10 raons per marcar la X

Avui més que mai cal disposar d'arguments per marcar la casella de l'Església catòlica. Aquí expliquem els 10 més importants

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

Avui més que mai cal disposar d’arguments per marcar la casella de l’Església catòlica. Aquí vam mostrar els 10 més importants.

1 És una forma senzilla de col·laborar amb l’Església. No implica tràmits enutjosos. A l’hora de fer la Declaració de la Renda, n’hi ha prou amb marcar una X en la casella de l’Església. I si he rebut l’esborrany a la meva casa, haig de comprovar que la casella apareix marcada. En cas contrari, modificar-ho és molt senzill.

2 És absolutament gratis. No em cobraran més per la meva declaració en marcar-la ni em retornaran menys per fer-ho. En definitiva, no em costa gens.

3 Marcar la casella demostra el meu compromís i adhesió a l’Església i a l’activitat que realitza. Amb això, em sento una mica més Església.

4 És una de les poques coses que puc decidir sobre els meus impostos. Però si no ho faig, és a dir, si la deixo en blanc, atès que pagaré el mateix, serà l’Estat el que decideixi per mi sobre aquesta petita quantitat.

5 Amb el meu gest i el teu vam demostrar a la societat que som molts els que valorem la labor que realitza. Cada any 9 milions de persones assignen a favor de l’Església, la qual cosa suposa, al dia d’avui probablement, el gest més gran d’adhesió a una institució que es dóna al nostre país de manera anual.

6 És la meva obligació com a catòlic. Marcant la casella ajudo a sostenir l’Església en el desenvolupament de totes les seves activitats: mantenir al clergat, l’anunci de l’Evangeli, la vivència de la fe i la immensa labor assistencial que desenvolupa a Espanya i a tot el món.

7 Marcar la casella de l’Església suposa dir clarament “sí” a la llibertat religiosa, consagrada en la Constitució espanyola i al seu exercici ple i efectiu en una societat plural i democràtica. Una societat aconfessional, però que valora el fet religiós com una de les dimensions fonamentals de la persona, tal com ho proclama l’article 16 de la nostra Constitució.

8 És la meva decisió lliure i democràtica. Una decisió que no perjudica a ningú i que és plenament compatible amb altres opcions. En l’actualitat, es poden marcar simultàniament les caselles de l’Església catòlica i d’altres finalitats d’interès social. Excepte a País Basc i Navarra.

9 És els diners millors invertits. Puc conèixer cada any, a través de la Memòria Anual d’Activitats de l’Església, en què empra els seus recursos. Les xifres sobre l’activitat celebrativa, evangelitzadora, educativa, en defensa del patrimoni cultural i històric artístic o la immensa activitat assistencial, demostren any a any l’enorme servei que presten les institucions de l’Església al nostre país.

10 Per això, pels no catòlics o no practicants marcar la casella suposa també reconèixer el paper que l’Església té en la societat espanyola, especialment amb els més necessitats. En els últims anys, les institucions de l’Església han jugat un paper fonamental per pal·liar els efectes de la greu crisi econòmica soferta.

Font:

Fernando Giménez Barriocanal 

Sotssecretari per a Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)