El 2019 arriba amb una proposta de cinema espiritual molt diversa per reflexionar sobre els valors humans
10 Gen, 2019
Església de Barcelona
Les cartelleres del cinema ja estan preparades per rebre el 2019. Des del Cinema Espiritual, el crític Mn. Peio Sánchez ens presenta les estrenes més esperades; una per cada un dels propers mesos de l’any. Tal com explica, “les pel·lícules d’inspiració religiosa o de temàtica espiritual seguiran presents, no només en les cartelleres, sinó també, a les pantalles i plataformes digitals”.
Així doncs, durant mesos vinents, directors veterans i d’altres menys coneguts, ens porten noves històries, a través de la pantalla, plenes de valors. És doncs, una proposta per tenir en compte, per la reflexió interior sobre l’ètica cristiana.
1. Contemplación (2016) Peter Middleton i James Spinney
Durant l’estiu de 1983, pocs dies abans del naixement del seu primer fill, l’escriptor i teòleg John Hull va quedar cec. Per tal de tractar de trobar sentit a aquesta transformació de la seva vida, va començar a gravar els seus pensaments i percepcions. Després de la seva publicació el 1990, Oliver Sacks va descriure el treball com «el relat de ceguesa més extraordinari, precís, profund i bell que he llegit en la meva vida«.
En aquest documental biogràfic es mostren aquestes gravacions que es converteix és un testimoni per veure més enllà de la nit. Una història de conversió espiritual on fins a la més forta dificultat es pot convertir en una oportunitat, i fins i tot en un regal.
2. An interview whith God(2018) Perry Lang
Explica la història d’un periodista en crisi, que torna a casa després de cobrir la guerra a l’Afganistan. Ja ubicat, realitza una sèrie d’entrevistes amb algú que diu ser Déu. Tres entrevistes de 30 minuts en tres dies consecutius. Un grapat de preguntes teològiques respostes amb profunditat i intenció divulgadora.
3. Dios no está muerto: Una luz en la oscuridad(2018) Mike Mason
El pastor Dave haurà de lidiar amb la dolorosa tragèdia de veure la seva església cremada. La tercera entrega d’aquesta sèrie sobre la fe produïda per l’evangelisme nord-americà. A la universitat s’enfronten uns pocs creients amb la majoria liberal. En aquest cas s’intenta mostrar el vessant social de Jesucrist en un producte sol per convençuts.
4. La Oración (2018) Cédric Kahn
El Thomas té 22 anys. Per superar la seva drogodependència, s’uneix a una comunitat cristiana aïllada a la muntanya. Allà, descobrirà l’oració i el sorprendrà la presència de Déu. La rehabilitació i la conversió es donen cita per a una destinació inesperada.
5. Identitat esborrada (Boy Erased) (2018) Joel Edgerton
El film està basat la història real de Garrard Conley. El jove de 19 anys Jared va confessar als seus progenitors (Nicole Kidman i Russell Crowe) que era gai. El seu pare pastor baptista l’envia a un programa de re-conversió. Durant aquest període, el protagonista s’enfronta al responsable de la teràpia. Magníficament actuada i plena de premis apunta cap als excessos del fonamentalisme.
6. A Rose in Winter (2018) Joshua Sinclair
Es tracta de la nova pel·lícula sobre la vida d’Edith Stein després de la inoblidable «La Settima stanza», de Marta Meszaros. De la mà d’un periodista que s’investiga la vida d’aquesta monja carmelita, nascuda jueva i assassinada en un camp d’extermini. La factura és molt més comercial que l’anterior versió, però pot arribar al gran públic a partir de les correctes actuacions i la bona realització.
7. Cocote (2017) Nelson Carlo dels Sants Arias
L’Albert, un evangèlic, treballa com a jardiner en una casa adinerada a Santo Domingo, interromp el seu treball per anar a la vetlla del seu pare. Allà s’assabenta que aquest en realitat ha estat assassinat, i la seva família espera que li vengi. S’ha d’aplicar la llei del Talió «ull per ull»; ara «Cocote per Cocote»?
8. Qu’est-ce qu’on a encore fait au bon Dieu? (2019) Philippe de Chauveron
Arriba la segona entrega de Pero Dios qué te hemos hecho? de les famílies Verneuil i Koffi de nou. Claude i Casa Verneuil s’enfronten a una nova crisi. Els seus quatre gendres, Rachid, David, Chao i Charles estan decidits a sortir de França amb dones i fills (els seus néts) per provar sort a l’estranger. Incapaços d’imaginar als seus fills lluny d’ells, Claude i Casa estan preparats per fer qualsevol cosa per retenir-los. Novament la comèdia francesa amable, però plena de referències a la interculturalitat.
9. Si solo pudiera imaginar (I can Only Imagine, 2018) Andrew Erwin i Jon Erwin
Hi ha algunes cançons que poden guarir «I Ca Only Imagine» de Bart Millard és una d’aquestes cançons. Escrita quan el seu pare va morir, la cançó imagina com serà estar al cel. Aquesta és la pel·lícula sobre aquesta cançó que es forja en l’experiència dolorosa del seu autor, nen abandonat per la seva mare i educat per un pare colèric. Un testimoni sobre la reconciliació que neix de la fe de la mà dels directors de October Baby.
10. Jesús (2018) Hiroshi Okuyama
Pel més d’octubre, s’estrenarà el que ha estat el Premi a Nous Realitzadors de l’últim Festival de Cinema de Sant Sebastià, una estranya proposta del cinema japonès. Yura és un nen que marxa de Tòquio amb la seva família per anar-se’n a viure amb la seva àvia, a una zona rural. No només ha d’integrar-se a la nova escola; a més, és un centre cristià. Al principi, el sorprèn que a ell i als seus companys de classe se’ls cridi a resar, però a poc a poc s’adapta al seu nou entorn. Un dia, enmig d’una oració, veu com se li apareix un petit Jesús. Cada desitjo que Yura demana Jesús es converteix en realitat i comença a tenir fe.
11. Eter (2018) Krzysztof Zanussi
A principis del segle XX un metge militar fa experiments científics per poder manipular a la gent. Una relectura del Faust de Goethe, la música de l’òpera Parsifal de Wagner, la pintura de Hans Memling sobre «El judici final» i la teologia sobre el mal i la salvació es reuneixen en aquesta pel·lícula. Zanussi ens lliura una reflexió profunda sobre el mal radical.
12. Jinn (2018) Nijla Mumin
La Summer és una noia de 17 anys amb valors sòlids basats en la llibertat i el respecte pels altres. Un dia, rep la sorprenent notícia que la seva mare, una popular meteoròloga de la tele, s’ha convertit a l’Islam. Una pel·lícula sobre l’adolescència, la religió, les transformacions existencials i la comunitat musulmana negra als EUA.
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Aquest dimarts, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231)…
El dissabte dia 17 d’octubre a Solsona es va celebrar el 14è Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes amb seu a Catalunya. De bon matí, al Seminari de Solsona,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...