El 2019 arriba amb una proposta de cinema espiritual molt diversa per reflexionar sobre els valors humans
Les cartelleres del cinema ja estan preparades per rebre el 2019. Des del Cinema Espiritual, el crític Mn. Peio Sánchez ens presenta les estrenes més esperades; una per cada un dels propers mesos de l’any. Tal com explica, “les pel·lícules d’inspiració religiosa o de temàtica espiritual seguiran presents, no només en les cartelleres, sinó també, a les pantalles i plataformes digitals”.
Així doncs, durant mesos vinents, directors veterans i d’altres menys coneguts, ens porten noves històries, a través de la pantalla, plenes de valors. És doncs, una proposta per tenir en compte, per la reflexió interior sobre l’ètica cristiana.
Durant l’estiu de 1983, pocs dies abans del naixement del seu primer fill, l’escriptor i teòleg John Hull va quedar cec. Per tal de tractar de trobar sentit a aquesta transformació de la seva vida, va començar a gravar els seus pensaments i percepcions. Després de la seva publicació el 1990, Oliver Sacks va descriure el treball com “el relat de ceguesa més extraordinari, precís, profund i bell que he llegit en la meva vida“.
En aquest documental biogràfic es mostren aquestes gravacions que es converteix és un testimoni per veure més enllà de la nit. Una història de conversió espiritual on fins a la més forta dificultat es pot convertir en una oportunitat, i fins i tot en un regal.
Explica la història d’un periodista en crisi, que torna a casa després de cobrir la guerra a l’Afganistan. Ja ubicat, realitza una sèrie d’entrevistes amb algú que diu ser Déu. Tres entrevistes de 30 minuts en tres dies consecutius. Un grapat de preguntes teològiques respostes amb profunditat i intenció divulgadora.
El pastor Dave haurà de lidiar amb la dolorosa tragèdia de veure la seva església cremada. La tercera entrega d’aquesta sèrie sobre la fe produïda per l’evangelisme nord-americà. A la universitat s’enfronten uns pocs creients amb la majoria liberal. En aquest cas s’intenta mostrar el vessant social de Jesucrist en un producte sol per convençuts.
El Thomas té 22 anys. Per superar la seva drogodependència, s’uneix a una comunitat cristiana aïllada a la muntanya. Allà, descobrirà l’oració i el sorprendrà la presència de Déu. La rehabilitació i la conversió es donen cita per a una destinació inesperada.
El film està basat la història real de Garrard Conley. El jove de 19 anys Jared va confessar als seus progenitors (Nicole Kidman i Russell Crowe) que era gai. El seu pare pastor baptista l’envia a un programa de re-conversió. Durant aquest període, el protagonista s’enfronta al responsable de la teràpia. Magníficament actuada i plena de premis apunta cap als excessos del fonamentalisme.
Es tracta de la nova pel·lícula sobre la vida d’Edith Stein després de la inoblidable “La Settima stanza”, de Marta Meszaros. De la mà d’un periodista que s’investiga la vida d’aquesta monja carmelita, nascuda jueva i assassinada en un camp d’extermini. La factura és molt més comercial que l’anterior versió, però pot arribar al gran públic a partir de les correctes actuacions i la bona realització.
L’Albert, un evangèlic, treballa com a jardiner en una casa adinerada a Santo Domingo, interromp el seu treball per anar a la vetlla del seu pare. Allà s’assabenta que aquest en realitat ha estat assassinat, i la seva família espera que li vengi. S’ha d’aplicar la llei del Talió “ull per ull”; ara “Cocote per Cocote”?
Arriba la segona entrega de Pero Dios qué te hemos hecho? de les famílies Verneuil i Koffi de nou. Claude i Casa Verneuil s’enfronten a una nova crisi. Els seus quatre gendres, Rachid, David, Chao i Charles estan decidits a sortir de França amb dones i fills (els seus néts) per provar sort a l’estranger. Incapaços d’imaginar als seus fills lluny d’ells, Claude i Casa estan preparats per fer qualsevol cosa per retenir-los. Novament la comèdia francesa amable, però plena de referències a la interculturalitat.
Hi ha algunes cançons que poden guarir “I Ca Only Imagine” de Bart Millard és una d’aquestes cançons. Escrita quan el seu pare va morir, la cançó imagina com serà estar al cel. Aquesta és la pel·lícula sobre aquesta cançó que es forja en l’experiència dolorosa del seu autor, nen abandonat per la seva mare i educat per un pare colèric. Un testimoni sobre la reconciliació que neix de la fe de la mà dels directors de October Baby.
Pel més d’octubre, s’estrenarà el que ha estat el Premi a Nous Realitzadors de l’últim Festival de Cinema de Sant Sebastià, una estranya proposta del cinema japonès. Yura és un nen que marxa de Tòquio amb la seva família per anar-se’n a viure amb la seva àvia, a una zona rural. No només ha d’integrar-se a la nova escola; a més, és un centre cristià. Al principi, el sorprèn que a ell i als seus companys de classe se’ls cridi a resar, però a poc a poc s’adapta al seu nou entorn. Un dia, enmig d’una oració, veu com se li apareix un petit Jesús. Cada desitjo que Yura demana Jesús es converteix en realitat i comença a tenir fe.
A principis del segle XX un metge militar fa experiments científics per poder manipular a la gent. Una relectura del Faust de Goethe, la música de l’òpera Parsifal de Wagner, la pintura de Hans Memling sobre “El judici final” i la teologia sobre el mal i la salvació es reuneixen en aquesta pel·lícula. Zanussi ens lliura una reflexió profunda sobre el mal radical.
La Summer és una noia de 17 anys amb valors sòlids basats en la llibertat i el respecte pels altres. Un dia, rep la sorprenent notícia que la seva mare, una popular meteoròloga de la tele, s’ha convertit a l’Islam. Una pel·lícula sobre l’adolescència, la religió, les transformacions existencials i la comunitat musulmana negra als EUA.
Peio Sánchez
Avui, 10 de juliol, festivitat de sant Cristòfol, patró dels viatgers i conductors, nombroses persones s'han acostat a la capella dedicada al sant, al carrer de Regomir de Barcelona, per rebre la…
El viatge apostòlic del Papa Lleó XIV a Catalunya ha augmentat el reconeixement i la popularitat del Pontífex entre els catalans i les catalanes. Així ho recull l’últim baròmetre que ha publicat el Centre…
La Comunitat Pastoral del Raval, formada per les parròquies de la Mare de Déu de Betlem, la Mare de Déu del Carme, Sant Agustí, Sant Josep i Santa Mònica, Sant Pau del…
