10 raons per marcar la X

Avui més que mai cal disposar d'arguments per marcar la casella de l'Església catòlica. Aquí expliquem els 10 més importants

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

Avui més que mai cal disposar d’arguments per marcar la casella de l’Església catòlica. Aquí vam mostrar els 10 més importants.

1 És una forma senzilla de col·laborar amb l’Església. No implica tràmits enutjosos. A l’hora de fer la Declaració de la Renda, n’hi ha prou amb marcar una X en la casella de l’Església. I si he rebut l’esborrany a la meva casa, haig de comprovar que la casella apareix marcada. En cas contrari, modificar-ho és molt senzill.

2 És absolutament gratis. No em cobraran més per la meva declaració en marcar-la ni em retornaran menys per fer-ho. En definitiva, no em costa gens.

3 Marcar la casella demostra el meu compromís i adhesió a l’Església i a l’activitat que realitza. Amb això, em sento una mica més Església.

4 És una de les poques coses que puc decidir sobre els meus impostos. Però si no ho faig, és a dir, si la deixo en blanc, atès que pagaré el mateix, serà l’Estat el que decideixi per mi sobre aquesta petita quantitat.

5 Amb el meu gest i el teu vam demostrar a la societat que som molts els que valorem la labor que realitza. Cada any 9 milions de persones assignen a favor de l’Església, la qual cosa suposa, al dia d’avui probablement, el gest més gran d’adhesió a una institució que es dóna al nostre país de manera anual.

6 És la meva obligació com a catòlic. Marcant la casella ajudo a sostenir l’Església en el desenvolupament de totes les seves activitats: mantenir al clergat, l’anunci de l’Evangeli, la vivència de la fe i la immensa labor assistencial que desenvolupa a Espanya i a tot el món.

7 Marcar la casella de l’Església suposa dir clarament «sí» a la llibertat religiosa, consagrada en la Constitució espanyola i al seu exercici ple i efectiu en una societat plural i democràtica. Una societat aconfessional, però que valora el fet religiós com una de les dimensions fonamentals de la persona, tal com ho proclama l’article 16 de la nostra Constitució.

8 És la meva decisió lliure i democràtica. Una decisió que no perjudica a ningú i que és plenament compatible amb altres opcions. En l’actualitat, es poden marcar simultàniament les caselles de l’Església catòlica i d’altres finalitats d’interès social. Excepte a País Basc i Navarra.

9 És els diners millors invertits. Puc conèixer cada any, a través de la Memòria Anual d’Activitats de l’Església, en què empra els seus recursos. Les xifres sobre l’activitat celebrativa, evangelitzadora, educativa, en defensa del patrimoni cultural i històric artístic o la immensa activitat assistencial, demostren any a any l’enorme servei que presten les institucions de l’Església al nostre país.

10 Per això, pels no catòlics o no practicants marcar la casella suposa també reconèixer el paper que l’Església té en la societat espanyola, especialment amb els més necessitats. En els últims anys, les institucions de l’Església han jugat un paper fonamental per pal·liar els efectes de la greu crisi econòmica soferta.

Font:

Fernando Giménez Barriocanal 

Sotssecretari per a Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)