L’humanisme d’Orwell

“George Orwell va ser un autèntic geni. Escrivia sense por. Era sempre molt conscient que el que deia li podia portar problemes i enemics; però, malgrat tot, sempre defensava el que pensava”. El doctor en humanitats i professor adjunt a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS, Oriol Quintana, que ha estudiat abastament l’autor, ha estat guardonat amb el XXVI Premi Joan Maragall per l’obra La condició  de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell.

Des del punt de vista cristià, què destacaries del seu testimoni?

Ell va rebutjar el cristianisme i la fe religiosa als catorze anys. Però creia en l’existència de la veritat. I jo em plantejo: si Déu és la veritat, aleshores la veritat és Déu, no? Un autor catòlic, per criticar-lo, va dir que Orwell posava la veritat per sobre de Déu. Pobre!  Volent defensar el catolicisme estava dient que per una banda està la veritat i, per una altra, la fe catòlica! Orwell era així: al costat seu tothom quedava retratat, tard o d’hora.

Per què creus que han premiat l’obra?

Orwell va escriure amb un llenguatge senzill; per tant, no ha estat difícil explicar les seves idees. El que va dir és molt rellevant avui. La Fundació Joan Maragall, en el fons, no m’ha premiat a mi, sinó les idees d’Orwell.

Les idees d’Orwell t’han ajudat en la teva vida cristiana?

I tant! Orwell venia a dir, independentment de si eres creient o ateu, de dretes o d’esquerres, que l’únic que comptava era que fossis honest i coherent, i que mai abusessis del molt o poc poder que tinguessis. Un cristià, quan ha de fer examen de consciència, ha de plantejar-se exactament si ha mentit, si ha estat deshonest, si s’ha aprofitat dels altres… Pots anar molt a missa i pregar molt, però el que compta realment és això.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 de gener