«Bajo el sol»

Tres historias de amor de tres décadas diferentes, entre un croata y una serbia, plantean la esperanza reconciliadora, tras la guerra de los Balcanes

12 May, 2017
Montse Punsoda

La guerra de los Balcanes se presenta en el cine a través de tres historias de amor, todas ellas diferentes, pero con un factor común: las complicaciones de una pareja entre una croata y una serbia. Se trata de «Bajo el sol», un film dirigido por el director croata Dalibor Matanic, galardonado en el festival de Cannes con el Premio especial del jurado, Un certain regard, por la reivindicación que hace sobre la tolerancia del amor y el perdón hacia el pasado.

Sinopsis

La película traza un recorrido a partir de las tres relaciones de amor, ubicadas en tres décadas diferentes (1991, 2001, 2011) después de la guerra de los Balcanes que terminó con la división de Yugoslavia en siete estados, dos de estos; Croacia y Serbia. Los protagonistas de cada una de las tres historias jugarán esta carta de la confrontación entre las dos nacionalidades, ya que el chico siempre será croata y la chica serbia. El cambio será los obstáculos que se plantearan en cada período.

Una puerta a la esperanza

El cineasta croata, Dalibor Matanic entra en el tema de la reconciliación a través del amor,  y como este puede ser un motivo que «supere las diferencias étnicas, religiosas y culturales». De ahí que el crítico de cine espiritual, Mn. Peio destaca la película como «el triunfo del amor a pesar de las diferencias, y por el perdón del pasado». Según dijo Matanic – en unas declaraciones a Europa Press– «hablar hoy en día de reconciliación es un interrogante». Es este el punto de mira que pone el film que quiere dejar una puerta abierta a la esperanza del perdón; «Un optimismo que se sustenta en mucho sufrimiento» – declara el director a la agencia de noticias- «tal como ha ocurrido en toda Europa, un territorio lleno de odio» añade.

Comentario de Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)