrbia. El canvi serà els obstacles que es plantejaran en cada període.

Una porta a l’esperança

El cineasta croat, Dalibor Matanic entra en el tema de la reconciliació a través de l’amor, i com aquest pot ser un motiu que «superi les diferències ètniques, religioses i culturals». Per aquest motiu el crític de cinema espiritual, Mn. Peio destaca la pel·lícula com «el triomf de l’amor tot i les diferències, i pel perdó del passat». Segons va dir Matanic – en unes declaracions a Europa Press– «parlar avui dia de reconciliació és un interrogant». És aquest el punt de mira que posa el film que vol deixar una porta oberta a l’esperança del perdó; «un optimisme que se sustenta en molt de sofriment»- declara el director a l’agència de notícies- «tal com ha passat a tota Europa, un territori ple d’odi» afegeix.

Comentari de Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)